Un municipi sovint ha d'endeutar-se per a tirar endavant projectes que amb els recursos de que disposa no podria assumir. El deute ha de ser proporcional a la capacitat de retornar els diners i al fet de perdre capacitat per a projectes futurs.
Així, doncs, cal aprovar operacions de crèdit per fer front a projectes que permeten tirar-ne d’altres endavant i que permetin fer passes decidides en el projecte de futur. Trenta quatre milions de deute a Torredembarra significa quasi bé un any i mig sense pagar rés i a ningú per quedar nets. I el que s’ha fet no obra cap porta nova ni esperona cap activitat.
Son projectes de poca volada i de difícil explicació en temps de crisi i de la conseqüent menor recaptació de diners per a poder treballar. Un aparcament que ha superat l’import que ens va assignar el Fons d’Inversió Local de l’estat i que lluny de benefici comporta despesa fixa a fons perdut. Una piscina descoberta que ens hipoteca altres projectes davant del pressupost monumental de tapar-la.
Podeu comprovar com tenim el trist honor de ser el municipi que enlloc de crear llocs de treball i riquesa amb les assignacions directes dels Plans Estatals d’Inversió local hem acabat endeutats. I el pitjor va més enllà del deute, és que hem desbordat la nostre capacitat d’endeutament amb projectes sense consens. Sense dibuixar una Torredembarra enfocada cap al creixement, sense un anàlisi de les accions que ens permeten seguir treballant .
Quan una familia veu temps difícils no refà el rebedor i amplia la cambra de bany amb un “jacuzzi”. Si algú ho ha fet, de segur que no compte amb la comprensió dels veïns quan li falten diners o es queixa del que valen les coses.
Així, ens cal planificar i guanyar eficiència. Posar ordre i fil a l’agulla. Reagrupar-nos davant dels problemes i fer un pla per eixugar el deute sense deixar de treballar pel futur. Reorganitzar l’ajuntament. Millorar el rendiment de cada euro, de cada feina i de cada proposta. Control i justificació, previsió davant d’improvisacions, recaptar a tothom que ho hagi de fer, vetllar pel compliment dels compromisos impositius enlloc d’augmentar-los, projectar per estar a punt i poder acollir-nos als diferents plans d’inversió de les administracions i estudiar i revisar els nostres procediments per a estalviar recursos enlloc de serveis.
Venen anys en que el ciutadà voldrà saber en que es gasten els seus diners. En que no es pot aturar sense explicacions. En que sinó hi ha recursos per a obres de major inversió caldrà sistematitzar el manteniment i millora dels nostres carrers i places.
Amb bona lletra, podrem convertir uns anys difícils, en el temps en que Torredembarra va aprofitar per posar-se al dia amb estudis, projectes, formes eficients d’organització i de racionalització dels recursos i el més important, va posar-se el dia carrer a carrer, plaça a plaça, servei a servei.
3 comentaris:
Perquè no estàs a la llista?
Una de les primeres coses que caldrà fer és planificar l'endeutament. Haurà de constar en el Pla de Mandat, i s'ha d'anar amortitzant.
Torredembarra pot endeutar-se més?, legalment ho pot demanar. Però una recomanació útil per als viatgers del proper mandat seria el aparcar diferències i treballar tots a una.
Cal ser generós i fer esforços, i si pot ser tots a una, sense mirar qui se'n beneficiarà en el futur.
Veig la concentració més necessària que mai.
¿Concentración?
Mayoría de izquierdas y a cumplir. Los más preparados no estarán en las listas. Sí la izquierda pone a amiguetes menos díscolos, ya no tenemos nada que hacer.
Dejaros de matices y afrontemos el futuro con ideologia y buena letra.
Un socialista de los de antes
Publica un comentari a l'entrada