Em sobtava la coincidència. Gent de La Torre, de soca-rel, nascudes al poble o afillades, deien que s’ha havia perdut al tren.
No parlem de persones del mateix col·lectiu, cercle social o d’aficions similars. No semblava que la conversa s’hagués produït en un lloc i que els oients ho haguessin comentat arreu. Ans el contrari, vaig tenir la impressió de que era un sentiment que s’obria pas.
També és cert que tenim convilatans que creuen que Torredembarra és diferents. Què el que passa aquí, no passa arreu. Amb tot el respecte, ambdós conceptes no ens ajudaran a refer-nos i a tornar a estar tan orgullosos de Torredembarra que farem ràbia, com es deia a on vaig néixer.
Així aquest bloc oferirà als agosarats que el llegeixen propostes concretes. Sens dubte no seran incontestables, potser ni aprofitables. Però el que cal és parlar-ne, millorar-les entre tots i impedí que els conceptes que comentàvem les invalidin abans de ser reflexionades.
1.Proposta
Cal ordenar de nou l’Ajuntament.
Obrir un procés curt i intens per a tornar a escoltar les experiències professionals dels qui hi treballen, implementar un model organitzatiu nou basat amb l’eficiència i en les noves tecnologies i establir un mecanisme real, veraç i efectiu per a escoltar a la ciutadania.
Un canvi de taules i rètols no aportaria rés. Cal establir les necessàries responsabilitats amb el corresponent respecte i establiment de mecanismes per a poder treballar millor per a crear, de nou, una estructura operativa que respecti als que la formen i als que hi accedim.
L’atenció al ciutadà passa per un seguiment senzill i efectiu de tota consulta, tràmit i proposta. Cal poder saber en tot moment com, a on i la previsió de solució i/o atenció de cada gestió.
Cal establir referents polítics per a cada zona geogràfica de Torredembarra. No podem anar de negociat en negociat. Hem de saber qui és el responsable del nostre barri o districte. Un regidor o regidora que ens escolti i que ens pugui respondre. Un representant que aportarà una visió global de la seva zona representada a la resta de responsables de barri. Una visió globalitzadora i alhora detallista per establir el marc des d’on treballar per decidir les accions concretes del govern municipal.
Guanyar eficiència. Hi ha eines contrastades al mercat per a millorar el nostre treball. Cal treballar pel ciutadà en el ritme de no defraudar-lo i en la responsabilitat d’anar eixuga’n el deute de trenta i escaig milions d’euros.
Cal informar. Des de l’ètica i sense por a la crítica. Cal explicar les opcions de cadascú, el que pretenen abastar i com pensant fer-ho. És la única manera de corresponsabilitzar-nos de cada acció. Cal fer i compartir les expectatives amb tot el poble. Transparència i responsabilitat. No n’hi ha d’altre.
3 comentaris:
D'entrada s'ha de dir que el finançament municipal és dolent i insuficient. Cada cop més els ajuntaments presten serveis "dels no obligatoris per llei". És a dir, segons la llei, l'ajuntament només té obligacions amb temes d'enllumenat, manteniment i neteja de la via pública, seguretat a partir de cert tamany, recollida d'escombreries, manteniment dels CEIPs,... i poca cosa més obligatòria. Però la realitat és ben diferent, cada cop més els ajuntaments han entrat, per la demanda dels ciutadans lògicament, a prestar serveis a les persones, sobretot en l'ambit cultural i ludico-festiu, esportiu, de serveis socials, subvencions a les entitats locals, llars d'infants, escoles de música, geriàtrics municipals, etc. Mentre tot això ha anat creixent, ningú ha mogut un dit per millorar el finançament dels ajuntaments. I les hisendes municipals s'han estirat com un xiclet, i més d'una s'ha trencat... i les que es trencaran…..
És una realitat. Un problema antic. Però no estem endeutats pels serveis bàsics que assumim, ho estem per la manca de rigor i les ganes de fer catedrals quan encara no hem resolt els camins.
Mireu els euros que han entrat a Torredembarra els darrers dos anys, pla Zapatero i crèdits nous i ajornament d'amortitzacions de crèdits, i compteu les accions de govern i els problemes resolts.
Amb trenta milions de deute hauríem de tenir el poble com una patena i tenir un pla d'amortització real, rigorós i consensuat.
Ara per ara, els dos puntals del finançament municipal són l'IBI i el Fons Estatal.
El primer, subjecte a tota la problemàtica relacionada amb les revisions cadastrals. És a dir, que pocs polítics s'atreveixen a fer les revisions cadastrals quan toca, per por a l'impacte electoral; i això ja compromet la principal font d'ingressos municipal sobre la que té potestat reguladora l'ajuntament. L'altre, el Fons Estatal, doncs això, depèn de l'Estat, això ja diu molt, i en cap cas és suficient i està mal plantejat el model per assignar "la seva part" a cada ajuntament.
Dels altres ingressos municipals, no se'n pot dir gaire res de bo.
Només l'impost de vehicles té cert volum i estabilitat, però no massa sentit, en quan a justicia tributària... per què s'ha d'apretar fiscalment a nivell local a la gent que té cotxe i segons el cotxe que té?... L'IAE, l'Aznar el va aprimar brutalment, als municipis on no hi ha grans empreses s'ha quedat a no res. L'ICIO i la Plusvàlua, depenen de la situació del sector constructiu-inmobiliari; que els últims anys ha anat molt bé, però ara som en i venen uns anys desastrosos.
Les taxes, sobretot les d'escombreries, com a màxim han de cobrir el cost dels serveis; de manera que sovint els serveis associats encara necessiten més finançament del que els dona la taxa.
I els preus públics, és on fallen la majoria d'ajuntaments, que acaben fent dumping al sector privat, amb preus "a cost del servei".
Només queden les subvencions, capítol que mereix una major explicació.
El sistema de subvencions als ajuntaments és desastrós.
El paquet que donen entre la Generalitat i les Diputacions és molt gran. Però hi ha dos problemes.
D'una banda, el finalisme de moltes subvencions; és a dir, que et donen diners per fer una cosa concreta que volen ells i tu hi has de posar una part important. A vegades té sentit, no vull dir que s'hagi d'erradicar totalment aquest sistema, ni molt menys; però moltes vegades, algun il.luminat que no trepitja territori decideix des del seu despatx subvencionar coses que no interessen o no són prioritàries pels ajuntaments.
I molts acaben fent coses només pel fet d'estar subvencionades, sense que siguin necessàries ni prioritàries, és ben bé com anar a comprar per les rebaixes..
Capítol apart mereix el PUOSC, que és una camama. El Pla Unic d'Obres i Serveis, finança una part moltes vegades irrisòria de les inversions municipals; a més et diuen que has de fer, i què no, què et convé i què no, què necessites i què no... per acabar-ho de rematar, s'acaba convertit en un anar a rendir pleitesia pidolant als que prenen les decisions d'atorgament.
En resumides comptes, Estat i Generalitat es treuen el problema de sobre i li endossen als ajuntaments... sense donar res a canvi, i comprometen el finançament de noves infraestructures per prestar serveis. Si fos la primera vegada, encara, però és el mateix que passa amb la policia, amb les llars d'infants, amb el manteniment i inversions als centres d'ensenyament, etc. etc... De fet "l'etc." és llarguíssim.
Publica un comentari a l'entrada