Si sols parlem de noms… anem malament

És inevitable. Crida més l’atenció parlar de noms que d’idees. Atrau més les interioritats que les propostes. Parlar del món sembla més avorrit que del què fa el veí.

Hi ha gent socialista que pensem que som els que som i que no sobre ningú. Que cal sumar sempre i parlar mol clar sense ofendre. Què la fraternitat de militar en un Partit neix del projecte comú. Que del frec a frec neix el respecte i que, com tot aquesta vida, li cal passió a la política. Una energia basada en l’encís de les conclusions, en la construcció dels debats i en l’horitzó de canviar la societat cap a millor, cap als postulats progressistes.

Quan deixarem les quinieles i “qui no estima a qui” i perquè per a parlar d’idees?. De marcs de debats per a consolidar una majoria estable i d’esquerres a l’Ajuntament de Torredembarra.

Ens cal assentar-nos plegats i esbrinar el perquè de cada cosa fins arribar a la solució més possible. Cal deixar de banda el què es va dir i com, cal començar a veure propostes i no qui les formula. I sobretot, aprendre uns dels altres.

Cal no deixar que els que no tenen cap idea ens parlin d’impossibilitats. Si la única aportació és el no per si de cas o la lleugeresa de les polítiques directes que, tot i ser importants, ens allunyen del tronc de l’arbre. Del que ha de tornar la vida al nostre poble.

Algun dia donarà igual qui sigui el primer de qualsevol llista. Algun dia llegirem els programes com cal i tindrem la sensació que el que no es pugui fer es comentarà i explicarà fins a trobar noves actuacions que respectin la filosofia i s’adaptin a les possibilitats de cada moment.

Ara per ara, parlem encara de quinieles i especulacions. I el temps segueix passant.