Acollir enlloc d’atraure

Una paradoxa que es dóna a Torredembarra i, d’alguna manera, també a tot l’Estat, és dependre dels visitants per equilibrar la balança econòmica i alhora mantenir una actitud com de menyspreu o satírica en la majoria dels casos.

Hi ha una mena de distanciament respecte als actes o accions que semblen destinats, preferentment, a atraure visitants. Fins i tot es fa responsables del creixement esvalotat als ocupants dels habitatges i, no pas, als que els varen construir.

L’ou i la gallina, però amb molt poca o nul·la rendibilitat al esbrinar-ho. En algun moment cal assumir el que hi ha. Un cop entès que no es possible derruir fins als nivells de creixement que haguessin garantit un creixement sostenible, cal optimitzar la realitat i recuperar les eines per tornar a estar satisfets amb la nostre vila. I compte que dic “nostre”. Com deia el mestre Serrat referint-se a Badalona i que es pot aplicar arreu, que no hagi nascut a Torredembarra és un accident, que l’estimi, no ho és.

Així cal recordar i explicar en cada cas, els signes més característics de La Torre. Les arrels més tradicionalistes i que li han imprès un caràcter especial. Definir-lo i explicar-lo fins a seduir a tothom i que l’admirem en sintonia i col·laboració.

Per tan, ja és el moment de fer una

2.Proposta

Eradicar el terme turista i veí de segona residència.

Cal promocionar actes, activitats, recursos, diversitat, comerç, productes, entorn, restes arqueològiques… i tot allò que ens permet viure millor. Promocionar-ho com un concepte global.

Cada cosa al seu lloc. Però tot amb un mateix esperit. El comerç àgil i ben presentat ens ajuda a viure millor i atrau gent, sense oblidar la seva capacitat de contractació.

Les festes, tradicionals o de nova creació, han de ser un punt de trobada per tornar a sentir-nos col·lectiu. Poble per aquells que ho hagin oblidat, pels qui no ho buscaven i per tots els demés que ho enyorem.

Una revitalització de les celebracions actua com un pol d’atracció de visitants. A on hi ha celebració i força gent, hi va més gent. A on són festes de paper pensades més pels visitants que per fer accions noves, la gent hi va un cop i prou. Són gairebé idèntiques. Canvia el nom i els ornaments, però les paradetes artesanes ja són un itinerari quasi firaire. Sols l’arrelament entre la gent del poble provoca l’ambient sincer que busca el visitant.

La rehabilitació i recuperació del Patrimoni és un valor essencial per al poble. Si la feina és bona, tindrem l’orgull de veure com molta gent s’acosta a gaudir-los. La Vila del Moro, per exemple, té unes possibilitats molt importants. Tan se val si en l’itinerari romà de Tarragona està més amunt o més avall que altres restes. Són les nostres. Recuperem-ho, treballem-hi i gaudim-ho com cal.

Exemples com la pedra seca ens permetrà tornar a mirar cap a les terres d’endins. Viure la globalitat d’una situació geogràfica envejable. Equidistants de patrimonis famosos, d’arquitectes de renom, dels Indians històrics i les seves llegendes, de camins i rieres, d’un riu a recuperar i d’una comarca tan prometedora com desconeguda. La nostre costa és un tresor i també cal treballar-hi. Un lloc d’acollida digne i ben pensat per a famílies i pels més aventurers.

Si treballem el que tenim, a banda de viure millor, condició "sine quanon", tindrem també un factor per a prendre-li la mida, l'arribada visitants d’arreu per a compartir-ho amb nosaltres per unes hores o per uns dies.

El que anomenen oferta gastronòmica, tot i que ja ens entenem, hauríem de dir-li recuperació de la tradició culinària i de l’excel·lència, o alguna cosa per l’estil.. Quan un pensa en un lloc o en una activitat a on anar, si s’afegeix el bé que si menja guanya amb atractiu. I, alhora, hi ha com un sentiment compartit d’orgull quan es pertany a un indret que se’l coneix per la qualitat de productes o per l’artesà de la seva preparació.

I així, amb aquest esperit, el que se’ns pugui acudir. La balança s’anivellarà, però no tindrem la sensació de que es treballa per forans ni que hostes vingueren i de casa ens tragueren. Quan tenim una casa, guanya valor quan ens visiten. La tornem a mirar amb els ulls dels amics i coneguts.

I recordem quan ens agrada.