Un consell de participació no s'ha d'inventar cada cop que bufa el vent.

Podrà millorar amb un anàlisi constant i potser solventant el paper de la permanent. Sols ens de coordinació? O grup escollit amb responsabilitats, d'actuació i de donar comptes. Bé caldrà parlar-ne.

Així podríem parlar d'on s'ha de reunir, quina estructura ha de tenir, quins suports necessita, quin pressupost li cal, resoldre l'etern dilema d'òrgan consultiu o ens emprenedor.. i moltes altres qüestions que en trobar la solució més escaient, trobarem també l'actualització del concepte i la seva energia vital.

El que sembla és que ens ha matat un “virus” inesperat. No ens convoquen.

El que sembla és que prejutjar si el regidor de l'àrea d'adscripció del Consell ens ha desinflat. Potser la tradició de la formació política a on milita no és per a tirar coets. Però altres formacions amb més tradició ,o fins i tot amb la bandera de cada militant un vot, han tingut l'oportunitat de assentar i consolidar el consell i no ho han fet.

Potser sols parlem de persones i d'energies. Potser només parlem del principi “no ho deixis pitjor del que ho has trobat, potser cada decisió és quelcom més important del que els hi sembla a qui les prenen.

Participar, és la clau. I no val a dir : és que no participen. Les Institucions han de promoure i incentivar i esperar que la feina fructifiqui.

Per a manar, que manin a les despeses que siguin enraonades. Per a manar que consensuïn les normatives per a ser lògiques i acceptables. I que no es mani la participació. Ací cal la seducció del futur, no l'amargor del present.