dimecres, 25 d’abril del 2012

El que es va coent…



He estat esperant que s’acabés de coure un dels pastissos de La Torre. No hi afegiré rés en concret. Cadascú escull els companys de viatge i fa el que creu més convenient. Ja sigui per a ell o davant de la situació que creu interpretar amb el que sap i, com es deia abans, Déu li faci entendre. Tot i que alguns errors puguin semblar molt convenients.

En línies més generals, sembla que no hi ha remei. L’estratègia amb suor no sembla estratègia. Els ben pensants no dobleguen l’espatlla es passegen amb les agendes sota l’aixella i un somriure postís. Recordo un vell professor que sempre explicava que hi havia dues maneres d’entendre un llibre: per assimilació “facsímil”, llegint davant de la cara. I per assimilació "aximil", passejant-lo sota l’aixella.

Ai!! Com igualar la falsa seducció, l’engany tibat. Si ofereixes una relació sincera, esforçada, d’anar treballant les etapes, envellir junts però conscients i amb l’orgull de la coherència… no seduiràs gaire. Tothom mira encara primer l’encant del pecat. La política són passadissos!! Creuen... potser sí... però entre despatxos a on es treballi, sinó és un altre cosa.

I ara, no es temps d’anar a ballar-la de qualsevol manera. Ara es tracta de ser molt honestos, treballadors i primmirats. No podem semblar qualsevol cosa, ni els millors ni els més astuts… ara es temps de honradesa i esforç.

La participació no es escoltar com ens sembli i una mica més als que diuen el que volem sentir. La participació és escoltar a la gent com s’expressa. Sense menysprear la manca d’informació i, potser, dels secrets de palau. Si una cosa no es pot explicar no la facis. No n’hi ha d’altre.

Hi ha una proporció a l’ajuntament quasi be equiparable. És evident que un de sol ja fa la majoria absoluta i poden seguir treballant. Però els que no estan en aquesta majoria i per tan no reben delegació de competències són regidors de ple dret i, també, han de fer saber les seves idees i, el més important, la valoració de les diferències amb les altres idees dels altres grups.

No sé si s’entendrà a la primera, o caldrà llegir-ho tres vegades. No sé si algú dirà ja ho hem sentit.. però el que si és de segur… de segur… és que encara fa falta dir-ho.

O de fet, encara ho crec.

Ah!!, i el que es va coent és estratègia sense suor, joc de rol i de cadires. La suor, amics és planificar com aprofitar i optimitzar el que hi ha,, el que fa falta i el que cal buscar amb la que està caient.