Hi ha una idea d'en Tom Peters que trobo molt interessant:
Moltes vegades la gent que innova és gent que està molt emprenyada.
Gent descontenta amb un servei, que pensa una nova forma millor o més eficient de realitzar-lo.
Gent emprenyada perquè no troba el producte que necessita i el crea.
Gent que troba absurda la manera institucionalitzada de fer les coses i la canvia.
Una pausa, Què vol dir estar emprenyat?
emprenyar [s. XIV; deriv. de prenys]
v 1 ant 1 tr Prenyar. 2 pron Concebre, una femella.
2 vulg 1 tr Molestar fortament. 2 pron Enutjar-se.
Té mal caràcter: s'emprenya de seguida.
Que la indignació no esdevingui el cau de la immobilitat. Que a força d'estar emprenyat no es debiliti la feina a fer. No podem conduir un automòbil emprenyats, ni preservar una amistat ni, molt menys arreglar un tema de parella.
La ràbia o l'angoixa ens ha de permetre estar atents quan tot sembla anar en contra. I compte que diem sembla, perquè el que sentim i el que és, sovint depèn de l'emprenyats que estiguem.
La màgia d'una relació afectiva, sigui afectiva o molt més afectiva que la mitjana, estar en no estar emprenyats alhora, al mateix temps. Però la màgia real, la més màgica és no fer pagar als més propers el que sentim sense més. Segurament són els més propers perquè no es mereixen rebre cap emprenyada.
Les “pataletes” ja han estat diagnosticades. No son bones de cap manera. I doncs, què esperem? A ser grans per tornar a “patalejar”.
Quan m'emprenyo, truco a un amic, a poder ser dels que es fan somriure, dels que estàs més segur, dels que sempre estan, dels que mai demanen i sempre donen... i així ho sembla perquè els aprecio tan que quan demanen ni m'ho sembla, doncs ja tenen tot el que sigui capaç de donar abans de que ho necessitin.
Dels que sabem més que jo. Dels que em regalen el que saben, els que els hi passa i el que dubten. Els amics son un tot i escollir sols un tros ens rebaixar l'amistat i ens fa infeliços.
Si sols volem a la gent com a figurants d¡un pessebre, ens trobarem amb el pare la mare... i amb sort una vaca i un ase. Sense oblidar un àngel que anirà dient a tothom que ací passa alguna cosa, vulguem o no.
Si plou i vull passejar, em trec les sabates i m'amago sota la manta més porosa, i espero pacient que la nit i la solitud esdevinguin tan amics que m'omplin de companyia.
No hi ha hormona ni situació que justifiqui tractar malament a un amic, ni a un company, ni a un “ningú”.
De vegades el estar emprenyat és la millor manera de no assumir que ens fa por ser feliços. La felicitat és una decisió important, significa créixer i aprendre a viure. I massa sovint en parlem, però no actuem.
"Jo soc així" sols és una excusa mal compartida per a no viure. I ara cal viure, sol i acompanyat.
Serà un dia que durarà anys
(Ovidi Montllor)
Serà blava i tranquil·la la mar.
Serà verda i espessa la vall.
Serà gran i dolça la muntanya.
Serà un dia que durarà anys.
Gent de mar, de rius i de muntanyes,
Tindran tot.
I es parlarà de vida.
Les ciutats seran rius plens de gent.
Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.