Tot i què sovint estic tant desanimat com molts d’altres per a no dir qualsevol altre, de vegades veig algun detall o, fins i tot, algun a cosa que m’anima i em fa reprendre la força, afluixar el desànim i seguir endavant. Compte que dic endavant com a sentit contrari a enrera, no com a símil d’èxit, o ascensió, o apropament a la meta. Rés d’això.
Avui me regalat una hora de platja. No mi veureu gaire, però avui quadraven les coses i cap allà hi anat. Un cop gaudit de nou el llangardaix de la façana de Cal Frei, el local del GEPEC, he giravoltat cap a la sorra esquerrana respecte al Club marítim. Manies, sembla que hi hagi menys gent.
No molts metres enllà hi havia un grup de gent. Destacaven dues coses, una americana i pantaló a conjunt i una enorme dutxa allunyada dels punts habitual.
El tratje envoltava al Pere Font que assistia a la prova. Ja podrà defensar amb més vehemència l’altre destacat.
Ella, la dutxa, tota verda i altiva plovia aigua sobre un afanyat senyor que alhora la posava a punt. He anat deduint, no anava sol, que l’aigua havia de ser de mar. El nivell freàtic no és gaire avall i era la única explicació enraonada, Podia ser un altre invent de portar aigua a on no toca, però avui no, avui era una idea nova i fresca.
Un prototip ens ensenyava el senzill que era instal•lar un émbolo per absorbir l’aigua de mar que trobem a un metre més avall i llençar-la per l’extrem amb carxofa de dutxa.
Entranyable, fins i tot no m’ha fet rés de provar-la i comprovar la feina que feia sense contaminar ni malversar energia de cap tipus, ni molt menys aigua tractada. La mar i la mà, s’estrenyen per moure l’èmbol i aportar frescor molt a prop de l’aigua, una esbaldida per marxar o una refrescada pels menys banyistes.
Un prototip ens ensenyava el senzill que era instal•lar un émbolo per absorbir l’aigua de mar que trobem a un metre més avall i llençar-la per l’extrem amb carxofa de dutxa.
Entranyable, fins i tot no m’ha fet rés de provar-la i comprovar la feina que feia sense contaminar ni malversar energia de cap tipus, ni molt menys aigua tractada. La mar i la mà, s’estrenyen per moure l’èmbol i aportar frescor molt a prop de l’aigua, una esbaldida per marxar o una refrescada pels menys banyistes.
Deliciós, una bona idea... i a Torredembarra!! Qui pot desitjar rés més en un dijous qualsevol.