L'autoestima és l'apreciació subjectiva del propi jo, un tret de la personalitat modificable segons la percepció dels altres, els èxits aconseguits i els missatges rebuts. Sempre és un grau (es té en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia a través de qüestionaris, si bé no hi ha un mètode fiable, ja que és una percepció subjectiva. Es comença a formar als 5-6 anys i va afermant-se amb el creixement.
Components de l'autoestima
Les persones amb una bona autoestima acostumen a presentar aquestes característiques:
• confiança en les seves capacitats• bon concepte d'elles mateixes
• sentit de pertinença a un grup, relacions socials
• atribució correcta de responsabilitats
• assertivitat i optimisme
• capacitat d'assumir els canvis a la pròpia vida, sensació de control
• interpretació acurada dels missatges aliens
• sentiment d'ésser estimat
• autoconeixement i acceptació de la pròpia personalitat
• autoestima: Bona opinió o respecte que un té de si mateix
Efectes de l'autoestima
Una persona amb una baixa autoestima té menys èxit en les tasques que emprèn, ja que no coneix els seus punts forts i no sap aprofitar-los, tendeix a desanimar-se amb facilitat i no assumeix riscos. Les expectatives negatives acaben condicionant el resultat. Aquest sentiment, a més a més, es projecta cap a l'exterior i pot provocar que les altres persones no respectin o valorin la persona en qüestió, veient-la esbiaixada. Sovint es cerca pal•liar la baixa autoestima a través de la violència, humiliant els altres per sentir-se dominant en alguna situació.
Una autoestima saludable, per contra, és un factor protector contra el fracàs escolar, la depressió i el sentiment de solitud. El seu excés porta a l'orgull, el narcisisme o l'hibris clàssica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada