Ara que l’ensurt de Grècia torna a tenir dimensions enormes i no catastròfiques, que el president Hollande ha abastat una majoria molt significativa i que, per fi, parlem de pacte de creixement enlloc de retalls maldestres… proposo parlar de les terres del Gaià.
De segur que més d’un de vosaltres pensarà que ara no toca, que hi ha temes més importants o de més abast etc. Segurament teniu raó.
El pacte fiscal, per exemple, no és més urgent que anivellar i salvar l’estat de benestar. Però no s’entendria que cerquéssim solucions sense entrar a fons en els temes ajornats que ens afebleixen i aboquen a gestionar malament. La solidaritat espanyola ha de tenir varies constants: Aportar recursos i participar en les decisions, rebre solidaritat en un mateix termini en que caldrà fer front a reformes i principis que vagin fent menys necessàries aquestes aportacions, entre d’altres.
Però avui, com us deia vull parlar de les Terres del Gaià. Una possible unitat social, demogràfica, econòmica, geogràfica que pot i ha d’esdevenir una nova manera de gestionar el territori i als seus habitants. Units al voltant d’una conca hidrogràfica, podem explorar la proximitat i les sinergies fins a construir una nova manera de funcionar i de ser, d’una vegada per totes, sostenibles.
Ser sostenible, és no voler pa per avui i gana per demà. Dit d’un altre manera, no contraure compromisos que comportin unes despeses de manteniment que ens ofeguin més endavant. No construir rés que generi tants residus que l’augment del benestar sigui baldí.
Una conca d’un riu renascut pot ser un espai a on treballar per aquesta nova societat post-crisi que ens cal construir. Proximitat dels camps, del cultiu, de la indústria, de l’artesania, dels serveis, de la cultura per preservar el nostre patrimoni. El nostre, a nosaltres.
És clar que no podem ser autosuficients, però si tots i tothom comencem a consumir productes de proximitat col·laborarem per a no transportar indiscriminadament productes d'arreu a arreu. Tornarem a saber quan una fruita o verdura és de temporada i farem possible que la contaminació i el sobrecost no arribin a casa nostre pel marge comercial d’uns pocs.
Un mercat comarcal és una solució. Compte que no parlo només de parades i de venda, parlo d’expositors i de política informativa, parlo de treballar per sembrar un sentiment de col·lectiu i de responsabilitat. Parlo d’interdependència i d’aportacions. Tu t’especialitzes en una cosa i jo en una altre. No cal tenir mini espais industrial cadascú, i si podem tenir una balança comuna. Revolucionari? Potser. Tant sols cal tenir una nova fornada de gestors que vulguin entendre’s.
Si no sabem tenir compte d'un espai que veiem i que té un sentit al voltant d’un riu, com podrem interactuar amb un continent que ha d’esdevenir la solució als problemes conjunturals.
Uns problemes que de moment estan omplint les butxaques de sempre, d’aquells que guanyen quan sembla que anem bé i tornant a guanyar quan sembla que ens salven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada