L’endemà…

La notícia de la setmana, lamentablement, no serà els perquès de la vaga i de la reforma laboral. Seran les quantificacions, qualicitacions, qualificacions i les àgores sobre la real essència de la personalitat dels actors més assenyalats de la situació.

I és que cal dir ben fort que el sindicalisme, com la política, es va afeblir per realitats i presumpcions desaparellades, en casos concrets molt veritables i en casos generals molt presumibles.

Quan sembla que tot va, en línies generals, bé. La crida a la responsabilitat i a assumir responsabilitats per a prevenir el futur sembla una mica com la crida al mal temps i, per tan, es mata al missatger. De segur que tothom coneix algun delegat que no s’ho pren molt seriosament, fins i tot algú que abusa de les hores sindicals, altres que no creiem que estiguin prou preparats… i així podríem fer analogies amb regidors, alts funcionaris, assessors etc.

Però també és cert que coneixem una gran quantitat de contractats per compte aliena que fan mans i mànigues per a viure molt bé amb el mínim esforç. Hi ha caps que de la mediocritat en fan abús, i altres que del treball en fan un exemple. Hi ha males planificacions i males execucions i també hi ha mala actitud de plantilles davant dels canvis. Per una banda i l’altre hi ha molts casos a analitzar, però no son la majoria en cap d’ells.

Costa trobar companys que vulguin dedicar esforços al món sindical. Sovint el compromís d’estar ja és un èxit perquè permet exercir la representativitat sindical, com a mínim als més motivats. Les llistes municipals també, de vegades, es completen amb bona voluntat ja que les negatives a participar son moltes i no sempre per motius de discrepàncies de programa. Significar-se és exposar-se, i potser tots en som conscients que no hi tens massa a guanyar i molt a perdre. És a dir molta feina i poques compensacions morals.

Aquesta és la realitat però va embolcallada amb les anècdotes dels “barruts” sindicals, insisteixo uns quants, de la operació “Malaia”, amb el cas “Palau”, amb “quant t’ha costat el dia de vaga?”, amb “Són uns inútils, no val la pena”, amb “Tots son iguals” etc. Etc.

Les solucions passen per la direcció, com a gestió i com adreça a abastar. Donem un pas endavant i llegim tot el que calgui per a comprendre tot el que hi ha. Des de les iniciatives europees, fins als anàlisis de mercats, des de l’anàlisi del que caldria fer per augmentar l’eficiència de la formació… i en un terreny més proper el que està pendent al teu poble, el que es pensa fer, el que es pot fer, les diferencies entre propostes de grups municipals, el que pensem de veritat sobre cada qüestió i com fer-ho saber.

No és tard, no pot ser-ho. Nosaltres morirem un dia o altre, però la societat feixuga i supervivent segueix fent el que pot per aixoplugar-nos tot i no donar-li ni crèdit ni prou atenció.

Afiliem-nos massivament, a les opcions sindicals, plataformes, grups polítics, centres d’estudis, associacions… formen part de la societat d’una forma activa i coherent.

I és que també coneixem, fem memòria, amics i amigues, veïns i veïnes, que sempre han estat al peu del canó i dels que no podem sospitar-ne res sense barrejar imaginació i malícia.

Els sindicats reforçats, reforçaran el CES. I un front sindical europeu reforçarà el parlament Europeu a força de demandar polítiques socials que actuïn i s’executin. Unes polítiques clares que faran possibles acords laborals. Perquè uns i altres sabran exactament el que representen els altres.

Impulsem l’acció social amb un pas. El nostre. L’efecte multiplicador serà, quantitativament, més revolucionari que el mateix Maig del 68. Ens va posar en el camí de la modernitat, ara cal aplicar el model fins a la seva extenuació i estar atents a les noves demandes i necessitats.

Torredembarra té que decidir moltes coses, entre elles quin programa de govern. No parlo dels resums per a informar als electors, els anomenats electorals. Parlo del conjunt de conviccions i estudis que poden redreçar Torredembarra.

No parlo de patades a l’estufa ni de trencar la baralla. Parlo de que hi ha més maneres de fer rutllar la vila. Una és optar per projectes que no aspirin a fer-ho una mica millor que l’anterior, sinó que es plantegin solucions globals, respectuoses amb la veritable essència torrenca, però amb el valor de dir el que cal i escoltar els matisos o les critiques.

Participem i exigim. Exigim participar i participem de les exigències del futur.

"Hay hombres que luchan un día y son buenos, otros luchan un año y son mejores, hay quienes luchan muchos años y son muy buenos, pero están los que luchan toda la vida, y esos son los imprescindibles" - Bertold Brecht.

Un plenari… Buit???

Una nova ocasió per a comprovar com no s’entén rés de rés. Quan intentes filosofar una mica sobre la participació o sobre el dret a la informació… et trobes amb respostes a la defensiva i al·lusions a les lleis o als reglaments. Fins i tot amb improperis “xulescos”.

I és que el marge de les normatives és la justícia. Es pot coronar els límits redaccionals si passen a ser norma no escrita i si estan a l’abast de tots els ciutadans. Excepcions de “tu a tu” és amiguisme o clientelisme, excepcions per adaptar-se més ràpid a la realitat se'n diu sensibilitat política.

Un plenari té que anar cap a la informació. Cal fer públic el màxim de coses. Les obligatòries i les que més convenen, ja s’hi compte. Però també calen les que engresquin en tots els sentits. Els decrets per fer la vida millor, les accions per rescriure el futur, les correccions i les rectificacions com reflexes de savis i no com a petjades de “porucs”, i moltes altres coses amb aquest sentit… sense oblidar les preguntes / reflexions / sugerències dels veïns i veïnes de la vila.

Demà hi ha un nou plenari extraordinari i urgent. Cal justificar els terminis de Cultura per a no perdre o complicar-se la vida amb la subvenció del Teatre-Auditori, trobar diners per acabar la peatonalització d’Antoni Roig ja que l’aigua va per llarg i una de les contraprestacions permetia actuar al carrer nou, i cal replantejar-se també les condicions d’un crèdit a llarg termini, un d’aquells que estaven tan estudiats que encara que no agrades l’endeutament… De saber-ne tant com ells… ens acabarien agradant.

L’endeutament s’ha complert. El que permetia fer… no ho he vist.

Com dèiem, un plenari buit d’oportunitats de saber que es pensa fer i cap a on.

I els mesos van passant…

Entre les moltes coses que es podien anar fent vull parlar de l’anomenat CAR i de la nova escola Mirades. La única versió, més o menys oficial, la he sentit en la mitja hora del campi qui pugui amb sabó que ens dedica el Sr. Alcalde cada divendres.

A banda de seguir cultivant la vella retòrica de “els seus”, referits als socialistes, i “els meus”, referit als convergents, el batlle tancava l tema dient que s’havia influït per a que no fossin ateses les propostes de l’ajuntament als serveis territorials de Tarragona.

Un ens que ha estat retratat per l’equip de govern com una mena d’estranys que gosen posar el nas en els assumptes torrencs. Clar, si s’entén que tota la vila va a una, sembla lògic queixar-se de les ingerències. Però el cert es que ens hem dotat d’una administració que tot i el principi del respecte a cada àmbit d’actuació exerceix una vetlla entre elles.

Així quan la generalitat planteja un tema o actuació tenim el dret de presentar al·legacions si és que en el període d’informació prèvia als diferents projectes no hem fet els deures i hem demanat les reunions de treball pertinents per ajudar a encarar millor cada qüestió des del coneixement del nostre entorn i de la nostre realitat.

La via té dos sentits. Quan una administració planteja o aprova una actuació, els serveis territorials més amplis donen el seu vist-i-plau.

Jo, particularment, estic molt més refiat si cadascú fa el que i toca i si les relacions son democràtiques i respectuoses. Es a dir si s’informa i s’explica cada pas, discrepància o suggerència.

Doncs sembla que sobre el CAR sols va arribar una possibilitat, la polèmica ubicació a Muntanyans II. I que sobre la ubicació de l’escola va arriba un plànol a on, en vermell, s’havia dibuixat un rectangle al costat del CAP, a on el costat més ample era paral·lel a President Companys, fet que impossibilitava que CAP, CAR i Escola estiguessin en la futura illa d’equipaments resultant de la urbanització de La Rasa.

Amb una sola trucada. Qualsevol pot fer-la. T’assabentes que Ensenyament no inicia el projecte fins que té cedit l’espai legalment. Per tan, l’aturada és molt més complexa que “els teus” i “els meus”. Es tan complexa com veure que el temps es malmet en insidiar i cultivar el descrèdit i no en treballar com cal.

No tornaré a repetir que quan arriben quatre milions d’euros a Torredembarra no ens poden deixar més d’un milió en deute afegida, que pot créixer si i ha despropòsits en la piscina municipal. Vàrem demanar accions més petites i controlables. Vàrem demanar actualitzar trams de xarxa d’il·luminació, voreres impresentables, rebaixos per a facilitar l’accés de vianants amb limitacions i fins i tot dipòsits pluvials. Coses que difícilment poden suposar increments no previstos i, en tot cas no abastarien les xifres d’ara.

Recordem que els increments han suposat gastar el que no estava previst. Gastar en el que no havíem parlat. Gastar en coses aprovades. Ha significat una urpada a inversions.

L’escorxador? Ja estaria en marxa.

Algunes reflexions sobre les empreses públiques locals

Abans de rés, disculpes anticipades per si de cas. Pot ser que a voltes de voler clarificar insisteixi en aspectes que ja siguin prou sabuts. Les trobo a faltar en algunes converses, però potser l’explicació sigui l’obvietat.

Una empresa pot semblar grandiloqüent. I en termes municipals, pot induir a fer creure que potser no li val la pena. Donem-hi un parell de voltes.

Si a les portes dels departaments més reconeixibles hi figuressin les paraules “Unitat Operativa”, o “Àrea de”, o fins i tot la caducada “Negociat de” etc. Estriem més a prop d’entendre l’ajuntament com un conjunt de peces que han de fer possible l’objectiu general. Que recordem-ho ha de ser gestionar els recursos per a solventar les problemàtiques, incloent per suposat les que no contemplen les altres administracions i les necessitats puntuals que puguin sorgir. No ens deixéssim la necessària promoció interior i exterior del conjunt dels administrats i dels seus neguits, culturals, esportius i de tota mena.

Però tornem a les “peces”, com millorar-les? Potser amb un pla d’objectius? Amb un pla de gestió que vingui directament dels treballadors i treballadores que els han de desenvolupar? Determinant les responsabilitats amb més claredat? Creant un consell polític des d’on dirigir políticament sense ingerències que desvirtuïn les responsabilitats? Dotant-nos dels mecanismes que permetin guanyar en eficiència? De segur que hi ha més opinions, idees i matisos.

Com recollir les respostes i alhora deixar-ho prou obert per afegir les opinions, idees i matisos en cada moment? Crec seriosament que delimitant les funcions i millorant l’eficiència.

Si a una de les peces, posem “esports” com a exemple inicial, la dotem d’una comptabilitat prou independent i alhora controlada, de capacitat de gestió sempre que respecti l’ideari aprovat en el plenari o en l’orgue corresponent i d’una figura responsable que pugui actuar i hagi de donar comptes davant d’un consell, ja veurem quin, del conjunt de les seves actuacions i de la gestió de les partides assignades… que guanyem?
D’entrada que els plans d’actuació estiguin plantejats, valorats i aprovats. Que la gestió no es vegi alentida per estar sotmesa a un regim més general que es pugui col·lapsar. Guanyar capacitat d’actuació, des de contractacions puntuals a adaptacions per a cada projecte. Una figura reconeguda que no depengui del temps o disponibilitat del regidor delegat per a l’àrea i que. Alhora, pugui fer front a la responsabilitat amb un nomenament clar, respectat i amb unes obligacions clares i determinades. Es molt diferent gestionar donant comptes periòdiques davant d’un consell d’administració que estar pendent de les orientacions, indicacions i/o instruccions en cada moment.

Sembla complicat? No ho és.

Una escriptura pública determina que l’ajuntament crea una empresa municipal d’esports. Seguim amb l’exemple. El consell d’administració està format per regidors del plenari, en les proporcions que el consens determini. El tutoratge i l’auditoria depenen de la secretari de l’ajuntament i de la intervenció. El seu capital és correspon amb les partides previstes i les d’altres departaments que si dediquin i s’escaigui incloure. La nova empresa ha de tenir un responsable clar que respon davant del consell d’administració. Comptarà amb les directrius generals i amb el suport i vetlla, com dèiem unes línies abans, del secretari de l’interventor.
Fiscalment permet un millor aprofitament dels recursos i la figura del gerent-gestor un seguiment constant i raonat del desenvolupament de les actuacions.

Expressat en línies generals, pot semblar pot lligat o massa irrealitzable. Però el cert es que hi ha un gran nombre d’empreses municipals funcionant al país.

Les figures dels patronats, perpetuant l’essència de millorar l’eficiència amb més autonomia, han donat pas a la figura d’empreses per a millorar la seva rendibilitat i gaudir així amb més recursos. No parlem d’entramats de complexa comptabilitat i com a resultat un allunyament del ciutadà de la realitat del seu ajuntament. Parlo de gestions pubicitades, d’actes públiques, d’explicacions de gestió i de plans futurs al si del plenari de forma pública i d’una reorganització política que permeti afavorí la nova gestió i encaixi més amb la democràcia participativa que li cal a Torredembarra i que ha anat creixent en diferent municipis amb resultats molt esperançadors.

Empresa de gestió de residus?, d'organització d'actes i promoció cultural?, de promoció económica?, de jardineria i disseny paissagistic?..... de gestió de l'aigua?

En seguirem parlant.

Us adjunto tot seguit un document, n’hi ha molts més, en aquest cas de l’Ajuntament de Sabadell.

CODI DEL BON GOVERN LOCAL DE L'AJUNTAMENT DE SABADELL

Aquest codi ha estat ratificat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell, per unanimitat de tots els grups municipals, a partir del "Código de Buen Gobierno Local" aprovat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies el 15-12-09 , que l'ha proposat a tots els ajuntaments d'Espanya per a la seva ratificació.

PRINCIPIS DEL CODI DEL BON GOVERN LOCAL

· Els electes locals actuarem en l'acompliment de les nostres funcions, d'acord amb
la Constitució, els respectius Estatuts d'Autonomia i la resta de l'ordenament jurídic
i ajustarem la nostra activitat als principis ètics i de conducta continguts en el
present Codi de Bon Govern Local
· Regiran les nostres actuacions l'eficiència, la modernització de l'Administració i el
bon servei a la ciutadania, defensant els interessos generals amb honestedat,
objectivitat, imparcialitat, confidencialitat, austeritat i proximitat a la ciutadania.
· Contribuirem a la millora dels models de gestió i assegurarem a la ciutadania un
bon Govern Local com a garantia d'igualtat i solidaritat, adquirint un compromís
amb l'ètica pública i la qualitat de la democràcia en l'àmbit de gestió més pròxim a
la ciutadania.
· Els representants locals fomentarem la transparència i la democràcia participativa.
· Treballarem a favor de la inclusió social i l'equilibri territorial, entre el Centre i els
Barris, acostant els serveis a la ciutadania i distribuint-los en el conjunt del municipi
de forma equitativa.
· Respectarem la voluntat de la ciutadania i actuarem amb lleialtat política,
comprometent-nos a assumir el Codi de conducta política en relació amb el
transfuguisme a les Corporacions Locals.
· Respectarem i farem respectar els drets humans, fomentarem els valors cívics, i
utilitzarem un to respectuós i diferent a les nostres intervencions, tant cap a
qualsevol membre de la Corporació com cap a la ciutadania, a la qual facilitarem
l'exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.
· Els representants electes ens abstindrem d'exercir les nostres funcions o utilitzar
les prerrogatives del càrrec per a afavorir interessos privats, propis o de terceres
persones, prohibint el favoritisme i l'exercici d'autoritat en benefici propi.
· Els electes locals no acceptaran regals que sobrepassin els usos i costums de la
simple cortesia per part d'entitats o persones.
· Inclourem entre els principals objectius de les polítiques locals la lluita contra el
canvi climàtic, la protecció del medi ambient i l'ordenació racional i sostenible del
territori.

MESURES PER A MILLORAR LA GESTIÓ I LA QUALITAT DE LA DEMOCRÀCIA
LOCAL

Resulta indispensable l'estímul i desenvolupament de totes aquelles mesures que
contribueixin a acostar l'administració local al ciutadà i garanteixin la màxima
transparència en la gestió i la més àmplia informació. Per a aconseguir-lo:
· S'articularan Comissions de Control i Seguiment en la contractació pública per a
garantir que tant la contractació realitzada per l'Ajuntament com pels seus
organismes autònoms i empreses de capital municipal es dugui a efecte sota els
principis de transparència, legalitat, publicitat i lliure concurrència.
· Crearem mecanismes per a possibilitar la formulació de Suggeriments i
Reclamacions com a mitjà d'aprofundir en la participació i comunicació amb els
veïns.
· El Govern Local mantindrà reunions periòdiques amb l'oposició, per a donar
compte de les iniciatives i projectes, així com per a facilitar els acords i la desitjable
governabilitat de l'Administració Local.
· Com norma general, se celebraran Plens ordinaris almenys de caràcter trimestral,
als Ajuntaments amb població menor a 20.000 habitants.
· Es recomanarà la incorporació de l'oposició als Consells d'Administració de les
Societats i Empreses Públiques Municipals, i als Patronats de les Fundacions
Locals.
· Es regularà la compareixença en comissions informatives dels directius
d'organismes, empreses, patronats i serveis municipals.
· Les empreses públiques o amb participació pública aplicaran en la seva gestió
codis ètics de conducta i criteris d'estratègia de Responsabilitat Social
Empresarial.
· Es publicarà detalladament el procediment de concessió de subvencions i ajudes,
amb determinació de la quantia i del beneficiari, i amb màxim nivell de
transparència sobre les persones jurídiques sol·licitants i els grups de les quals
depenguin
· Regulació d'una carta de drets ciutadans respecte al funcionament dels serveis.
· Impulsar l'aplicació de la Llei d'Accés Electrònic dels Ciutadans a l'Administració,
destinant recursos a la utilització de les tecnologies de la informació i el
coneixement.
· Els Governs Locals col·laboraran amb les instàncies que defensin els drets de la
població donant resposta als seus requeriments i sol·licituds. Igualment adoptaran
les mesures adequades per a garantir l'eficàcia de les decisions judicials.
· Els diversos Grups Polítics disposaran en dependències municipals d'un despatx o
local per a reunir-se i rebre visites, posant l'Alcalde/sa a la seva disposició els
mitjans materials i humans que permeti el Pressupost.
· Es garantirà la pluralitat en els mitjans locals d'informació i comunicació afavorint
un espai de participació per a l'oposició.
· Promourem el diàleg amb els sectors socials, amb els treballadors de
l'administració i les organitzacions sindicals, incentivant el compromís amb
l'eficiència en la prestació dels serveis públics locals.
· S'afavorirà la celebració anual d'un debat sobre l'Estat del Municipi.

INCOMPATIBILITATS I DECLARACIONS D'ACTIVITATS I BÉNS

· Els representants locals, així com els membres no electes de la Junta de Govern
Local, formularan, a l'inici i final del mandat, declaració sobre causes de possible
incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar
ingressos econòmics
· Es faran públiques les declaracions de béns, d'activitats i causes de possible
incompatibilitat, dels càrrecs públics electes, directius i personal de confiança de
les institucions, conforme als models que seran aprovats pels Plens.
· Es traslladaran al Registre de béns i interessos els canvis patrimonials o
d'activitats que tinguin lloc al llarg de la Legislatura, en el termini de dos mesos des
que es produeixin.
· Es publicaran les retribucions íntegres, així com les compensacions econòmiques
que percebin per la representació ocupada amb motiu del seu càrrec, dels càrrecs
públics electes, dels directius i personal de confiança de les institucions.

RETRIBUCIONS ECONÒMIQUES DELS ELECTES

· Des del respecte a l'autonomia local, les retribucions dels electes dels Governs
Locals han de respondre a criteris objectius tals com la població, el pressupost o la
situació financera municipal.
· Igualment haurà d'establir-se una relació de Regidors de govern i oposició amb
retribució i dedicació plena en funció dels mateixos criteris.
· Es recomana la dedicació exclusiva dels alcaldes i alcaldesses dels Municipis de
més de dos mil habitants.
· Les quanties retributives es fixaran partint d'uns barems que utilitzaran, com a
límits i criteris comparatius, el règim retributiu de càrrecs públics d'altres
institucions i/o funcionaris públics que ocupin càrrecs de similar responsabilitat ja
sigui en l'àmbit local, estatal o autonòmic.
· Les remuneracions dels càrrecs electes seran publicades per a coneixement de la
ciutadania.
· Els electes locals actuaran d'acord amb criteris d'austeritat i prudència en la seva
política de despeses.
· Les Federacions Territorials de Municipis recomanaran les quanties retributives
d'aplicació en el seu territori respectiu.
· Promourem la creació d'un fons en les CCAA a l'efecte de garantir les retribucions
dels electes locals en Ajuntaments de menys de 5.000 habitants.

MESURES DE DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

· La democràcia representativa i la democràcia participativa no són alternatives
contraposades, sinó que es complementen i reforcen la una a l'altra. Per altra
banda, un moviment associatiu sòlid i una societat participativa i bé estructurada
resulten imprescindibles per a l'aprofundiment de la democràcia local.
· Es fomentarà una Administració relacional, dialogant, que impliqui i consulti a la
ciutadania i als diferents agents econòmics, socials i culturals, facilitant les vies i
els mitjans necessaris.
· Es crearan instruments concrets com el Consell del Municipi, grups de treball
entorn de projectes determinats, tallers de reflexió ciutadana, vies per a la
preparació dels Pressupostos Participatius, el Consell Econòmic i Social i els
Consells Assessors sectorials. Així mateix es recollirà en la normativa
d'organització l’anomenada iniciativa popular.
· El Govern local educarà per a la participació ciutadana, dissenyant plans de
formació adequats per a fomentar l'associacionisme i el voluntariat cívic.
· S'articularan fórmules de participació respecte a diferents col·lectius, parant
esment diferenciat a la participació dels nens i nenes amb l'impuls de Consells de
la Infància, i la mateixa o altres fórmules per a joves, persones majors, i
immigrants.
· Assegurarem el dret a la informació entre la ciutadania i els representants locals,
aprofitant al màxim les tecnologies de la informació, a la utilització de la qual es
contribuirà decididament.
· Desenvoluparem fórmules diverses d'avaluació ciutadana de la gestió local. Per a
afavorir aquesta avaluació, donarem compte de forma regular del grau de
compliment dels objectius de la gestió i del nivell d'execució pressupostària.

Les abstencions al Plenari

El Ple del dijous passat va tenir algunes línies diferents. Crec que no tan com podria semblar, però en tot cas, sigui pel canvi de “rols” o per la lletania estiuenca, o pels mals records del ple de juliol es presentava expectant i es va resoldre amb una efervescència que no ens farà pair rés de rés.

La disposició de la majoria de regidors, en aparença, és clar, ja que els interiors son propis i mereixen el benefici del dubte, semblava de “ja hi tornen a ser”, “això no serveix per a rés” o “qui dies passa anys empeny” tot combinat i en diferents proporcions, segons el cas.

El que ja no sorprèn, tot i la proporció, és que a l’ordre del dia hi figuri una modificació menor proposada per l’equip de govern i més de mitja dotzena de mocions dels grups i regidors que no compten amb competències delegades.

Una de les conclusions dels espectadors del Ple i d’oïdors que en vàrem parlar l’endemà, ha estat que tot i rebre deseguida la indicació de l’abstenció de l’equip de govern, i per tan de la seva aprovació, les mocions es seguien discutint.

En una opinió ràpida, un podria pensar: “Quina ximpleria! Si ja ho tens aprovat, per a que discutir!”. Però podríem analitzar-ho més. Com s’entén que s’estigui d’acord i el pas sigui permetre l’aprovació i no recolzar-ho? És a dir, perquè no votar sí?

Veiem exemples concrets. Sobre la Moció d’esquerra sobre la sentencia del Tribunal constitucional i que proposava avançar en el camí cap a la independència i altres propostes en aquest sentit, l’abstenció socialista es basava en que s’obviava l’opció federal. O dit d’un altre manera, no privava la proposta d’un referèndum amb garanties per a saber el camí majoritari que decidia el poble català. Tot i destacar aquesta opció, la de la consulta amb les quatre opcions, ABG li va donar suport. Rés a dir, la lectura del global els va convèncer.

Al PSC donar per circumstancial o com a secundaria, la consulta no els hi va fer el pes. Per tan no es pot manifestar una frontal oposició però no es pot recolzar. A diferència del PP, a on es planteja la perillositat de comença a preguntar.

Però si seguim analitzant podríem comparar les mateixes posicions amb un altre moció presentada per ERC: SOBRE LA PETICIÓ PER PART DE L’AJUNTAMENT DE L’EXECUCIÓ PROVISIONAL DE LA SENTÈNCIA D’ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE D’AIGUA, CLAVEGUERAM I AIGÜES PLUVIALS DE TORREDEMBARRA.

L’abstenció d’ABG es basava en que el model que defensen és la gestió per part d’una empresa pública. Model en el que no discreparien molts regidors i gran part de torrencs. Però el cert és que, encertat o no, en el seu moment no es va confiar amb la capacitat de l’ajuntament per a organitzar el servei i es va optar per un concurs a on una empresa especialitzada poses al dia la gestió i signifiqués, també, un estalvi directe, avui en dia ens costa quaranta mil euros mensuals, i un de indirecte que mai haguéssim tingut que no rebre: l’actualització de la xarxa amb les seves millores.

A hores d’ara, en concret el dijous, el que es demanava era sortir d’una situació molt pitjor de mínimes inversions i de cost mantingut per la dilació de l’execució de la sentencia que donés validesa al concurs que es va fer en el seu dia.

Tot i respectar que la presentació de cada intenció de vot pugui, o tingui millor dit, que explicar el que pensen i el que voten, i el més important: el perquè. L’abstenció en funció de que la situació ja no és de cap manera la preferida per tan no s’hi vol ni la implicació de decidir com seguir arreglant el que hi ha, no és, a la pràctica, massa llunyana de la de permetre les aprovacions sense ni manifestar el vot positiu.

Les diferents formacions tindrien que valorar dia a dia els actes i les posicions dels altres. No creuar una bateria de retrets pel discurs de l’empresa pública de l’aigua com argument per l’abstenció, és un sacrifici polític. Ja que pots semblar deixar entreveure que aquesta opció sols és defensada per un grup, quan està present a l’ideari de les forces progressistes del país. Tot i que aquí a La Torre no prosperés per a motius que ja hem comentat.

Si en permeteu el comentari més personal, més frustrant és no poder convèncer a companys de partit de que com a mínim calia encarregar l’estudi de la seva viabilitat. Avui, aquest informe que tan “sobradament” es va menysprear centraria moltes converses.

Si la conclusió fos que era viable, potser alguns haguessin vist la llum i s’haguessin arriscat o, en tot cas, el concurs hagués estat plantejat molt diferent.

Recordem que l’empresa de residus va estar a punt de tirar-se endavant a l’aixopluc de l’empresa de Cambrils fins que la possibilitat de fer-ho tot sols va ser massa llaminera. Llàstima, amb aquella possibilitat estaríem molt més a prop de les empreses que tan necessitem.

Per a no allargar-ho amb massa exemples, podríem dir que per la creació de comissions també es van produir abstencions. Insistim, respectable al cent per cent, però una comissió a on es participarà, cal aprovar-la amb abstencions? Sembla que d’entrada ja es digui, bé no hi crec però ja veurem.

Cal que tots el grups preparin les seves aportacions per a les comissions i que no les deixin caure en l’oblit. Si cal ampliar la visió sobre el col·lectiu de la gent gran, fem-ho des del treball i la celeritat.

Si cal vetllar per les suspensions de servei de l’aigua a famílies torrenques, presentem una moció a on es destini la part suficient de les quotes recuperades per a fer un treball seriós i rigorós des de l’àrea de les persones i, no ens quedem ací, intentem treballar per a poder detectar en l’extensa zona habitada quines problemàtiques son més presents i que podem fer.

Si hi ha una comissió per optimitzar la comunicació, anem-hi amb el cap ben obert per a solventar o marcar el camí per solventar un dèficit endèmic a Torredembarra, saber el que passa i el que pot passar. No ens abstinguem pel formalisme de que sembla que hi hagi una contradicció, entenguem o preguntem la intenció de la moció i votem-la si estem disposats a treballar.

Que l’atenció i les conclusions passin per les paraules i no per qui les diu. Si no ens trobarem com dijous, a on planava una “plantada” institucional si no s’aproven més crèdits i alhora no ens indignava prou sumar les desviacions pressupostaries dels projectes que sumen de llarg, una bona gestió d'assistència, el casal de la gent gran i la remodelació de l’Escorxador, per citar exemples coneguts.

El govern plantejava una comissió per a saber si la gent vol la ràdio amb publicitat o no. Una comissió que no es va plantejar per a saber el model que es volia i per a fer un seguiment dels resultats de l’observatori de la comunicació. Uns resultats que indiquen les apreciacions del semestre anterior, penseu en la publicació dels últims, resteu i comproveu de quina època parlaven. Potser no han publicat cap des de llavors.

Una comissió que tampoc es va crear per a dedicar dos milions i mig a un pàrquing i un milió i mig a una piscina. Una comissió que no es crea per a saber quins punts de coincidència hi ha en el futur traçat de la vila. En especial d’una rotonda que quartera la zona verda més gran programada, o de la ubicació del CAR o de la nova escola.

Una comissió que tindria que plantejar-se quina estatura moral ha de tenir el proper president del plenari. Potser el primer problema a resoldre.

Avui, a las set... espai de debat

Bandolers, santes i criades

Ahir es va presentar un nou llibre. D’entrada, sempre és una bona notícia. La base inicial del projecte, uns manuscrits d’una familia que els va fer arribar, en el seu dia a l’arxiu municipal. Doble bona notícia, una familia responsable que comparteix amb la resta de la societat una troballa i ho fa mitjançant els serveis municipals i, en concret, amb les mans expertes de la Núria Canyelles.

Del Llibre, aconsellable cent per cent, en parlant altres bloc’s més documentats, tan sols com a resum ressaltar que el nom és “Bandolers, santes i criades”, “Quatre balls parlats de la Torredembarra vuitcentista”, “Els manuscrits Llorens-Cortasa, de la col·lecció retalls de l’Arxiu”.

L'acte va anar a càrrec dels autors de l’estudi, en Pep Bargalló i la Montse Palau, acompanyants de la presentació de la regidora de cultura i de la cloenda del Sr. Massagué amb els parlaments ja clàssics, amb temptacions de retret en alguns moments i molt de pròleg insubstancial en altres. Sort de la conferència.

No oblidem que es destacava la col·laboració del Ball de Diables, del Ball de Serrallonga i del recentment recupera Ball de Gitanes.

Un passeig per l’anècdota docta, va estar el gruix de la presentació. Una prova de que part de la crisi actual ha passat per l’oblit de les arrels I ara podeu dir, a que ve això ara?. Ho dono per dit.

Ve a que hem quedat en mans de l’oci més competitiu. Allunyats de les sobretaules, de la lectura més àmplia, de la visita més personal als indrets més inesperats, del passeig pel passeig, del goig de veure la història en un cap de setmana.

Si fóssim capaços d’enlluernar-nos de nou amb un claustre, amb una festa major, amb un mirador, amb un rierol… amb un ball parlat, descobriríem que la nostre vida social i cultural no depèn exclusivament de la butxaca. I que ningú dels que hagueu coincidit amb el “a que ve això ara?” pensi que justifiquem rés.

La bombolla immobiliària ha estat una realitat. La manca de control dels serveis financers ha anat bé en un moment, però no ha servit per a previndré pas rés. El mercat no s’ha regulat prou bé tot sol. I tantes altres coses que formen part de la nostre contemporaneïtat han estat una mica el “pa” per avui i la “fam” per demà.

No sé si sabré expressar-ho prou bé, però el que vull dir és que recuperar les excursions amb entrepà, les reunions amb amics i coneguts, participar amb el teixit social, amb qualsevol de les seves possibilitats, pot ser i ha de ser-ho, una força evolutiva que tingui inesperades conseqüències, però del cert que positives.

Un projecte nacional es defineix quan té un sentiment darrera. No oblido que els interessos econòmics han impulsat més duna, però això ara, si que no toca.

Apostem doncs pels sentiments i farem país. No sigui que quan tots esperàvem fer país, es va voler fer un banc, i que quan encara teníem els cotxes de poca cilindrada i reconèixer Catalunya era una possibilitat més que encertada ens va semblar que parlar de sardanes i espardenyes era el passat.

Hi ha molts fronts oberts. Carrers per fer, carreteres per a connectar, llars d’ancians, centres cívics, escoles… en una Catalunya creixent… sempre hi haurà feina. A nosaltres ens toca exigir el que cal i demanar el que cal tenir en compte.

Recuperem la nostre tradició. Vivim-la i reaprenguem a gaudir-la. Ahir, de segur que en vàrem sortir alguns conversos més.

Visca la Festa Major!