dissabte, 31 de maig del 2008

“Vísteme despacio... que tengo prisa”




Cap a on va Torredembarra? Ahir es va celebrar un acte informatiu de l’Alternativa Baix Gaià a la Sala de plenaris de l’Ajuntament de Torredembarra. El títol prou il·lustratiu i provocador per haver tingut més resposta de la ciutadania. Un tema a analitzar, sens dubte. El lloc, del més adient. Obert, informatiu i a on toca parlar del futur, és a dir a on es concreten les accions més inamovibles, és a dir a on es voten accions determinables en espai i temps i amb dotació econòmica.

Val a dir que la valoració és personal. I ho matisem per aquells que pensin que obeeix a altres opcions. Un cop finalitzat l’acte, vàrem poder parlar-ne i arribar a algunes conclusions.

En primer lloc que l’acte és un avís a mariners que vulguin saber. Que va ser calculat atenent al respecte i a la constructivitat de marcs polítics que permetin recuperar la il·lusió, o la trempera, si es permet el terme, per avançar en aquesta multinominal Torredembarra però, que alhora, ha d’aixoplugar a tots i cadascun dels torrencs.

Què l’anàlisi d’entrada va ser acurat i prou esquemàtic per a no ser discutit per ànims serens. Que el balanç va comptar amb prou detalls i matisacions per entendre que d’haver parlat més uns i altres, i especialment els que proposen, de segur que varis temes s’hagueren aprovat tot i no ser el cent per cent subscrits per cada força.

Què l’anàlisi de futurs incidia amb la constant necessitat de parlar més. Que les ofertes varen ser valentes. Fàcil, per quotidià, hagués estat encerclar-se de veritats i esperar que els altres s’ho facin.

Lluny d’això, hi ha una porta fàcil de creuar, s’en diu consens. Consens en forma de comissions de treball. Consens en forma de calendaris prou clars i entenedors. Consens en forma de paraules dites i mantingudes. Consens en forma de participació. Consens en forma d’optimitzar recursos. Consens en forma de més política social. Consens en forma de pla de mandat...

Què és un pla de mandat?

Nosaltres pensem que és un anàlisis de situacions, amb una proposta de solucions. Les solucions han de ser recolzades per polítiques i fer accions. Les accions poden ser sembrar en una direcció i executar projectes que siguin eixos desllorigadors. I cal, si més no, la valentia de planificar, de sembrar, esperant fruits més enllà de la legislatura quan convingui.

Ara bé, de la llista d’inversions al pla de mandat, hi ha massa distància?

Nosaltres pensem que no. Sols cal invertir els factors. Un anàlisi i un projecte prou explicat, hagués fet necesari un llistat d’inversions quantificat i amb un projecte econòmic per a pagar-lo. Saltat els factors i tens una llista d’elements amb diferents lectures i que denota la manca del concepte a abastar. Si hi és o no, és indiferent si no s’explica.

Tornant a l’acte. Encara estem més preocupats de qui fa o qui diu, o a qui no es vol i de qui es malfia. Cal deixar les al·lusions personals a banda. Ahir, de fet no en van haver-hi. I les que ho semblaven eren, creiem, per a precisar que es parlava de conceptes i esquemes i no de noms.

Si oblidem tots, els programes electorals ens trobem repartim projectes en propietat. Les diferències polítiques arriben o sols revifan en projectes concrets. “Això ho diu aquell, doncs jo matiso”.

Mala praxis, doncs podem estar deixant de fer el que faríem si ningú no ho hagués demandat. Retrobem els programes, parlem i arribem a definir les diferències per establir debats possibilistes fins a l’extenuació. Si n’hi hagués algun d’insalvable, de segur que es podria ajornar. És la única ventatge de tenir tanta feina a fer.

Bona “iniciativa” la d’ahir. Tornem a parlar de política. Si tots els regidors del plenari dediquen el seu temps a pensar i definir línies no seran fagocitats pel dia a dia. Hi ha molta feina a fer, per tan cal pensar cap a on i com.


“Tanto!!!, és sols una opinió”

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Si és tan fàcil perque no ho feu? Qui va anar a l'acte de l'alternativa? Gent d'alternativa el monic, sinibald i el de la ràdio. Massa extrany tot plegat.

Anònim ha dit...

Tanta desconfianza y tan poco trabajo. Aunque sólo quede en hablar bien de las cosas, bueno será. Torredembarra se merece mucho más que reproches. Aislemos a los interesados y empecemos a trabajar juntos. Estuve en la reunión de ayer, hubo más de una. Y por lo que leo, en todas se hablo de hacer las paces y tirar para adelante.

Sigue asi cua de lleo!

Anònim ha dit...

Un pla d'actuació, com un pla de mandat, és un recull dels objectius de l'equip de govern, amb especificació de les accions, recursos i temps necessaris per aconseguir-los. A Torredembarra només és una llistat de projectes sense literatura ni participació. El PSC hauria d'aprendre a Torredembarra ser més humil, més modest i més dialogant. Primer van trencar amb l'ABG, ara expulsen una regidora pròpia, les relacions amb el GIT són tenses..., el PSC ho esta fent bé?. O més aviat estem davant de la típica prepotència del poder. Ens esperen uns feliços 3 anys abans de la propera cita electoral.

Anònim ha dit...

Es evident que el PSC ha intentat tot tipus de pactes per deixar fora del govern a l'ABG, l'única organització que no ha demanat ni alcaldies i ni regidories específiques, però que volia un pacte on es parlés d'organització i d'objectius.

ABG reflexionarà, però també convidarà a la reflexió a la resta de formacions polítiques.