dissabte, 10 de maig de 2008

Hi ha més idees que els fets...


11èCONGRéS del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
PONÈNCIA MARC
http://www.socialistes.cat/ambit/congres/Documents/view.asp?id=77381

.....Ens trobem en una època catalogada de pensament líquid, en la qual, aparentment, sembla no haver-hi valors sòlids que es mantinguin en el temps, i en què el propi sistema de transmissió de valors està en crisi: la família, l’escola i l’entorn social són ara fortament matisats pels mitjans de comunicació o la publicitat. Una època caracteritzada per un progressiu procés d’individualització i, per tant, de desvinculació de l’individu respecte a la societat. Un temps en què manquen respostes col·lectives als problemes individuals i en què manquen discursos amb voluntat d’oferir una explicació global de la societat i la seva evolució, en un moment en què els valors absoluts que eren la base de les ideologies amb una visió complerta i tancada de l’ésser humà i de la societat han desaparegut.

34. En aquest marc, des de diverses perspectives hi ha qui ha defensat una visió tècnica o asèptica de la política, defensant que la política s’havia de reduir a la bona gestió dels afers públics, a la gestió més eficient d’aquells aspectes que servien per ordenar la vida de les persones. Aquesta “política sense valors” sovint ha desorientat també l’esquerra quan s’ha limitat a la gestió administrativa de la realitat, allunyant-se de l’energia que l’alimenta: la utopia, l’anhel transformador, el debat i la participació.

35. Aquesta visió de la política, per a nosaltres, no es correspon amb la realitat. L’esquerra ha aportat des de sempre una política basada en valors, inspirada en una determinada concepció dels valors en el quals s’hauria de basar un societat perfecta. Certament aquesta societat perfecta, ideal, no existeix ni existirà.

36. El socialisme democràtic no pretén arribar a un model social preconcebut i dissenyat com a acabat i perfecte, sinó que pretén la progressiva transformació de la societat en un procés de construcció permanent, en un procés de persecució contínua dels valors que compartim i que donen sentit al nostre projecte, i és per això que aquesta utopia esdevé necessària, per orientar les nostres polítiques en direcció a la realització d’aquests valors.


Tan sols uns paràgrafs i una adreça. Gestionar per sobre d’un ideari mai ha de ser una solució. Quan els detalls ens fan perdre l’horitzó, ens trobem sols i necessitats de reconeixements. Ja siguin puntuals o dels que ens poden portar a trair-nos.

Trair-se no sempre és una situació fàcil d’interpretar. La més evident potser sigui marxar o desdir-se, però no és la única forma de trair els compromisos. Cada crit comporta un cor de silencis que pensen, es decepcionen i s’allunyen de la situació.

La Catalunya optimista no és un concepte de marketing, i tan se val si així va néixer, és una opció que reconduirà la societat cap a la participació i cap a la utopia.

No creure en la utopia tan sols és una excusa per no seguir en un camí llarg i difícil que té com a premi el caminar en bona direcció.

Llegir i escoltar.... no n’hi ha d’altre... per uns i per d’altres.