dissabte, 24 de maig del 2008

Les fissures, els governs i les catarsis.



Quin afany de encertar en l’anàlisi correcta pels fets del dilluns passat. Crisi? Fissures? Decadència? Maniobres? Enganys? Abandó? Solitud?

Posem per cas que analitzem en primera instància la solitud. Una regidora, perdó, una persona forma part d’una candidatura. És a dir un seguit de gent que representa a un partit polític ple d’inquietuds, neguits i projectes expressats, en gran part, en un programa general per l’àmbit municipal. Cada localitat té la potestat de concretar el programa a l’àmbit de l’entorn immediat. Obvi? Potser no tan.

Hi ha més gent a la candidatura, alguns amb experiència de gestió. Alguns amb idees molt precises, i d’aquests alguns amb la seguretat que faran el que creuen i aniran passant la legislatura. Els altres, amb experiència però sense la certesa, de que faran sols el que creuen i volen estar més oberts a la ciutadania, resten expectants i a voltes frustrats de no poder convèncer als altres, els de la certesa, de que cal creure en, per exemple la participació, no com a gest sinó com a eix inspirador.

I enmig una regidora, perdó, persona, que no té experiència i que creu haver entès el principal de ambdues tendències.

Molts dels que formen la candidatura no han llegit la ponència, marc i la especifica, o bé creuen que son unes línies tan generals que no serveixen com a llibre de capçalera per a tota una legislatura. La persona nova no rep un aixopluc real i tangible. Si bé també és cert que els detalls i suports que rep, sense experiència, no els assimila prou bé o simplement no els acaba de comprendre, que no entendre.

Del no et preocupis, ja veuràs... es passa a quina murga aquesta dona. Si hi afegim un inici de legislatura amb negociacions complicades i molt afectades pels diferents tarannàs personals, dibuixem un panorama ple d’insatisfacció a on uns i altres pateixen desencisos i friccions i, a on la persona nova naufraga ostentosament.

Arriba un intent de assentament i reacció i aquí hi hem d’afegir que diferents decisions constitueixen la gota del got que ja estava molt ple pel que hem anat explicant.

Una aturada. Pel que cregui llegint fins ací, que estem defensant absolutament a la persona nova cal aclarir varies coses.

Que la preparació acadèmica no és cap garantia, com no ho és no tenir-la. Que la mundologia i el bon criteri fan falta en el món de la política més aplicada, la de la gestió. Que la màxima de si no ets la solució, no siguis part del problema és actual i és necessari recordar-la. Que el poble vota i configura unes proporcions en els governs locals, però que les llistes no són obertes, per tan, discutible o no, gaudim de la representació com a col·lectiu, sigui quin sigui el pes social de cada membre de la candidatura. Què davant de la impossibilitat de fer la feina que hem de fer, sigui quin sigui la problemàtica que ho impedeix sempre que no sigui una il·legalitat real a denunciar, cal tornar l’acta i deixar pas a altres membres de la llista per a seguir treballant.... I a varies consideracions més.

Però el que si cal tenir en compte és que la personalització de l’acusació no pot entrar al terreny personal si no és per denunciar la corrupció, la prevaricació o tantes altres exemples que no cal enumerar.

Per tan, la situació de la retirada de la delegació de competències per part de l’alcalde a un membre de l’equip de govern no és una crisis de gestió sinequanon, si les competències no s’ajornen ni es congelen. Si la feina es desencalla i es resolt, no és una crisi.

Fissura o catarsi. Els regidors que ostenten la responsabilitat de la gestió directa sembla que hagin reflexionat una mica més. La persona nova, perdó, ja regidora, ha estat analitzant que potser uns i altres i els altres li han anat donant una informació que potser no ha comprés. Ha dit públicament que seguirà donant suport i que no afavorirà cap moció lesiva tot i que volti el rumor que d’això es tractava. Si en poques dates la situació és manté i s’aclareix, potser estarem davant de la millor ocasió d’enfortiment. Per una banda de l’equip de govern, i per l’altre del pla de negociacions i informació que sempre ha calgut amb la resta de regidors del plenari.

Qui és més culpable? La nova regidora? Els companys convençuts o els companys expectants? Regidors de la resta del plenari que si han acostat fins a distancies incomodes? Observadors passius? Veïns Malintencionats?

Sincerament, tan li fa. Queden tres anys i molta a feina a fer.


Tan si la reflexió porta a retornar l’acta com a redreçar tota aquesta situació, tenim la serena sensació que no ha estat malament si veritablement n’aprenem una mica més tots. I els instigadors malintencionats, sols ells saben qui son amb seguretat., que aprenguin també a esperar i a perdonar.... cal el treball de tothom.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Ens veiem al consell? Jo no hi faltaré.

la cua de lleó ha dit...

No hi faltem quasi bé mai.

la cua de lleó ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Cada vez siento mas la sensacion de que el anominato os sienta mejor. Casi siempre firmo mis comentarios. Hoy no. A ver que pasa

la cua de lleó ha dit...

Intentem der de l'anonimat un marc a on prevaleixin les paraules. Una mica per allò de: Mira què dic i no qui soc.

Lamentem que algú li pugui sentar malament. No és pas la nostre intenció.

En aquesta linia, suprimim els comentaris que no son clarificadors i que tan sols sembla que vulguin provocar o ferir. Hi ha adreces que notaran que no poden escriure. En aquests casos que pensin el que varen aportar. Si no els hem entés. Doncs que ho expressin als seus blocs a la nostre compte de correu i ho replantejarem.

Una salutació a tots.

Anònim ha dit...

Esto ya parece un chat. ¿ Es que nadie hace la siesta en Torredembarra?

Ànimo Lleó!!

Anònim ha dit...

Es pot probar d'endevinar?

Treballeu a l'ajuntament però no sou funcionaris?

Potser de les àrees més actives i reforçades?

Teniu nova seu des de les darreres eleccions?

Volteu per Cal Bofill?

Sou més dones que homes?

vaig bé?

la cua de lleó ha dit...

SI


SI/CASI

SI/CASI

SI/NO

DE VEGADES

NO

TU MATEIX

Gràcies per l'intent.

Anònim ha dit...

Apa deu, seguim parlant

Anònim ha dit...

Genial la teva visió, jo no ho hagués explicat milllor i som molts els que dessitgem que una nova era de dialeg, proximitat, tolerància, comprensió i hores d'enrraonar, arribin pel be de tothom, aquesta no seria la panacea,però de ben segur seria el que s'acostaria al model de Vila amb la qual tots somiem; amb projecte de futur, avançada al les necessitats futures, moderna, cómode, solidària, real, segura i sobretot democràtica per una vegada. La teva conclusió, esperem que sigui exactament com la teva proposes.

Francesc Mercadé ha dit...

La teva explicació, es tan complexa i tant versemblant alhora que enlloc d'estar signada per la cua del lleó, podria signar-la ben bé el regidor d'urbanisme, o fins i tot el mateix alcalde.

la cua de lleó ha dit...

Si creus que podrien signar-la, doncs ara entenem més la teva proposta de govern de concentració.

I ja que surt el comentari, tot i ser ben intencionada, la proposta de govern de concentració s’ens presenta com a massa arriscada.

Un renovat pacte d’esquerres, amb pla de mandat, organigrama i ideari prou extens, recolliria les teves argumentacions sobre la bonança de la concentració.

Diferent seria iniciar un mandat amb un canvi de grup majoritari i de majories. En aquell moment la generositat de la concentració i un programa de fets fonamental per a redreçar un possible escairament del futur torrenc seria molt entenedor.

La diferència amb l’actualitat és que la frustració esdevé per la curta distància de l’enteniment suficient. Cal actuar transversalment per a dibuixar futurs consensuats. I s’està actuant treient temes endavant. Cosa que, cal dir-ho també, és una diferència que sols pot advertir com a fonamental la societat torrenca que participa i està disposada a posar-hi hores, temps i voluntat per a fer el millor possible enlloc del “també està bé”.

Tornant al teu comentari, hem tardat a fer aquesta interpretació. Hem valorat, millor o pitjor, el que anàvem veiem des de fa alguns, mesos. Aplicant simplicitat i el màxim de neutralitat que hem estat capaços de reunir, així com unes gotes de modèstia i humilitat, hem pogut dibuixar una trajectòria i un auguri.

No cal especular amb els protagonistes més directes, doncs la casa gran, a força de gran, esdevé un edifici de grans forats i ressonàncies.

Creiem que no anirà malament. I en gran part perquè també creiem que gent com tu faran el que cal. Això si sense cedir als primers impulsos.

Anònim ha dit...

No podem pensar que ja no hi som a temps, no podem caure en la negativitat i el pesimisme, hauriem d'esperar una mica més només una mica i si aprenem el que no s'ha de fer,un futur millor no està tant lluny.

la cua de lleó ha dit...

I, tan.

No volíem donar una sensació de poc positius o pessimistes. Però si et referies en general, ho subscrivim plenament.

De fet, més positivisme que seguir treballant sols amb l’estímul del creure que és possible, ho hauríem de buscar en algunes religions molt organitzades.

Una abraçada.

Francesc Mercadé ha dit...

Jo en soc molt de partidari dels governs de concentració en casos de crisi, co l'actual. Per una raó fonamental, que representa una voluntat d'esmena, per part de tots els seus integrants. Però hi ha una lectura addicional que hom no es pot perdre: en soc tant partidari, com conscient que a Torredembarra no estem madurs per a un acte cívic d'aquesta magnitud. Que estem en crisi política, és indubtable. Però per a abordar la solució cal fer com en els casos de psicologia: cal que els malalts acceptin la seva malaltia. A Torredembarra el grup avui líder, te una modèstia estratòsferica. L'acord és lluny, i el diàleg de sords. Per anar bé ens hauriem de situar en aquell punt d'acabades les eleccions, abans que ERC s'aixequés de la taula negociadora, i abans per descomptat que el senyor Ripoll fés el cop de mà en les negociacions que portava sàbiament el senyor Grangel. Que Torredembarra és ingobernable ho sap molta gent, però els propers 3 anys que falten per a les municipals ho demostraran a bastament. La meva proposta passa més aviat per una renovació dels polítics locals. La concentració és molt bonica, però cal polítics que se la creguin. Que revisin quants anys porten de regidors, i qui faci més de 8 anys que hi sigui, que vagi pensant en deixar-ho. Ja no són polítics, són taps. Però ja sabem que Torredembarra és el trist tòpic de l'exemple de govern amb taps.

la cua de lleó ha dit...

Molts enyorem l'acord. Però la lectura, creim, hauria de ser més generosa.

Massa afirmacions fora de la taula per a creure que l'equació sols és la que planteges. Una llàstima, sí. Clarament qui té la culpa? ja no és massa útil precisar-ho.

Hi ha polítics que porten anys esperant una conjuntura millor per donar el que creuen poder donar. En aquest casos els vuit anys son insuficients.

Potser, el que cal és una aproximació pacient i analitzar les diferències. No són tantes. Per a tornar a confiar, base inequívoca en qualsevol relació humana i en la política també, cal treballar a tot arreu a on es pot encara i establir una majoria integradora que a força de projectes de futurs immediats i de més volada redreci la tasca representativa cap a més valors, més enllà de la gestió diària.

Exemple a exemple, paper a paper, retrobarem el millor per la Torre. Bons projectes actuals i una planificació que incorpori la suficient tranversalitat per a configurar una nova actitud col•lectiva. Els regnes de taifes s'acaben amb la necessitat de treballar plegats, regidories entre si i govern i resta de plenari en cada cas.

Cal anar poc a poc, sense perdre temps, però amb la velocitat que permeti arribar a les pròximes eleccions amb el to i el caliu suficient que faci evident que es pot plantejar un acord ampli.

Igual enlloc de taps, podràs veure ciutadans amb altres escales de valors que de percebre el qüestionament constant ofereixen la feina que en son capaços.

Si ens hi posem, deixaran de créixer les atraccions del circ que tenen més sentit quan són petites.

No és pot fer a impulsos, ara cal la mútua seducció. O com a mínim, això ens ha sembla.

Francesc Mercadé ha dit...

Sóm pacients, i no tenim pressa, esperarem. Però crec que t'equivoques, l'acord no depèn de nosaltres. De totes formes esperarem, primer les disculpes per haver-nos expulsat del govern. Perque a nosaltres també ens van expulsar. Esperem..., tenim tres anys abans de les properes eleccions.