El president d'Arrossaires del Delta de l'Ebre troba necessari que les cooperatives es fusionin

ACN. Tarragona

El president sortint dels Arrossaires del Delta de l'Ebre, Agustí Castells, va declarar ahir que és «necessària» la fusió entre les cooperatives del Delta i la Cambra Arrossera del Montsià, fet que comportaria que l'entitat resultant es convertís en una de les més importants de l'Estat. Així mateix, Castells va afirmar que pel bon funcionament del sector, no pot passar gaire temps per arribar a un acord.
En l'assemblea que va celebrar ahir Arrossaires del Delta es va aprovar encarregar l'estudi del que significaria per als empresaris aquesta fusió a una empresa americana que haurà de tenir una primera avaluació dels resultats abans que s'acabi el gener vinent.
Castells també va afirmar que el preu de producció de l'arròs s'ha encarit prop del 60%, principalment pels costos dels transportistes i dels distribuïdors causats, entre d'altres motius, per l'augment dels preus del combustibles. Tot i així, afirma que el panorama i l'expectativa de volum de feina serà destacat ja que la demanda d'arròs és molt important. Castells afirma, però, que Orient és una gran potència en arròs i que el seu consum supera amb diferència el consum mitjà anual europeu. Així, si el consum habitual d'arròs és de 6 quilograms per persona a l'any, als països orientals arriba quasi als 100 quilograms.
Pel que fa al nou president, el nom del qual es coneixerà avui a la nit després de la reunió del consell rector, Castells va afirmar que l'ajudarà en les tasques que siguin necessàries i que, inicialment, serà una persona «molt dinàmica» i que seguirà la línia de la presidència actual. Castells va explicar que es queda amb molt bon record dels seus anys com a president i de totes les experiències.

Les idees i els fets, no tan llunyans

Iniciem una sèrie de idees per a exposar i a veure si s'enceta per fi el debat seré i el consens desitjat.

L’Ajuntament ha de facilitar l’exercici dels deures dels ciutadans respecte a l’administració local, simplificant i millorant els seus mecanismes i procediments, i posant a l’abast de la ciutadania les eines necessàries per tal de millorar la comunicació entre aquesta i l’administració.

El Govern treballarà per a una nova administració municipal més transparent, moderna i accessible per a la ciutadania. Per això, fomentarà el coneixement i l’ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per part del personal al servei de les administracions locals, millorarà la gestió dels contractes públics, mitjançant l’estricte respecte dels principis de contractació per a l’adjudicació de les obres, subministraments i serveis de consultoria, i aplicarà mecanismes de transparència en els criteris d’adjudicació dels ajuts.

Actuacions:

• 
  
  
  • No augmentar els impostos per sobre de l’IPC i simplificar el sistema fiscal municipal.
  • Creació de l’oficina d’atenció ciutadana i la carta de serveis.
  • Impuls les noves tecnologies en la relació de l’ajuntament i el ciutadà.
  • Creació d’un centre d’expedició de certificats digitals.
  • Foment i priorització del comerç just i el consum responsable en les compres de béns i
  serveis de l’Ajuntament.
  • Aprovació del Reglament Orgànic municipal.

Les festes. els pressupostos i la planificació

Comença la festa major i, com quasi sempre, comença també la conversa de si cal invertir més en l'ànima que en les pedres. Dit d'una altre manera, si la gent, en el fons, voldria més actes i més festes i més serveis que algunes infraestructures. Interessant conversa. Sovint alterada per la incapacitat d'explicar, amb correcció, el perquè de cada obra.

És evident que arranjar un clavegueram ha de tenir per objectiu eliminar residus millor, eliminar olors i permetrà engolir excessos d'aigues que poden inundar carrers i fins i tot llars. Quan una obra de dimensions importants servei per urbanitzar, comencen els dubtes. Ve d'urbanitat o d'urbanització. Ve, doncs, d'afavorir la convivència dins d'un sector poblat, o d'afavorir espai per a més cases i prou.

La paraula creixement ha esdevingut quasi bé maleïda. S'entén com el fet de permetre edificar sense previsions tan elementals com la nova quantitat d'energia que caldrà oferir, els serveis que demandarà la nova població o l'efecte en les proporcions de tota mena de l'actual nucli o nuclis habitats.

Creixement; Resultat del creixement vegetatiu més el saldo migratori (immigració menys emigració) d'un territori determinat al llarg d'un període de temps. Massa escèptic, sens dubte. El Creixement podria estar definit pel ampli consens d'una població estable basat en les previsions de necessitats i en les expectatives de potencialitat de recursos que permet una planificació i el seu pla d'inversions corresponent amb els mecanismes de correcció i adaptació que s'escaiguin en cada moment. Un consens a on el punt de sortida sigui, com deia la imaginaria definició, les necessitats reals. No pas per a ser innegociables, si no, vers el contrari, per a que cada mare i cada pare. per exemple, sàpiguen si hi haurà un parc d'habitatges i de quina mena quan els seus fills estiguin en una edat de possible necessitat de llar. O, per citar un altre tipus d'exemple, perquè un veí amb iniciativa, o un empresari amb expectatives, sàpiguen amb prou previsió si hi hauran els espais per a ubicar una nova activitat econòmica o els serveis que poden necessitar per poder endegar-la.

I aquest creixement, de fet aquest consens, serà el que digui el ritme o, si es prefereix, la velocitat d'aplicació de les principals accions consensuades. I serà, just aquí a on presa i recursos, deixaran pas als fungibles de les empreses-locals: La cultura i tot el que faci possible el creixement personal.

Si arribem a poder consensuar el creixement, haurem de decidir quan hi dediquem a les festes majors, als concerts i a la cultura. Més que rés per a deixar de lamentar-nos de si gastem massa o massa poc, cada cop que estem a punt de passar-nos ho bé.

Arriba la festa major!
A gaudir i a preparar-nos per a créixer (*)!


(*) Que no vol dir més cases i prou.

Diumenge, seguim celebrant els 50 anys dels nostres gegants

Gegants de Tivissa

No és casualitat que no sigui la imatge la dels nostrees gegants. Caldrà tornar-los a admirar aquest diumenge acompanyant la presentació del monogràfic d'en David Morlà i el conte d'en Xavi Sellarés, esplendidament il·lustrat i de segur, de segur magnificameent narrat per la conta contes Imma Pujol.

És per això que ens ha vingut de gust afegir-hi altres dades i d'altres imatges.

Els gegants a la mitologia

Algunes aparicions dels gegants a la mitologia occidental:

• A la mitologia hebrea apareixen com a raça antiga (nephilim) que va engendrar els grans herois. Entre els gegants que, com aquests, són esmentats a la Bíblia, destaca el cèlebre Goliat.
• A la mitologia grega els gegants són uns éssers gegantins nascuts de la sang d'Urà. A l'Odissea apareix el cíclop, gegant d'un sol ull que fou vençut per Ulisses. Aquesta història apareix amb variants a narracions d'altres cultures.
• A la mitologia germànica els gegants són enemics dels déus. Sembla haver-hi una influència grega, sobretot en el motiu de la lluita dels titans.
• A la mitologia basca els gegants són els constructors dels menhirs, dólmens i altres monuments megalítics.

Els gegants a les festes populars

Al costat dels capgrossos, són un element molt destacat de les festes majors de molts pobles dels Països Catalans, en les quals sovint representen els antics benefactors de la localitat.

Durant la Baixa Edat Mitjana, en les festes cortesanes (entremesos) de diferents països de l'Europa occidental es començà a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartró de grans proporcions dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al segle XIV, els entremesos i les seves figures foren incorporats a la processó del Corpus potser per accentuar-ne el relleu.

Als Països Catalans la tradició apareix documentada ja el 1391, a Barcelona, en relació amb la processó del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol), i aviat es difongué a València i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegué en el segle XVI. A València, des del segle XVII, i a Catalunya, des del segle XIX, s'acompanyà dels nans o capgrossos (cabets al País Valencià). Al segle XIX la tradició transcendí la festa del Corpus i es féu present a les festes majors i de carnaval.

Després d'una llarga crisi durant la segona etapa del franquisme, la tradició es recuperà amb força a partir de la dècada de 1980. Es restauraren i reproduïren els vells gegants, se'n construïren de nous, es crearen colles i associacions i se celebraren trobades de gegants, que portaren les figures i els geganters més enllà de l'àmbit local. Aquests gegants contemporanis són fabricats de fibra de vidre i altres materials més lleugers que els tradicionals.

Entre els constructors de gegants més reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treballà a cavall del vell i del nou període que ha viscut la festa durant el segle XX.

El 1984 es creà l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any següent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya.

Tipologia gegantera

La terminologia actualment en ús que fa referència al món geganter fou acordada al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996):

• El gegant tradicional és una "figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d'un individu de dimensions normals, que, conduïda des de l'interior per una persona, participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu".
• El gegantó és un gegant més alt que l'ésser humà però manifestament més baix que els gegants tradicionals, per diferenciar-lo dels quals rep el seu nom. Tot i la seva característica, és portat per individus adults.
• El gegantet és un gegant no gaire més alt que un ésser humà adult dissenyat per ser portat pels infants, en relació amb l'alçada dels quals sí que constitueix un autèntic gegant.
• El gegant de motxilla és un gegant sense armadura o cavallet de fusta al seu interior que el geganter es carrega sobre el cos com si fos una motxilla.
• El gegant manotes és un gegant que no té els braços sòlids sinó de roba i separats del cos i amb els que, quan la figura roda, reparteix mastegots a la gent desprevinguda del voltant.

La llista dels temes pendents

El nou govern ha anunciat una nova roda de pensa per informar de l’estat dels comptes. Aquesta diagnosi marcarà els nous plans de govern. És evident que serà així.

El més important és que no hi haurà sorpreses, enteses com a grans novetats. Des de diversos espais, ja siguin les comissions del Consell de Sostenibilitat, tallers de participació, xerrades, col·loquis o coincidències de Terrassa, s’han anat anomenant i quantificant els temes que no es feien correctament.

No eren grans temes, entesos com a insalvables o de difícil execució. Potser alguns entraven dins del dibuix de la nova Torredembarra o, per a no portar a equivocs, del futur de Torredembarra.

Així quan parlant d’interacció entre regidories, calendaris i planificació, participació i reunions per a acostar posicions en els temes més sonats (Antoni Roig, Muntanyans,Catàleg etc) ens sona prou conegut.

Membres de l’actual govern parlaven i assistien a moltes reunions ciutadanes. De l’antic i havia sonores absències, no pas de tots, també és veritat. I de l’oposició (quina mala paraula) d’abans i ara cal també dir que no es va defallí en l’intent d’aportar arguments i explicacions de vot tot i la evident manca de fe de ser correctament escoltats.

Lluny de expressar sols desconfiança o poca confiança, hom és pregunta, Tan costava fer-ho abans?

Creiem que els cent dies són de llei, creiem que furgar en el quan i com del canvi no ens portarà massa lluny, creiem que son temps per a reflexionar, treballar i dibuixar les alternatives que més li convenen a Torredembarra, però el que més cou és veure que el camí que s’apunta és raonat i realista.

Si que és cert que el repartiment d’àrees i les persones que se’n faran càrrec obren imaginacions, especulacions i fins i tot juguesques de cafè. I com dèiem, rés a dir fins als cent dies.

Però que es parli de formar un grup reduït de més mobilitat a la Brigada o que la brigada ha d’estar motivada i ajudant a les altres regidories, quan es parla de concretar la primera fase del catàleg patrimonial, d’entrar em un debat ampli per a triar una forma de gestionar les recollides de residus i la neteja, d’afrontar l’esport com una qüestió de municipi i de primera línia, d’emprendre reunions amb les entitats o de apostar per la policia de proximitat, de veure les possibilitats de trobar un millor lloc pel Teatre-Auditori…

I sense especular amb l’èxit, hom pensa… Tan costava?

Superem el passat (i que consti que costarà) analitzant els programes de nou. Mirant el millor del fet i de l’aprés, les diferències reals i les de “pell”, fins i tot les dedicacions i les actituds si cal… i un cop fet que quedi la base des d’on tornar a construir. Per petita que sigui.

El més difícil?

Potser no caure en excusar-se o en fer retrets. Ara ens cal el cap clar i les distancies justes.

Dissidència i deslleialtat

“Muchas veces lo que se calla hace más impresión que lo que se dice” (Píndaro) “Manejar el silencio es más difícil que manejar la palabra” (Georges Clemenceau) “El habla es plata; el silencio es oro” (Proverbio alemán).

Un mestre del periodisme, Edward R. Murrow ens va llegar aquesta veritat ètica: “No hem de confondre la dissidència amb la deslleialtat. Sempre hem de recordar que una acusació no és una prova.”

Les eines que serveixin per a conèixer són molt importants. Mai es prou bo allò de”més val que no ho sàpigues. Pel teu Bé” o fins i tot dels ben intencionats (o no) “No et convé saber-ho creu-me” .

Els mitjans de comunicació fan ressò. De vegades valoració. Una màxima és deixar ben clar quan fan una cosa o l’altre.
Sembla que sols estiguin obligats els que en treuen un profit empresarial. Rés més lluny.
Quan hom publica, sigui de la manera que sigui. També ha de deixar clar si informa o comparteix sensacions, opinions o fins i tot frustracions. Altre cosa és la situació personal de cadascú.

A modus d’exemple, un president del congrés dels diputats pot arribar a angoixar, i molt, quan oblida que l’atenció al seu càrrec o a la seva trajectòria publica li obra una mena de quota de referència en el gran espectre de la informació.

Un espectre de on bevem tots i que, a voltes d’interpretar-lo, acabem tenint les opinions que tenim.

Així és una mala praxis utilitzar la quota per demanar obediència públicament, a la gent que porta trenta anys assumim esforços i sacrificis pel bé general. A força de frustracions, internes i externes. A força de sacrificis de no anar pel més obvi i continuar ajudant a un equilibri que pretenia sobreviure a la intensa lluita social postfranquista.

Noms i càrrecs públics, professions, àmbit de treball o associacionisme desvirtuarien l’essència de les reflexions. O si es prefereix inclourien una clau no massa precisa d'interpretació del que s'ha llegit. Com la del president del congrés, que d’una opinió en fa un dibuix de desequilibri que fa malfiar de les accions d’uns i d’altres.

Optar per una opció política porta contradiccions. Pots voler treballar per unes màximes i trobar-te amb que els problemes més propers estarien solventats si aquestes màximes fossin més acurades.
Aquesta opció política ha de ser pública just el que hom desitgi. No hi ha obligacions. Les militàncies de caràcter especial, o sigui de necessària discrecció, han existit sempre. Que hagués estat del recordat PSUC, sense tants i tants, intel·lectuals, juristes, periodistes, docents i funcionaris que creien i que havien de treballar amb sordina?.

Però tornem a les responsabilitats d’informar.

Aquest portal vol ser la blogosfera del Baix Gaià, només pretenem difondre l'existència dels blocs del Baix Gaià, indexant-los. Hi anirem afegint els blocs que coneixem, a mida que els anem trobant o rebent. Funciona dinàmicament, és a dir sempre els mostra ordenats per actualitzacions, dalt de tot la més recent. Per a donar la URL del vostre bloc d'alta o fer algun suggeriment, o canvi de foto, podeu escriure'ns a: gaiablocs@gmail.com

Una blogosfera és una eina d’informació. Quan La Cua de Lleó li va donar suport, o s’hi va apuntar si es prefereix. Va emetre el missatge amb un compte de correu reconeixible. Massa comentaris va despertar. Èticament, discutible. NO vàrem dir rés.
Ara ens trobem amb que un(s) dels administradors, al seu blog, ens inclou darrera de l’adreça per linkar, unes sigles.
La gent que comentem els temes que porten a escriure en aquest blog no han pretès mai que fos un portaveu o un referent d’un partit.
Just és pensar, també així ho hem expressat, que hi ha coincidències i discrepàncies, tot i que tots no estem a prop del mateix.
A Torredembarra hi ha prou feina com per a fer falta tothom. Amb noms i cognoms o com a fòrum de reflexions. Posar sigles sense cap necessitat ni certesa de no alterar les intencions d’un blog és un acte d’irresponsabilitat.
La intenció de publicar col·lectivament sota un nom genèric és la de “Mira el que dic i no qui soc”. I com a mitjà que també comunica coses, respectem el codi deontològic de la professió periodística. L’administrador en qüestió ho ha de comprendre, sovint expressa bones idees i li ha de quedar el dubte si dites en un altre fòrum o per algú altre, no arrelarien més.
Per tan, esperem que les sigles s’esborrin i que la magnifica idea de la blogosfera torrenca tingui tan futur com discreció.

I del títol?

Quan la màxima estigui aplicada fins a la socarrel, els debats afloraran per tots els racons de la Torre. Uns debats que ens permetran no sospitar uns dels altres. Uns debats que ens faran encarar cada projecte, i fins i tot el futur, sense desconfiances ni records de traïdories o decepcions.

Aprendre a aprendre, és tota una màxima que ens caldrà també recordar.

Galgos y podencos...

Ens hem passant patint massa mesos. Hom veia. Hom sabia. Hom callava per a no fer massa fresa i distreure als que havien de veure, saber i callar més sovint per a no fallar i fallar-nos.

I ara, és clar que també torna a tocar de veure, saber, escoltar i callar per a no fer una trencadissa que impedeixi posar-se dempeus.

La llista dels deures que s'ha imposat el nou govern es prou coneguda. No ens ha de sorprendre. És, en definitiva, el que s'està demandant durant gairebé tres anys des d'arreu de la vila. Muntanyans, Carrer Antoni Roig, ordre i concert i participació de veritat. D'aquella que te la creus fins a entendre que les aparents molèsties són com les medecines. Sovint couen perquè curen.

Si agafem distància, veurem que fan el que cal fer. Tema a tema i amb bona lletra. Un cop dit el que calia al plenari, que llàstima de certes companyies. Sols ens queda cent dies de crèdit i pensar en Torredembarra.

I si cal afegir experiència, doncs som-hi. Si cal afegir-hi crítica constructiva, doncs som-hi. I mentre esperem que la Torre faci el que li cal fer, potser seguir parlant i estructurant les alternatives polítiques reals.

Hem parlat del fet de la fragmentació política de Torredembarra com a explicació de la dificultat de formar governs estables. Bé, potser sí que és l'explicació. I ha hagut massa fragmentació política dins de les formacions. I això sols s'arregla amb programes de govern que s'hagin de complir front de la improvisació.

No sigui que a banda del transfugisme que fa majories, tinguem trànsfugues latents darrera les sigles que fan minories incomprensibles.

L’Equip de govern de Torredembarra i la Plataforma acorden les línies d’acció per evitar

Comunicat de Premsa

L’alcalde, Daniel Masagué, i els regidors de l’actual equip de govern van mantenir aquest 12 d’agost una primera reunió de treball amb la Plataforma Salvem els Muntanyans per concretar les línies d’acció que s’han de dur a terme a partir d’aquesta nova etapa amb l’objectiu d’aconseguir que el pla parcial Muntanyans II no es desenvolupi com a zona urbanitzable i, per tant, quedi lliure de tota construcció. De fet, la possibilitat d’aturar les obres en aquest sector és una de les prioritats de la nova acció de govern. Tal com ha explicat Masagué, la reunió va finalitzar amb l’acord unànime de reprendre la lluita pel salvar de la construcció urbanística un espai que voldrien integrar a la zona humida de l’Espai d’Interès Natural Platja de Torredembarra i Creixell.

En aquesta reunió ja es van definir quatre actuacions que es duran a terme a curt termini:

1. Visitar properament els terrenys del pla parcial Muntanyans II per conèixer de primera mà l’estat d’urbanització de la zona. L’alcalde convida a participar-hi tots els grups municipals de l’Ajuntament que així ho desitgin.
2. Mantenir una entrevista amb l’empresa propietària dels terrenys per conèixer la seva receptivitat davant la possibilitat de trobar una compensació.
3. Esbrinar si existeix realment la partida de 10 milions d’euros en els pressupostos de l’Estat que ICV-EUiA va anunciar que havien aconseguit introduir com a esmena en les negociacions amb el Govern central.
4. Assistir a la reunió convocada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per a tractar sobre Muntanyans II i que està previst que es realitzi a Barcelona el pròxim 17 de setembre.

L’alcalde ha recalcat que treballaran en totes les vies possibles per aconseguir recuperar els terrenys de Muntanyans II sense cost econòmic per al poble, amb el convenciment que encara no s’han esgotat totes les possibilitats de negociació.

Catalunya podria sobrepassar els 40 graus a partir de dimecres

Una massa d'aire càlid procedent de l'Àfrica portarà, a partir de demà, temperatures màximes superiors als 40 graus a tota la zona sud de Catalunya, segons ha informat l'Agència Estatal de Meteorologia. També el Servei Meteorològic de Catalunya ha alertat de la pujada de les temperatures durant els propers dies.

La massa d'aire africà afecta des de diumenge la part interior de la península Ibèrica i es preveu que comenci a remetre a partir de dijous a la meitat occidental, tot i que mantindrà valors propers als 40 graus a la banda oriental peninsular.

Torredembarra celebra dijous els dos plens extraordinaris

Dijous es celebraran els dos plens extraordinaris relatius a la renúncia al càrrec d'alcalde i a l'acta de regidor formulada per Manuel Jiménez, i posteriorment l'elecció de nou alcalde. El primer es durà a terme a les 12 del migdia i, el segon, a les 12.15.

La ideologia i la gestió

Sembla que no fer cas de la ideologia esdevingui una garantia. Alguna cosa falla a Torredembarra. Potser el que falla és que quan diuen ideologia parlant de “partiditis”. Sigui dit amb respecte i per motius de manca de més vocabulari.
Alguns dels sortints han declarat que la ideologia ha de quedar a banda quan es governa. Alguns dels entrants asseguren que la ideologia no interferirà. Potser, com dèiem, en realitat, potser, insistim, volen dir que el fet de ser del “barça” o de l'”espanyol” no interferirà en el moment de jugar a futbol. Potser sí, o això esperem alhora de dissenyar les escoles de futbol o la captació de pedreres, per continuar una mica més amb el símil futbolístic.
La gestió local és diferent quan la inspira les tesis més esquerranistes o més centristes o fins i tot dretanes?
Bona pregunta, ens asembla. La globalització no només es planteja en el globus com a tal. Es planteja també en assumir o assimilar el millor, o més pràctic de cada casa. La participació ha esdevingut sempre un tret característic de les formacions més a l'esquerra del panorama polític. Abans podríem dir que els que governen per al poble però d'esquenes a ell, perfilaven trets diferencials de la banda dreta d'aquesta imaginaria línia de la política.
Massa sovint experiències de tot tipus i de banda i banda de la línia que esmentàvem han confós aquestes argumentacions-exemples.
La planificació pot ensenyar més diferencies. Una planificació ha d'escenificar les fites a assolir i, just entre l'ordre d'elles mateixes, s'ha de poder llegir les podríem dir, preferències de cada dibuixant.
També és clar que el tractament d'un carrer no pot dependre sols de la formació de cada regidor responsable. I menys ara que quasi bé totes les formacions compten amb grups o secretaries que van des del medi ambient a les polítiques per la igualtat, tot i les diferencies que si es veuen quan parlem de models vitals. Tornant al carrer es clar que l'absència d'arbrat o l'excés de duresa ja depèn dels gustos de cadascú o de la sordesa de sentir les preferencies dels veïns. Doncs sobre el paper els conceptes més sostenibles ja compten en defensors al si de cada formació.
Esperem que aquesta paradoxa que intentàvem plantejar es resolgui a la Torre del cantó de la sorpresa tímida. Que es faci el que es vol i no el que sempre es fa en aquests casos.
“Sempre s'ha fet així” ha matat més idees que les ideologies o les “partiditis”. I el “no es pot fer de cap altre manera” ha sepultat més confiances que les corrupcions més flagrants.
Anar-hi anant i a reflexionar que el setembre està a punt d'arribar i amb ell el nou curs.

Ausàs diu que quan es posi en marxa el nou model de vegueries, els consells comarcals 'perdran pes polític'

ACN // 01.08.2008 18.34 h Ref. 443132

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha explicat aquest divendres en el marc de la inauguració de la nova seu del Consell Comarcal del Priorat, que els consells comarcals 'perdran pes polític' quan s'apliqui el nou model de distribució territorial basat en les vegueries. De totes maneres, però, el conseller considera que els ens comarcals tenen i tindran en el futur 'un paper important' a l'hora de continuar donant suport i assessorament als ajuntaments, aportant serveis i coordinant prestacions. Ausàs ha destacat que el Consell del Priorat ha estat un exemple d'aquesta actitud al llarg de la seva trajectòria, i n'ha volgut fer un reconeixement públic.

El Conseller ha fet especial referència, durant l'acte d'inauguració a Falset de la nova seu de l'ens comarcal, al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), que, segons ha explicat, destina 148.000 euros al món local. A més, ha destacat que moltes reformes dels ajuntaments petits i mitjans no es podrien fer si no existís el PUOSC.Jordi Ausàs ha posat de manifest que el nou edifici és molt 'digne' i reforça el paper de la institució comarcal a Falset i al conjunt de la comarca, a més d'assegurar que, per les seves característiques, fa una aportació 'important' al conjunt monumental de Falset.En l'acte, a més del conseller de Governació, hi ha assistit el president del Consell Comarcal del Priorat, Josep A. Robles; el secretari general del Departament de Governació, Francesc Tarragona; i el director dels Serveis Territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Margalef, entre altres autoritats.

Ni dretes, ni esquerres…

Bé hagués estat discutir sobre un programa. O, ben mirat sobre un projecte. Un enfrontament per una resolució o, també hagués estat bé, sobre els detalls o l’enfoc sobre un estil.

De fet, a Altafulla per la gespa artificial va prendre el foc de la dissolució. Vagi per endavant que pensàvem que no calia exagerar i que hi havien més formes de salvar aquell pacte. Ara, ens sembla quasi admirable. Els arguments a la taula eres fets, petits o grans però fets.

Ací a la Torre n’hi han hagut de fets. Recriminacions sobre el concurs de l’aigua, sobre la finalització de projectes, alguns etceteres.. i altres maneres de fer les coses, però el que ha arribat a tapar-ho tot ha estat les discrepàncies personals. A dins i afora del govern, a dins i a fora del plenari, hi ha hagut mala praxis. Massa gent ferida i massa gent a punt de engegar-ho tot. Massa en definitiva.

D’aquest caldo de cultiu sorgeix una entesa que semblava improbable. Git i agrupació oblidant el passat, agrupació i convergència oblidant els posicionaments més antics, i el partit popular que a força d’avisar dona suport a l’evidència del present més futurible, a hores d’ara. De la resta de la terna, del punt que fa que ambdós bàndols no tinguin majoria absoluta, millor no parlar.

Massa dubtes sobre la taula. Orígens i identitats, retrets i posicionaments, caràcters i maduresa, històries obscures vessades que han acabat barrejant-ho tot fins a la impossibilitat de saber la veritat. Amb una mica de sort, algun dia hi haurà un llibre “Vaig pertànyer a una secta” o alguna cosa similar, i amb menys sort ho sentirem en algun plató d’un programa del cor de caire local.

I ara, caldrà esperar si prevaldrà la responsabilitat més bàsica. Si l’esforç d'acceptar la impossibilitat de reunir les forces més esquerranes era superior a reunir les altres forces. Si a voltes d’ajornar les converses, s’ha fet possible l’acord elaborat que definia el nou Batlle, en primera o segona terna.

Potser aquests propers anys, fora de l’equip de govern, i amb l’atenció més posada en el que es diu i no amb el que cal aguantar que es digui, com passava fins ara, esdevingui la base més raonada de l’acord esperat, per una banda i per l'altre. Un acord, ni de dretes ni de esquerres, de model de poble.

Massa simple que hi ha massa forces politiques a la Torre. Tot i que hagués simplificat l’escenari. Massa simple que han estat les persones per sobre de les formacions. Tot i que les diferents bases politiques de cadascú dels regidors ha estat un topall important.

Que torni a ser Torredembarra el primer. Que tornin els programes politics a marcar les confiances del veïnat. Que assumim d’un cop, que La Torre ja és una unitat de convivència de grans proporcions, amb els seus problemes però amb les seves característiques canviants. Hem estat veient durant alguns anys que el cens augmentava en un miler de veïns per any. Ja no podem dir que es pensa o que es vol sense connectar de nou amb el poble i amb la seva realitat.

Sort a la nova formació que assumirà el govern local. La necessiten i la necessitem.

Les Balances i la seducció

Que és un tema espinós, a ningú se li escapa. Que ancestralment va estar mal planificat, doncs també. En un moment de la història calia estar ben a prop de les fronteres. Tot era diferent. Un dels més característics ministres tecnòcrates del feixisme, va declarar que afavorien la arribada de la emigració interior a Catalunya per a neutralitzar el "problema Catalán".

La resta ja la sabeu, augment de població exponencial, creació de corones industrialitzades, obres publiques a dit, mobilitat caduca abans d'inauguracions etc.

Però els darrers anys, ja en període democràtic, vàrem haver de capgirar tot això. Va caldre refer els orígens per estabilitzar les migracions interiors. I aquí les primeres greuges. Per exemple, El "Enclave'92" va ser una aposta per a la industrialització i el resituament geogràfic del sector serveis a llocs com Extremadura i àrees de les acastelles més oblidades, o fins i tot al voltant de les capitals andaluses. Bonificacions insomiables a Catalunya per a refer un desequilibri evident.

I a tot això Catalunya, pacient, anava rascant autogovern. Negociant el que en aquells moments semblava prou raonable: Cash. Peatges i mancances d'inversió s’ajornaven dia rere dia.

Altres països que han tingut situacions similars, com Alemanya. Ho varen fer prou diferent. Iniciàvem les infraestructures de mobilitat i transport de les àrees sobrecargades cap a espai a promocionar i reequilibrar. I es combinava, fet cabdal, les inversions en ambdós pols de la situació.

Catalunya ha esperat fins que el dèficit de infraestructures ha estat tan evident que no ens permet apaivagar la crisis dessaccelaratòria que estem vivim.

Cal doncs resituar i reequilibrar. Com? Tallant la baralla de recursos per la meitat. No sembla possible. Un pacte estatal per a afavorir àrees de diferent especialització? Dins del que les consignes europees permeten, sembla molt millor.

És evident que l'Ave arribant a Sevilla primer, no fa entendre cap vestíbul d'aquest pacte. També sembla evident que seguint pagant peatges, tampoc. Que ens queda? Un pacte més ampli.

El reequilibrament territorial des de la vessant sostenible i com a eix per a deixar de dependre en excés dels hidrocarburs. Una Red ferroviària àgil i els passadissos aeris militars oberts, pot ser un principi. Una taula de la salut a on els plans de sanejament i de redistribució siguin comparables i permetin ordres i concerts, sembla que també. Més taules i l'anàlisi més acurat per a cada tema. L'evident participació que cal per treballar aportarà més proximitat. I per tan, més realisme i millor encert en el diagnòstic.

Però afegir-hi cada cop l'axioma de que tot sols ho tindríem millor, no reporta més que frustració. Ara per ara, Catalunya té una relació amb la resta de les comunitats autònomes dins de l'estat espanyol. Sí si, o si no, potser una discussió interessant però, em sembla, per altre moment. És un moment per a un nou perfil dels plans econòmics. Potser no seria bo que es prorroguessin els pressupostos d'enguany, donat la situació i els terribles números. Però no es pot demanar més paciència a canvi de petites millores. Son importants però el seu volum queda relativitzat respecte al que queda per fer.

Tots els agents politics i socials de Catalunya tenen aquesta percepció. Cal apretar. Sense presses, sense pauses. Sense improvisacions. Ens cal la mesura del concepte i la fermesa de l'argument.

De moment hi han hagut millores importants. Sols la fam d'avenços ens els fa veure petits. Ens quedar molt a fer, doncs sí. Fem propostes imaginatives! Dibuixem el mapa de la Catalunya productiva i construïm un nou ordre que porti a preveure crisis i a créixer amb el cap. Davant de noves propostes hi haurà més arguments a la taula dels ministeris. Davant de propostes noves hi hauran més coincidències entre autonomies. Que faltin calers és un argument. Però no pot ser l'únic, hi ha massa gent a defendre el seu.

Catalunya ja ho ha fet abans. Propostes i especialització, o sols quedarà, una altre vegada ajornar traspassos i flexibilitzar el mercat laboral.

Seguim-hi pensant.

Les Cues i els Lleons

Hi ha idees i ganes de treballar. Hi ha ganes d'entendre i de comprendre, de consensuar, de debatre i de precisar el que calgui.

Però, reduir-ho a no es pot per aquest o l'altre, sols fa que ens empetitim. Cadascú lliure les seves conteses. Ja sigui al si de les candidatures, ja sigui al si de les organitzacions territorials o al bell mig dels desitjos dividits.

Quan hom decideix presentar-se com a candidat a gestor de la seva corporació local, ja sigui de cap de llista o com a suport de llista, fa una opció que no caduca, sigui la situació la que sigui. Si ara és complicat, treballem fins a esbrinar el millor. Si no té forma de pacte de govern, formem una línia des d'on treballar per a redreçar-ho en el moment oportú.

Si la feina feta sols permet un pla d'enteniment per a les properes conteses electorals, no serà feina perduda. I esperem que no sigui així.

Abans de caixa o faixa, just abans hi ha Torredembarra. La desafecció podria ser massa profunda. I, en aquest moment, poc o rés importarà qui va ser més culpable.

És clar, però que aquestes línies seran llegides amb diferents ànims i, per tan, se’n trauran diferents conclusions. La versió que intentarà prosperà, és un estímul a l'energia i a no deixar-ho perdre.

TRANSFORMAR I ORDENAR L’ESPAI PÚBLIC

1. Urbanisme compacte, equilibrat i sostenible: la gestió responsable del Territori
2. Per una planificació territorial sostenible : Protegim l’entorn i endrecem l’espai públic
3. El territori i la sostenibilitat ambiental dels nostres municipis
   
   Municipis adaptats i accessibles
   
   Infraestructures per una mobilitat sostenible
   
   Infraestructures d’informació i comunicació que arribin a tothom
   
   Barris renovats, barris de primera
   
   Promoure l’accés a l’habitatge: habitatges protegits més diversos i més
   flexibles
   
   
4. El teixit productiu com a motor del desenvolupament econòmic local :
   
   L’activitat econòmica enforteix els municipis
   
   Potenciar una major ocupació, impulsant al màxim la seva qualitat
   
   Impulsar una planificació urbanística al servei de l’activitat econòmica
   
   Donar suport als emprenedors/es i autònoms/es al servei de municipis més dinàmics
   
   Promoure un comerç proper per a barris acollidors i cohesionats i un consum responsable
   
   Donar suport a les pimes i a l’economia social i cooperativa, fomentant el creixement, l’ocupació i la innovació
   
   Impulsar un turisme emprenedor, sostenible i enriquidor del territori
   
   Una gestió dels residus, del medi ambient, de l’aigua i l’energia
   
   La valorització del territori com a factor d’equilibri i cohesió
   
   Les infrastructures com a factor de desenvolupament territorial
   
   L’accés universal als serveis públics sense fractures socials al territori
   
   El potencial endogen dels territoris pel seu desenvolupament econòmic i la transferència de recursos entre territoris
   
   Societat del coneixement, pobles petits i medi rural

DEL RETORN DE LA DEMOCRÀCIA i LA MODERNITZACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

La modernització de l’administració és un procés de millora permanent, que no admet conformismes ni paràlisis. Necessitem organitzacions dinàmiques i compromeses amb els valors del servei públic; eficaces amb els objectius i eficients en l’ús dels recursos.
Les claus de l’eficiència en la gestió passa per abastar més eficàcia i més transparència. Sovint cal apropar més les decisions als ciutadans. La proximitat i la participació esdevenen guies del govern local. Cal plantejar constantment plans de comunicació per a fer arrivar antecedents, estudis i possibles accions abans que desinformacions o inexactituts estableixin un marc escairat que esviaxi el debat més fructifer.

Tenim un compromís per incorporar a la ciutadania en el disseny de les polítiques, en l’execució i en l’avaluació. Més transparència, més participació i més comunicació són objectius que troben ara un aliat imprescindible a les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

La voluntat de servei a la comunitat.

Aquest valor corporatiu ha de ser participat per tots els membres, des dels càrrecs electes fins al darrer dels treballadors.

Una administració eficaç.

Perquè cal identificar amb rigor les demandes de la ciutadania i donar l’atenció requerida amb la màxima celeritat; i també cal, doncs, anar fent una revisió constant de l’activitat municipal i contrastar-la amb una realitat en permanent evolució, per centrar-nos en allò realment útil i valuós per a la comunitat.

Una administració eficient.

La multiplicació dels canals de comunicació permet assolir nous objectius des del punt de vista de l’eficiència de les relacions de l’administració local amb la ciutadania mitjançant: la creació de nous mecanismes de comunicació; la millora dels serveis de comunicació, incorporant la personalització i la interactivitat; i l’aprofitament dels avantatges que comporta la generalització de l’ús de les comunicacions electròniques.

Una administració transparent.

En altres paraules, facilitar informació en relació als objectius, els paràmetres, les consideracions i les dades que l’administració té en compte per prendre decisions, de caire general i en cada cas en particular. Una transparència que ha d’avançar especialment en les relacions directes i personalitzades amb els administrats.

Administració oberta, accessible, fàcil.

Cal que l’administració tingui la cura d’adaptar el seu llenguatge al de la ciutadania. També que l’administració faci un esforç permanent i sostingut per donar tota la informació i rebre totes les comunicacions de la ciutadania, processar-les i actuar en conseqüència. En aquest sentit les TIC ofereixen un ampli ventall de recursos per fer-ho possible.

La modernització de l’administració local, per ser efectiva, ha d’anar acompanyada d’una veritable coordinació i col·laboració amb les altres administracions. Moltes demandes de serveis públics que fa la ciutadania, que identifica com un únic servei, han de ser ateses des de les diverses administracions públiques, cosa que provoca un retard considerable en la resolució global de la demanda ciutadana. La solució passa per l’administració en xarxa com a model d’eficàcia i eficiència amb el repte de la interoperabilitat.

NOVES POLÍTIQUES DE CIUTADANIA

La construcció dels pobles i de les ciutats passa per ser ciutadans i ciutadanes més responsables, més compromesos i més capaços. Participar amb energia per fer arrivar a tots els estaments les nostres opinions, amb la responsabilitat d’aprendre a aprendre tot el que cal saber. Sols així farem del possibilisme un punt de sortida cap al dibuix que més ens complagui pel futur de les nostres viles.
La igualtat d’oportunitats ha de ser un objectiu inspirador de totes les polítiques i accions de la gestió local. La igualtat de les dones és la igualtat per a tots, i és una base innegociable. Cal mantenir aquest eix inspirador per a no oblidar que no cap cap discriminació per motius d’orientació sexual, credus, pais d’origen o raça en el si de la nostre societat.
La conciliació de la vida laboral i familiar, i en especial els nous usos del temps han de ser un segon eix inspirador. No hi ha prou amb gestionar un calendari ancestral, encara que sigui d’alló més important. S’ha de treballar perquè tots els conciutadans i conciutadanes gaudeixin de cada moment de satisfacció per Torredembarra. Som copropietaris i coresponsables del bo i del que cal millorar.
Polítiques per a l’emancipació i l’autonomia dels joves son la base dels nous ciutadans. Treballar per això és anar construint ciutadania.

LA COHESSIÓ DELS POBLES PASSA PELS BARRIS I PER LES FAMÍLIES

Cohesió social és un terme que sovint sembla que ens vingui gran. Però, per altre banda, és capdal. I els Socialistes pensem que neix als barris. Des de l’acollida i integració dels immigrants, l’educació de qualitat més enllà dels centres escolars, la cultura a l’abast de tothom i un seriós compromís envers l’esport fins a la vetlla de millorar la salut als barris són accions que fan poble, que fan Torredembarra.

Les famílies fan ciutadans i ciutadanes, és per això que els serveis socials han d’anar més enllà del que hem tingut fins ara. La promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència ha d’esser l’eix motor dels serveis per a la gent gran i pels nostres veïns i veïnes amb discapacitat i malalties.
La capacitat organitzativa dels governs locals no compte, massa sovint, amb els mitjans suficients. Però estem més a prop de la gent i no ens falta il·lussió i enginy per a buscar més solucions.

CONVIVÈNCIA I CIVISME
La seguretat és la garantia de la llibertat davant dels nous riscos. Cal anar cap a construir una seguretat que esdevingui integral, cal anar també, cap a una prevenció integral.
La convivència exigeix responsabilitat i diàleg. L’espai públic cal entendre’l com un àmbit compartit per la convivència. El civisme, un compromís col.lectiu amb el bé comú, s’ha d’esperonar des de la participació fomentan les sinergies socials a on cadascuna de les iniciatives trobi una forma prou satisfactòria de comunicar-se amb la resta de la població.

NOVES REALITATS I NOVES POLÍTIQUES PER CONSTRUIR TORREDEMBARRA

Amb el desenvolupament del nou Estatut abastarem uns municipis més forts, amb més competències i recursos. I serà just, llavors, quan no hem d’oblidar que els pobles i les ciutats sols serien escenaris buits sense els veïns i les veïnes.
Som una societat més diversa, més complexa i amb noves necessitats. Des dels governs locals hem de dibuixar un marc de noves oportunitats. Amb el suport i la necessària capacitat d’esperonar-nos entre tots, podrem cohesionar els nostres pobles i ciutats mitjançant l’atenció preferent als barris i a les famílies
Ens cal desenvolupar noves polítiques de ciutadania en favor de la igualtat d’oportunitats i d’accés a la cultura, a la formació, a les noves tecnologies i al creixement personal.
Endreçar més i millor el territori en el marc d’un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat, la convivència i el civisme en l’espai públic