El nou govern ha anunciat una nova roda de pensa per informar de l’estat dels comptes. Aquesta diagnosi marcarà els nous plans de govern. És evident que serà així.
El més important és que no hi haurà sorpreses, enteses com a grans novetats. Des de diversos espais, ja siguin les comissions del Consell de Sostenibilitat, tallers de participació, xerrades, col·loquis o coincidències de Terrassa, s’han anat anomenant i quantificant els temes que no es feien correctament.
No eren grans temes, entesos com a insalvables o de difícil execució. Potser alguns entraven dins del dibuix de la nova Torredembarra o, per a no portar a equivocs, del futur de Torredembarra.
Així quan parlant d’interacció entre regidories, calendaris i planificació, participació i reunions per a acostar posicions en els temes més sonats (Antoni Roig, Muntanyans,Catàleg etc) ens sona prou conegut.
Membres de l’actual govern parlaven i assistien a moltes reunions ciutadanes. De l’antic i havia sonores absències, no pas de tots, també és veritat. I de l’oposició (quina mala paraula) d’abans i ara cal també dir que no es va defallí en l’intent d’aportar arguments i explicacions de vot tot i la evident manca de fe de ser correctament escoltats.
Lluny de expressar sols desconfiança o poca confiança, hom és pregunta, Tan costava fer-ho abans?
Creiem que els cent dies són de llei, creiem que furgar en el quan i com del canvi no ens portarà massa lluny, creiem que son temps per a reflexionar, treballar i dibuixar les alternatives que més li convenen a Torredembarra, però el que més cou és veure que el camí que s’apunta és raonat i realista.
Si que és cert que el repartiment d’àrees i les persones que se’n faran càrrec obren imaginacions, especulacions i fins i tot juguesques de cafè. I com dèiem, rés a dir fins als cent dies.
Però que es parli de formar un grup reduït de més mobilitat a la Brigada o que la brigada ha d’estar motivada i ajudant a les altres regidories, quan es parla de concretar la primera fase del catàleg patrimonial, d’entrar em un debat ampli per a triar una forma de gestionar les recollides de residus i la neteja, d’afrontar l’esport com una qüestió de municipi i de primera línia, d’emprendre reunions amb les entitats o de apostar per la policia de proximitat, de veure les possibilitats de trobar un millor lloc pel Teatre-Auditori…
I sense especular amb l’èxit, hom pensa… Tan costava?
Superem el passat (i que consti que costarà) analitzant els programes de nou. Mirant el millor del fet i de l’aprés, les diferències reals i les de “pell”, fins i tot les dedicacions i les actituds si cal… i un cop fet que quedi la base des d’on tornar a construir. Per petita que sigui.
El més difícil?
Potser no caure en excusar-se o en fer retrets. Ara ens cal el cap clar i les distancies justes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada