Ni dretes, ni esquerres…

Bé hagués estat discutir sobre un programa. O, ben mirat sobre un projecte. Un enfrontament per una resolució o, també hagués estat bé, sobre els detalls o l’enfoc sobre un estil.

De fet, a Altafulla per la gespa artificial va prendre el foc de la dissolució. Vagi per endavant que pensàvem que no calia exagerar i que hi havien més formes de salvar aquell pacte. Ara, ens sembla quasi admirable. Els arguments a la taula eres fets, petits o grans però fets.

Ací a la Torre n’hi han hagut de fets. Recriminacions sobre el concurs de l’aigua, sobre la finalització de projectes, alguns etceteres.. i altres maneres de fer les coses, però el que ha arribat a tapar-ho tot ha estat les discrepàncies personals. A dins i afora del govern, a dins i a fora del plenari, hi ha hagut mala praxis. Massa gent ferida i massa gent a punt de engegar-ho tot. Massa en definitiva.

D’aquest caldo de cultiu sorgeix una entesa que semblava improbable. Git i agrupació oblidant el passat, agrupació i convergència oblidant els posicionaments més antics, i el partit popular que a força d’avisar dona suport a l’evidència del present més futurible, a hores d’ara. De la resta de la terna, del punt que fa que ambdós bàndols no tinguin majoria absoluta, millor no parlar.

Massa dubtes sobre la taula. Orígens i identitats, retrets i posicionaments, caràcters i maduresa, històries obscures vessades que han acabat barrejant-ho tot fins a la impossibilitat de saber la veritat. Amb una mica de sort, algun dia hi haurà un llibre “Vaig pertànyer a una secta” o alguna cosa similar, i amb menys sort ho sentirem en algun plató d’un programa del cor de caire local.

I ara, caldrà esperar si prevaldrà la responsabilitat més bàsica. Si l’esforç d'acceptar la impossibilitat de reunir les forces més esquerranes era superior a reunir les altres forces. Si a voltes d’ajornar les converses, s’ha fet possible l’acord elaborat que definia el nou Batlle, en primera o segona terna.

Potser aquests propers anys, fora de l’equip de govern, i amb l’atenció més posada en el que es diu i no amb el que cal aguantar que es digui, com passava fins ara, esdevingui la base més raonada de l’acord esperat, per una banda i per l'altre. Un acord, ni de dretes ni de esquerres, de model de poble.

Massa simple que hi ha massa forces politiques a la Torre. Tot i que hagués simplificat l’escenari. Massa simple que han estat les persones per sobre de les formacions. Tot i que les diferents bases politiques de cadascú dels regidors ha estat un topall important.

Que torni a ser Torredembarra el primer. Que tornin els programes politics a marcar les confiances del veïnat. Que assumim d’un cop, que La Torre ja és una unitat de convivència de grans proporcions, amb els seus problemes però amb les seves característiques canviants. Hem estat veient durant alguns anys que el cens augmentava en un miler de veïns per any. Ja no podem dir que es pensa o que es vol sense connectar de nou amb el poble i amb la seva realitat.

Sort a la nova formació que assumirà el govern local. La necessiten i la necessitem.