Que és un tema espinós, a ningú se li escapa. Que ancestralment va estar mal planificat, doncs també. En un moment de la història calia estar ben a prop de les fronteres. Tot era diferent. Un dels més característics ministres tecnòcrates del feixisme, va declarar que afavorien la arribada de la emigració interior a Catalunya per a neutralitzar el "problema Catalán".
La resta ja la sabeu, augment de població exponencial, creació de corones industrialitzades, obres publiques a dit, mobilitat caduca abans d'inauguracions etc.
Però els darrers anys, ja en període democràtic, vàrem haver de capgirar tot això. Va caldre refer els orígens per estabilitzar les migracions interiors. I aquí les primeres greuges. Per exemple, El "Enclave'92" va ser una aposta per a la industrialització i el resituament geogràfic del sector serveis a llocs com Extremadura i àrees de les acastelles més oblidades, o fins i tot al voltant de les capitals andaluses. Bonificacions insomiables a Catalunya per a refer un desequilibri evident.
I a tot això Catalunya, pacient, anava rascant autogovern. Negociant el que en aquells moments semblava prou raonable: Cash. Peatges i mancances d'inversió s’ajornaven dia rere dia.
Altres països que han tingut situacions similars, com Alemanya. Ho varen fer prou diferent. Iniciàvem les infraestructures de mobilitat i transport de les àrees sobrecargades cap a espai a promocionar i reequilibrar. I es combinava, fet cabdal, les inversions en ambdós pols de la situació.
Catalunya ha esperat fins que el dèficit de infraestructures ha estat tan evident que no ens permet apaivagar la crisis dessaccelaratòria que estem vivim.
Cal doncs resituar i reequilibrar. Com? Tallant la baralla de recursos per la meitat. No sembla possible. Un pacte estatal per a afavorir àrees de diferent especialització? Dins del que les consignes europees permeten, sembla molt millor.
És evident que l'Ave arribant a Sevilla primer, no fa entendre cap vestíbul d'aquest pacte. També sembla evident que seguint pagant peatges, tampoc. Que ens queda? Un pacte més ampli.
El reequilibrament territorial des de la vessant sostenible i com a eix per a deixar de dependre en excés dels hidrocarburs. Una Red ferroviària àgil i els passadissos aeris militars oberts, pot ser un principi. Una taula de la salut a on els plans de sanejament i de redistribució siguin comparables i permetin ordres i concerts, sembla que també. Més taules i l'anàlisi més acurat per a cada tema. L'evident participació que cal per treballar aportarà més proximitat. I per tan, més realisme i millor encert en el diagnòstic.
Però afegir-hi cada cop l'axioma de que tot sols ho tindríem millor, no reporta més que frustració. Ara per ara, Catalunya té una relació amb la resta de les comunitats autònomes dins de l'estat espanyol. Sí si, o si no, potser una discussió interessant però, em sembla, per altre moment. És un moment per a un nou perfil dels plans econòmics. Potser no seria bo que es prorroguessin els pressupostos d'enguany, donat la situació i els terribles números. Però no es pot demanar més paciència a canvi de petites millores. Son importants però el seu volum queda relativitzat respecte al que queda per fer.
Tots els agents politics i socials de Catalunya tenen aquesta percepció. Cal apretar. Sense presses, sense pauses. Sense improvisacions. Ens cal la mesura del concepte i la fermesa de l'argument.
De moment hi han hagut millores importants. Sols la fam d'avenços ens els fa veure petits. Ens quedar molt a fer, doncs sí. Fem propostes imaginatives! Dibuixem el mapa de la Catalunya productiva i construïm un nou ordre que porti a preveure crisis i a créixer amb el cap. Davant de noves propostes hi haurà més arguments a la taula dels ministeris. Davant de propostes noves hi hauran més coincidències entre autonomies. Que faltin calers és un argument. Però no pot ser l'únic, hi ha massa gent a defendre el seu.
Catalunya ja ho ha fet abans. Propostes i especialització, o sols quedarà, una altre vegada ajornar traspassos i flexibilitzar el mercat laboral.
Seguim-hi pensant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada