Diumenge, seguim celebrant els 50 anys dels nostres gegants

Gegants de Tivissa

No és casualitat que no sigui la imatge la dels nostrees gegants. Caldrà tornar-los a admirar aquest diumenge acompanyant la presentació del monogràfic d'en David Morlà i el conte d'en Xavi Sellarés, esplendidament il·lustrat i de segur, de segur magnificameent narrat per la conta contes Imma Pujol.

És per això que ens ha vingut de gust afegir-hi altres dades i d'altres imatges.

Els gegants a la mitologia

Algunes aparicions dels gegants a la mitologia occidental:

• A la mitologia hebrea apareixen com a raça antiga (nephilim) que va engendrar els grans herois. Entre els gegants que, com aquests, són esmentats a la Bíblia, destaca el cèlebre Goliat.
• A la mitologia grega els gegants són uns éssers gegantins nascuts de la sang d'Urà. A l'Odissea apareix el cíclop, gegant d'un sol ull que fou vençut per Ulisses. Aquesta història apareix amb variants a narracions d'altres cultures.
• A la mitologia germànica els gegants són enemics dels déus. Sembla haver-hi una influència grega, sobretot en el motiu de la lluita dels titans.
• A la mitologia basca els gegants són els constructors dels menhirs, dólmens i altres monuments megalítics.

Els gegants a les festes populars

Al costat dels capgrossos, són un element molt destacat de les festes majors de molts pobles dels Països Catalans, en les quals sovint representen els antics benefactors de la localitat.

Durant la Baixa Edat Mitjana, en les festes cortesanes (entremesos) de diferents països de l'Europa occidental es començà a adoptar el costum d'incorporar ninots antropomorfs fets de fusta i cartró de grans proporcions dissenyats per amagar un home al seu interior que, subjectant-los per l'armadura o cavallet de fusta, els feia dansar al so d'una melodia. Al segle XIV, els entremesos i les seves figures foren incorporats a la processó del Corpus potser per accentuar-ne el relleu.

Als Països Catalans la tradició apareix documentada ja el 1391, a Barcelona, en relació amb la processó del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol), i aviat es difongué a València i a Mallorca. La figura femenina (geganta) aparegué en el segle XVI. A València, des del segle XVII, i a Catalunya, des del segle XIX, s'acompanyà dels nans o capgrossos (cabets al País Valencià). Al segle XIX la tradició transcendí la festa del Corpus i es féu present a les festes majors i de carnaval.

Després d'una llarga crisi durant la segona etapa del franquisme, la tradició es recuperà amb força a partir de la dècada de 1980. Es restauraren i reproduïren els vells gegants, se'n construïren de nous, es crearen colles i associacions i se celebraren trobades de gegants, que portaren les figures i els geganters més enllà de l'àmbit local. Aquests gegants contemporanis són fabricats de fibra de vidre i altres materials més lleugers que els tradicionals.

Entre els constructors de gegants més reconeguts destaca Manel Casserres i Boix, que treballà a cavall del vell i del nou període que ha viscut la festa durant el segle XX.

El 1984 es creà l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que des de l'any següent designa anualment una Ciutat Gegantera de Catalunya i des de l'any 2000 organitza la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya.

Tipologia gegantera

La terminologia actualment en ús que fa referència al món geganter fou acordada al II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana (1995-1996):

• El gegant tradicional és una "figura vertical de característiques humanes, de mesures considerablement superiors a les d'un individu de dimensions normals, que, conduïda des de l'interior per una persona, participa en les festes i celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol col·lectiu".
• El gegantó és un gegant més alt que l'ésser humà però manifestament més baix que els gegants tradicionals, per diferenciar-lo dels quals rep el seu nom. Tot i la seva característica, és portat per individus adults.
• El gegantet és un gegant no gaire més alt que un ésser humà adult dissenyat per ser portat pels infants, en relació amb l'alçada dels quals sí que constitueix un autèntic gegant.
• El gegant de motxilla és un gegant sense armadura o cavallet de fusta al seu interior que el geganter es carrega sobre el cos com si fos una motxilla.
• El gegant manotes és un gegant que no té els braços sòlids sinó de roba i separats del cos i amb els que, quan la figura roda, reparteix mastegots a la gent desprevinguda del voltant.