divendres, 5 de març del 2010

Un pla d’usos pel comerç




Vaig atendre amb atenció, quasi bé sempre ho intento, la presentació de l’estudi realitzat per Anguerri Consultors.


Es va realitzar poc després d’un altre presentació, la digitalització del fons documental de la parròquia de Sant Pere Apòstol, potser per això es va trobar a faltar la presència de més regidors. Present el màxim responsable, Pere Font i, discretament entre els assistents, en Santiago Ardèvol.

La presentació, extensa i bàsicament basada en estudis de La Caixa, va dibuixar les potencialitats.

El volum del pastís, expectatives comercials per valor de 88 MEUR, i més del doble si hi afegim les poblacions d’influència comercial i altres dades d’interès. Teòricament, per suposat. Però per a ser fidel a la veritat, en paràmetres tècnics, bastant exacte. En tot cas l’horitzó a abastar.

Vaig trobar a faltar un estudi més minuciós de les absències. És a dir, davant dels macro números, un anàlisis més rigorós del perquè i la seva evolució. Que no hi hagi un estudi des de fa vint anys, en to cas no explica la situació actual.Tots els pobles han realitzat estudis d’implantació i potenciació del comerç?. És evident que no.

En el cas de Torredembarra, un cop més, ha mancat transversalitat. Accions que beneficien clarament i esperar que la bonança d’un sector estiri de l’altre. Altres absències que vaig trobar era analitzar el mercat potencial més proper: els visitants captius. Els torrencs que dormen en altres indrets i que quasi dupliquen el cens actual. Com seduir-los per a fer que als plaers de l’estada si hi pugui afegir comprar al poble, per exemple.

Per altre banda, quasi sorpresa pel to del discurs del Sr. Anguerri, exDirector Gral. de Promoció Comercial i Comerç, i fins i tot del reptat COPCA. La havia sentit abans, més d’un cop, com a membre de l’administració. La vehemència tenia un altre to, ahir es permetia certes critiques entre línies cap a l’administració, abans no ho havia escoltat.

Si l’entorn marca l’evolució del comerç o si és l’evolució del comerç la que demanda actuacions a l’entorn, és l’ou o la gallina. Però no es pot oblidar que els comerços lluiten cada dia i que la manca d'actuació al carrer els hi dóna la raó.

Quan ens visiten els tècnics o “gurus” a Torredembarra, a un li queda saber quin eix inspirador ha marcat la intervenció.

Fa un temps, des d’alemanya, em sembla recordar, ens van fer un repàs important. Les conclusions eren que no s’havia d’atendre al carrer: “l’aventura de vendre començava de portes endins”. Curiosament l’especialitat principal del ”guru” era l’actualització d’establiments. Ho deixo ací.

Però tornem a la sessió de dijous, davant de la primera pregunta que parlava de com prendre’s seriosament l’estudi amb l’absència de tants polítics, resposta ràpida, “jo ja li he explicat tot això a l’alcalde. Bonic? No, sens dubte.

Com a comunicador hauria d’haver sabut que encetava la desconfiança. La segona qüestió va fer ressorgir el director general, o com a mínim així ho vaig percebre.Si ens fan falta “locomotores”, així s’anomena a establiments de superfície major de 400m2 o marques conegudes, perquè no plantejar-se una actuació d’impuls municipal que encapçali aquest viatge?.

Com ja s’ha plantejat un “mercat” de vocació comarcal que combini la funció de “Porta” del Baix Gaià amb la promoció dels seus municipis, com a referent promocional del que ofereix Torredembarra i com aglutinador de serveis que ara manquen com espais per a convencions, lleure i oci etc.

“NO”. Així va respondre el consultor a un tema, que altres i no pocs han valorat com interessant. Ací cal recordar que es demanava una comissió per a estudiar-ho, no un pressupost cego per a realitzar-ho.

Un reguitzell d’exemples poc apropiats per intentar parodiar la proposta. Que si un alcalde es va plantejar un centre de convencions, i ara el local és buit i ell no és alcalde. Que si no son temps per aventures, que si varies coses i anomenar dues vegades, els vuit anys de director general, que si consultem el currículum en surten més, si comptem el total de temps en responsabilitats sobre el comerç d’una manera o altre.

Bé, anem acabant, si ens calen elements com oci i lleure, com locomotores, com ser referent i compensar l’àrea d’influència de Tarragona, com saber comunicar el que fem, el que tenim i el que oferim... Com es pot ser taxatiu?.

Potser creia el Sr. Anguerri que ja sabia els detalls de la proposta inicial? Potser hi havia algun avis, "compte si critiquen o si proposen" En tot cas, una actuació aventurada, potser era la filosofia del Fons d’Inversió Local. I si ara hagués semblat precipitat, saber que la petició de parlar-ne farà un any de vida abans del que ens pensem.

Estic escrivint aquest text sentint una conferència del Sr. Anguerri a Sabadell. La presentació i la recepta sembla massa general, no pas per dolenta, ans el contrari, perquè els comerciants son gent pràctica i volen afirmacions i detecció de problemes i solucions.

Cal poder aparcar i cal guarnir, netegem i arrangem, tant tendes com establiments, tant carrers com façanes. Sí, és clar.

Exemples d'errors i d'encerts i al·lusions a establiments amb nom i cognom per a guarnir l'exposició.

I la meva conclusió és senzilla, no calen receptes de fora o massa generals, si és vol. Cal aplicar aquest vella creença de que a Torredembarra no funciona el més senzill, i just els responsables, tots nosaltres, treballar en una mateixa direcció. Sense records que restin i sense desconfiances que ens facin ensopegar. Un programa de govern que pensi en els detalls com a implementació de l‘objectiu. No una llista de detalls per assolir i no perdre electorat.

Ahir es demanava un pacte que superi les persones, que deixi a l’administració amb un compromís fort amb el teixit comercial. Transversalment parlant, no n'hi d’altre.

Un pla general d’actuació? Si, un pla de govern. Explicat i acurat, contrastable i reclamable. Un punt zero, sé que ho demandem sovint, per a començar a fer un pas prou ferm per a tornar a pujar al tren.

Així ens estalviaríem una hora i mitja per arribar a un pla d'usos que cal fer, encara.

La feina està per fer, tenim una bona llista d’establiments que primer caldrà consensuar, ja que ni els propis comerciants estan massa d’acord amb la distribució per sectors, per establir zones preferents i aprovar una normativa que reguli quants de cada mena hi ha a cada troç. I ho hauran de plantejar i aprovar els empresaris i comerciants.

Potser ho faran més a gust si hi ha plans d’actualització i arranjament del paisatge urbà que es desenvolupin paral·lelament. Potser ho faran millor si el projecte general de comunicació i participació està dibuixat d’una vegada, potser si veuen els llaüts vogar cap a un sol indret, tornin a tenir la il·lusió per a vogar cadascú des del seu establiment.

Per cert, a notícies de la web de l'ajuntament sols hi ha l'acte anterior. Ho deixo ací.

dijous, 25 de febrer del 2010

Una empresa municipal d’esports



El perquè

El volum de gestió comptable, de relacions amb les diferents federacions, de logística davant d’actes que afavoreixen la participació, les necessàries campanyes de promoció i estímul per a practicar l’esport, la variada representació dels diferents esports a la vila, entre d’altres temes, sense oblidar la inversió, privada i de diferents institucions, fa imprescindible la creació d’un referent seriós i professionalitzat per a interactuar amb els grups i entitats esportives i gestionar les instal·lacions esportives de Torredembarra.


Principals avantatges

La despesa col·lectiva és molt important. Per tan establir unitats de compra, amb acords comercials puntuals o estables, poden abaratir molts dels costos i obtenir importants compensacions fiscals.

La coordinació dels diferents esforços vetllarà per a no convertir-ne alguns en estèrils i en optimitzar feines. Gran part de les energies es dediquen a complimentar tràmits administratius, ja sigui amb les diferents federacions o institucions, o amb les diferents asseguradores o amb els serveis mèdics que han de realitzar les diferents revisions mèdiques per la pràctica de l’esport.

Potser no té gaire sentit, no centralitzar-ho en personal especialitzat que faci aquest tipus de gestió per tothom que ho demandi a La Torre.

La coordinació no es resumeix en establir un calendari de disponibilitat de les diferents instal·lacions. Caldrà un coneixement més profund per optimitzar la distribució de recursos, les possibles sinergies i l’establiment de criteris objectius i enraonats.

La promoció de l’esport, competitiu i de pràctica, és una tasca municipal. Això no implica que vagi al marge de les realitats que ja funcionen. Una empresa pot proposar, basant-se amb el coneixement que va adquirint, accions que sumin esforços i que afavoreixin aquesta promoció i la convivència més estreta entre els diferents grups practicants.


Una proposta

Cal crear una empresa municipal d’esports des d’on oferir servei a l’esport. Que treballi per simplificar la càrrega administrativa de les entitats i grups de practicants, que dibuixi marcs a on gaudir de l’esport amb simplicitat i oportunitat. Que gestioni les diferents instal·lacions per a afavorir la marxa de les entitats i practicants individuals i col·lectius, amb una visió global i experimentada.

L’empresa es beneficiarà amb compensacions fiscals en tot allò que contracti i/o adquireixi, aconseguint majors recursos. Una acció coordinada permetrà establir contractes de servei i proveïdors més beneficiosos i detectar, amb més cura, les accions pròpies ha realitzar per avançar en aquest aspecte capdal de la vida torrenca: L’esport.

dissabte, 20 de febrer del 2010

Un mercat “Capital”



Actuacions marcades per la decisió i visió de futur defineixen models. Aquest son revisables, millorables i ens permet vetllar-los i adequar-los als canvis i evolucions de la societat i, en alguns casos, del mercat. Entès com a conjunt que ofereix el que es demanda en cada cas.


La paraula mercat municipal està sent llegida des d'un punt de vista excessivament localista i de competència incontrolada o fins i tot, deslleial.


El mateix procés de pressupostos participatius celebrat aquest any passat ja reflectia, en major o menor mida, un interès per part de la població.


Una acció com la important concentració comercial que suposa un mercat central a Torredembarra ha de valorar diferents aspectes. Valoració, anàlisi i propostes contrastades fins a una resolució. Mai adreçar-lo al fons d'un calaix per pors a enfrontar-se a una de les decisions que pot esdevenir cabdal pel panorama comercial i productiu de Torredembarra.


Els diferents discursos sobre la economia de la vila apunten a la massa important presència de la construcció com a mitjà d'obtindre plusvàlues i ingressos per a poder créixer. La màxima de que la base impositiva ha de poder fer front a les despeses municipals i, per altre banda, els altres ingressos permetin fer front a les inversions més estructurals encara és prou bona per a no oblidar-la.


“Tants caps, tants barrets” per a garantir el dia a dia. I la resta per a invertir.


El Baix Gaià ja té una personalitat pròpia. A banda del seu reconeixement geopolític ens cal abastar una base de treball per millorar, endegar o plantejar nous marcs de relació i de futur.


Torredembarra hauria d'encapçalar iniciatives que configuren una mena de porta cap al territori i les seves realitats. Un mercat amb vocació comarcal pot ser-ho.


Un projecte que neixi amb un argumentari prou clar que doni pas a un projecte urbanístic que faci possible una actuació global en la zona a on s'ubiqui.


Un mercat que esdevingui una mostra permanent de l'oferta agroalimentària i comercial del Baix Gaià pot encabir combinacions de zones d'oci i d'informació.


Ha de ser un punt d'atracció per a residents i visitants incrementant les activitats els caps de setmana i les èpoques de vacances.


Contemplar sistemes de lloguer per hores de parades, agrupació temàtica de l'oferta, zones diferenciades per a esbarjo i oci, punts d'informació i una oferta cultural programada, entre d'altres idees, poden donar-li el punt necessari per a ser quelcom més que un mercat.


Potser l'inici d'una capitalitat activa?.


L'argument per a ni parlar-ne és que l'únic que creu que pot pensar és botiguer. Sort que no tots son tan estrets. Un carrer ple de botigues ven més que una tenda sola. Fins els forners ho saben.

D'anònim a anònim

dijous, 18 de febrer del 2010

Els forats de l’alcalde




Un compte ràpid i entenedor, ens diu que han arribat a Torredembarra prop de quatre milions d’euros que ni hi comptavem. Si hi afegim la refinanciació del deute, és a dir el capital que s’ha deixat de tornar ara, per a fer-ho més endavant i afegint-hi els interessos, podríem parlar de més de set milions.


Els primers quatre milions ho han fet com a dotació del “Fondo Estatal de Inversión Local" l’any 2009 i del “Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local” per a aquest 2010.
Dels altres milions en parlarem un altre dia, després de saber com s’ha liquidat el pressupost del 2009, i els números per aquest 2010.


Tornant als quatre milions: dos forats.


Un amb sostre I per aparcar. Saldo de contractació: incert i poc positiu. L’altre, aprovat d’amagatotis, ni sostre li han pogut posar.


Després de que es fes córrer que la piscina coberta estaria contemplada en els pressupostos ordinaris, és a dir sense presses i en les fases que fossin més enraonades, hem tornat a la realitat. El nou Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local permetrà a Torredembarra gaudir d’una piscina descoberta, climatitzada, però descoberta. Tot això si a voltes de retallar, no es retalla la climatització.


Fa quatre dies es desballestava l’equip d’urbanisme. Sobre aquest tema hi ha moltes opinions. Però el cert és que sense recanvi, ha estat una ximpleria. No s'ha fet cap estudi per aprofitar millor i complir amb l'eix inspirador dels Fons estatals.


Des de l’octubre que se sap la quantitat de l’aportació del Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local. Sabem també que es podia disposar d’un vint per cent per a temes socials. Doncs no hem estat capaços d’engegar cap projecte per a complir amb la primera intenció del pla: generar llocs de treball per apaivagar, poc si es vol, les problemàtiques d’alguns veïns de Torredembarra.


Podíem fer un pla d’enllumenat?
Si, podíem. Fins i tot engegant una formació paral•lela que permetés treballar i abastar una qualificació. Un cens de veïns que podien portar amb diferents fórmules cooperatives el manteniment i servei del deficient enllumenat de la Torre.


Podíem millorar l’accessibilitat de les nostres aceres?
Sí podíem. Fins i tot establin memòries valorades per engegar un pla de reparació i millora que s’escampés per arreu de la Torre, en especial en aquelles zones massa llunyanes de l’Ajuntament i que sempre han estat o a mig fer o esquinçades pels matolls.


Podíem fer coses necessàries i que ocupessin a veïns?
Podíem i teníem que fer-ho.


Les critiques dels anomenats Plans Zapatero passaven, entre d’altres, pel relatiu rendiment d’ocupació. Davant de casos com el de Torredembarra, hem de dir que ha fracassat. Sort en tenim de poblacions que ho han entès i que han tirat endavant aquelles millores que permetien donar feina. Un concepte massa entenedor per l’actual govern de la vila.

I a sobre s’ha d’afegir una equació esfereïdora, a finals de gener s’aprovava incloure en el Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local una piscina coberta, quatre dies després s’esmenava, i amb el mateix pressupost íntegre, rés per a temes socials, es decidia enviar una piscina però descoberta. I a hores del tancament s’incloïa telemàticament al Ministeri la petició.
Des d’octubre i quasi fem tard. Forats, tapat un i descobert l’altre, enmig d’uns anys difícils i amb quatre milions més per bestreta.


No hi ha relativitat en això. Valia el mateix una piscina coberta que descoberta.


El diàleg es podia encetar amb aquest tema. Aliè als comptes municipals i tan únic que s’hagués pogut demostrar si estàvem per la feina o no.


Avui hi ha ple. A veure si les respostes aniran més enllà de criticar el to i, per una vegada, explicaran criteris i conceptes. Els podrem entendre, sols fa falta que s’acabi el “si jo parles” o “si jo digués tot el que sé”.


Torredembarra espera un canvi d’actitud. Què comenci avui mateix.

dimecres, 17 de febrer del 2010

La brossa enfronta Torredembarra i el Consell Comarcal

L'Ajuntament vol convocar nou concurs i el Consell i FCC presenten recurs
Jordi Siré 16 de febrer de 2010

L'Ajuntament de Torredembarra ha denunciat el contracte per a recollida de tota mena de brossa menys l'orgànica que el lligava al Consell Comarcal del Tarragonès, segons confirmava el regidor de Serveis, Juan Pérez. Tanmateix, el nou concurs impulsat des del consistori es troba paralitzat perquè "tant el Consell com l'empresa a la que havia atorgat la concessió, FCC, han presentat recurs".

brossa torredembarra
Un contenidor a Torredembarra
torredembarra.cat

El regidor afirma que el consistori "vivia una situació un pèl kafkiana" perquè quan va entrar el nou equip de govern "ens vam trobar que des del Consell s'havia prorrogat el contracte d'un any amb Fomento per a la recollida de tota mena de brossa menys l'orgànica, sense parlar abans amb l'Ajuntament".

"Podríem haver arribat a un acord -continua Pérez- si el servei hagués estat satisfactori. Però ens trobàvem que ningú no arranjava els contenidors malmesos ni incendiats, i a més ens vam trobar l'estiu passat amb una saturació de cartrons al carrer del que ningú no es va voler fer càrrec".

La solució adoptada pel consistori va ser la de "treure un nou concurs per a vuit anys no prorrogables en el que l'empresa concessionària es farà càrrec del transport i de la recollida de les cinc matèries de brossa en conjunt, però serà l'ajuntament decidirà i gestionarà la planta on es destinin". D'aquesta manera "recuperarem els diners que proporciona l'Agència Catalana de Residus per les tones enviades a reciclar, i que fins ara es quedava el Consell. Cal tenir en compte -afegia- que nosaltres mai no hem delegat la competència sobre la gestió dels residus, sinó només el servei de recollida".

El regidor afegia que "tant el Consell com Fomento reclamen ara l'apliació d'un temps de cadència. Però no entenem com poden demanar això si nosaltres en cap moment no vam signar prèviament la renovació de l'acord per un any. Ens la vam trobar feta", comentava. Les previsions de Pérez és que aquest estiu es pugui procedir a la contractació del nou servei, un cop desbloquejades les traves legals.


http://www.tarragona21.cat/index.php?command=show_news&news_id=12072

diumenge, 31 de gener del 2010

Fer els deures


Els auguris, els somriures i fins i tot els aplaudiments acaben, finalment, en ben poca cosa.

Un s'alegra de que finalitzi, com a mínim una part, l'affaire "Pradeda". Sempre ha estat un tema espinós. Ja des d'un inici. Si va ser escollida per a formar part d'una llista com a reacció davant de la crítica per un altre nom, força parentiu amb l'anterior alcalde, o, ans el contrari, si algú va veure un potencial per redreçar el grup socialista elevant la categoria acadèmica, ben bé tan li fa.


Crec que com deia l'avia, "entre todos la mataron y ella sola se murió", i enmig, desencerts arreu i una manca de voluntat d'aprendre i de "seduir" uns canvis necesàris que si la regidora va veure, no va saber explicar.

I també, cal dir-ho, va voler empatar amb "xuleria", interpretant que els comentaris "castizos" volien dir quelcom d'obscur. I poca traça, en alguns moments hi va haver, però pensar en pràctiques poc ètiques o d'amiguisme, era pecar de novata.


L'estil pot ser més directe o massa pràctic, però honrat, no crec que massa gent ho pugui posar en dubte.


També voldria fer una confessió, vaig creure que seria un mal de cap i que en el fons no aniria tan malament tenir una mena de "corcó a casa". Potser per esmenar una pràctica molt habitual en aquells moments com la de titllar de "tu que sabràs" davant de cada discrepància.
Lluny de la realitat, ha esdevingut un exemple de decisió mal informada.

Si li van fer creure quelcom davant d'un "Bull" o no ho va entendre, davant del Bufet d'Altafulla li van vendre la resta de la peça.
Reprenc la confessió per a dir que vaig intentar, no massa decidit, de prevenir i alertar de la necessària calma i atenció per un món tan amateur com el municipalisme.

Els ressons d'una negociació feta amb els peus van necessitar d'un sacrifici ritual, la víctima "entregada i disposada" va anar a buscar el foc i es va cremar.
Jo li diria: Disculpa que no en parléssim més seriosament, encara ets molt jove i la família ha de ser el primer. Deixa enrere aquest episodi i troba nous horitzons.

I, dit això, torno al títol d'aquest text, fer els deures.


Si el govern està en minoria, ha de servir per copsar més l'atenció de tothom, inclòs la dels regidors amb delegació de competències.


Fem els deures. Ja no hi ha massa temps.

Sumem les factures, delimitem espais, busquem altres solucions i concretem les qüestions i les queixes. Preparem-nos per saber que dir als pressupostos, per invertir millor el Fons d'Inverssió Local, mullem-nos amb l'us d'Antoni Roig i en el futur de Pere Badia, treballem d'una vegada el comerç, la formació i la cultura...


Ja no és temps de fer enginyosos circumloquis per a dir que no hi havien tans arbres a filadors, o que clama al cel el clientelisme del govern torrenc tornant favors a dojo.
Reclamen el debat de les mocions oblidades, no acceptem que davant de cada pregunta ens haguem d'esperar un més per començar a parlar-ne.

Posem la directe, que no vol dir córrer, tan sols no perdre temps. Els Pemu's han d'estar enllestits, hom hi ha parlar molt i si cal una sessió maratoniana, que sigui per apaivagar les dilacions innecessàries.


Exigim i acordem, però fent els deures.

El fum del transfuguisme ja no ens cega els ulls.
O això espero de veritat.

divendres, 22 de gener del 2010

Una conclusió catedràtica


Els darrers dies s’ha iniciat un debat força interessant sobre el padró arrel d’una iniciativa: Preguntar-se en veu alta com pot ser que una llei demani una regulació i el padró no.

Els titulars, les reaccions i els oportunismes s’han barrejat enmig d’una alerta general. Sembla que sigui cridar al mal temps plantejar-se l’anàlisi dels nous vinguts. I, el cert, és que davant d’algunes respostes, no es pot negar. Es sacsegen els baixos instints. La solidaritat sembla un luxe quan es quantifica.
Quan un ajuntament com el de Vic, es planteja en veu alta la gran contradicció d’empadronar amb el mínim, quan hi ha lleis vigents que demanen molt més i que concedeixen permisos de residència... s’obre una escletxa.

Si deixem de banda les valoracions i escoltem amb atenció les entrevistes amb l’Alcalde de Vic, entenem que no es una tema senzill, però que tampoc es sospitós.

L’experiència de Vic, per altre banda elogiada fins fa quatre dies, ens parla de que infants i nuclis familiars no son, ni de llarg en paraules del batlle, ni el problema ni els perjudicats.

Per altre banda, si donem per bo, admetre un excés de persones empadronades en pisos de poca superfície, els anomenats pisos "patera", estem girant l’esquena conscientment a una situació de potencial conflicte.
Si els nous vinguts cobren menys, sovint o quasi bé sempre, ho son perquè els contractants en negre del país així ho determinen. Que la cobertura sanitària és un dret està essent discutit, però el cert es que quan es quantifica l’estat del benestar no estem massa disposats a fer cap esforç.
També és cert que amb una política d’inversions més accessible i comprensible, hi hauria menys resistència.

Quan els tècnics admeten la contradicció de poder ser expulsat però no poder no ser empadronat, també reflexionen sobre l’utilitat d’una eina administrativa com és el padró.

Podria esdevenir més útil el Padró?

Sens dubte, si. Però potser entraríem en la contradicció del control i el reglatge de les nostres vides.

Un tema llarg, Vic ha encetat de cara una pregunta, hom sembla oblidar que no ha aplicat rés, tan sols ho ha plantejat.

Torrejón sols permet un empadronament no parentiu per cada vint metres quadrats d’habitatge. Ejido permetia empadronaments en vivendes que eren fabriques quasi abandonades. Sevilla hi havia empadronaments a trasters i fins i tot a places de parquing per gaudir de millors escoles... i així fins a molts temes plantejats i pocs de solucionats.

Com deia un catedràtic de política, per un cop que la contradicció beneficií a algú, empadronem i ja veurem més endavant.

dimecres, 20 de gener del 2010

Les fòrmules i la mà estesa





Que ens cal redreçar la gestió municipal, està prou clar per a tothom. Com es fa?

Primera reflexió.

Cal deixar-nos de banda les percepcions personals i anar de cara a cada projecte? Potser si, però quin preu es paga?.

A cada acció hi ha una reacció, sembla provat. O com deia l’avia, a la vida tot s’acaba pagant, encara que tardis anys en adonar-te,

Crec que el primer pagament és ajornar de nou el dibuix panoràmic de que som i que ens cal per avançar cap a on ens cal.

Els detractors de la visió mes eixamplada diuen, constaten, que son una mena de filigranes intel·lectuals i que el que el ciutadà vol... d’això si que en saben... son fets i que els netegin el carrer, el demés no els hi interessa... d’això també estan molts segurs.

El que esta clar es que no tenim una tradició de cadascú al seu veritable lloc. M’explico, els funcionaris i treballadors han d’estar reconeguts, formats i amb eines per a treballar.
Els electes, per la seva banda però no massa lluny, amb ganes de crear, de copsar opinions, de dibuixar objectius, d’establir sinèrgies amb altres estaments i en constant contacte amb la ciutadania.

Si això no es així, s’acaba perden el temps. Es fan coses? Si, i tan. Fent-les una mica millor que l’any passat, n’hi ha prou però no es suficient.

A algú se li acudiria iniciar un viatge decidint cada mati quin camí a seguir, sense tenir molt clar a on cal arribar?

Segona reflexió.

El gran topall sembla, compte que sols sembla, que s’ha extingit. La regidora, encara ho és, ja no te delegació de competències. Si el verb es expulsió o no, crec que sols depèn de les ganes de llegir o del to de la bona senyora que va acompanyar a l’encara regidora fins al govern d’en Massagué i que, sens dubte, l’haurà acompanyat fins a la porta. O potser ha sortit sola? Sols depèn de la quantitat d’apunts que hagi estat capaç de prendre en la seva represa estada a l’Ajuntament.

S’ha volgut fer creure que l’objectiu de fer-la fora era l’única funció i feina d’alguns regidors de l’oposició.

Ans el contrari, s’han presentat mocions i aportacions importants. Que el pla “Zapatero” estava mal entès, que calia donar feina i treballar amb diversos eixos. Que el pla per aconseguir diners era un pa de pagès per avui i gana per demà. Que esporgar l’arbre dels tècnics per a veure el sol et pot costar tenir menys fruits quan sigui mes necessari... i moltes altres coses que de plenari en plenari semblen perdre’s pels racons del castell.

Informació lleial, respecte al consens i zero comentaris de passadís.

I potser encara ho refarem una mica. Encara que la por escènica de les eleccions municipals ho esguerri tot de nou.

Tercera reflexió.

Tot i la presumible primera plana dels diaris torrencs, ha estat de molt baixa volada que al costat de la unanimitat de tots els grups al govern i figurés un “No creia que fos declarada trànsfuga... fa ser expulsada... no va haver moció de censura... es va desintegrar...”.

Tot i no veureu correcte en el seu moment, cal dir ben alt que per a no perjudicar es va fer l’oferiment de dimitir davant d’un acord que donés estabilitat. Un sacrifici personal, així ho creia l’anterior batlle.

Per tan, siguem mes seriosos, uns i altres, es va donar pas a una nova majoria tot dient n’hi ha prou en que estigueu d’acord.

Sense una necessària moció de censura s’aplanava el camí. I si hi havia dubtes de transfuguisme i d’honorabilitat, haver preguntat a la plana major convergent que va venir a aplaudir.


Quarta reflexió.

Crec que ens cal esperar unes hores, no massa en realitat. Que les vegueries o els empadronaments, o el foc o el By-Pass de l’AVE.. ens retornin a aquest segon pla d’atenció institucional.

Un segon pla importantíssim per Torredembarra, aquell a on es proposa i s’escolta. Aquell a on es millora perquè cal. Sense gran titulars. Sense proporcions nacionals.

En la justa mida de la nostre ciutadania. De Torredembarra.

dijous, 14 de gener del 2010

I seguirem demanant sempre...


Publicat el 14 juny de 2006



Una moció, un catàleg i una oportunitat.


Com ja vàrem anticipar-vos en anteriors edicions, el plenari ha aprovat la moció presentada per la Comissió de Medi Urbà del Consell de Sostenibilitat de Torredembarra per instar a l’Ajuntament de Torredembarra ha iniciar les accions necessàries per tal de tenir una normativa pròpia que permeti protegir de manera immediata i efectiva els edificis i elements arquitectònics contemplats en el catàleg elaborat prèviament a l’aprovació dels PEMUS, mentre aquesta no es dugui a terme.
La moció també inclou la petició d’afegir al pre-catàleg aquells elements que, tot i no estar precatalogats, pel seu interès històric i cultural s’hi puguin incorporar amb l’informe tècnic pertinent.
Per a completar el marc de les accions també demanem que es creï l’Institut Municipal de Patrimoni Cultural que tingui, entre d’altres, la funció d’emetre informes tècnics que permetin la incorporació al catàleg dels elements a protegir.
La reflexió del que pot o ha de representar, si es prefereix, ha d’anar més enllà. En primer lloc no limitar-nos a pensar en el patrimoni com a un conjunt d’arquitectures amb un mínim d’anys, representativitat estilística o especificitat artística i, fins i tot, simbologia de fets i gens. És quelcom més.
Ja en les primeres reunions per a debatre i encetar la possible utilitat d’una moció es definien un cúmul de sensibilitats que establien una nova definició. El patrimoni incloïa bens naturals, arquitectònics i paisatgístics. I més concretament, s’avaluava la possibilitat que oferia la nova llei del paisatge de contemplar, conceptes nous com el mateix paisatge urbà. La configuració d’un indret, ja sia una plaça o un conjunt de cases per exemple, era susceptible de protecció. Així la plaça, seguim amb l’exemple, pot esdevenir un bé respectat i admirat pel veïnatge, entès com a un conjunt. No serà necessari que un edifici esdevingui tan important com per estendre la seva protecció o que sols pervingui ell mateix com ha passat a massa llocs del país.
Els bens naturals son contemplats dins d’un patrimoni. Una novetat molt important. Ens fa pensar el patrimoni en més dimensions que en la estrictament referida a edificis singulars o conjunts antics. O en la necessària, fins ara, especificitat o majestuositat d’un indret natural per a provocar la seva custodia. Un camí pot estar tan sorprenent com una catedral. Un recorregut pot portar-nos per restes romanes, sínies, cases de pedra, ponts o senzillament tornar-vos al poble tot gaudint dels camps, horts o rieres i recordant-nos com havia estat Torredembarra i com encara és si sabem conservar-ho.
Podrem parlar de paisatge, i sobre aquest nou concepte veure i analitzar la millor forma de protegir el que més ens agrada.
Aquest situació ha de comportar un procés participatiu. Ens cal, tots plegats, detectar i assenyalar el més representatiu o diferent de tot allò que ens envolta. Ens cal saber-ho transmetre al conjunt de la ciutadania. Ens cal fer una tasca de difusió que encapçali un procés d’avaluació per a dissenyar les acciones més escaient per a configurar un catàleg que, definitivament, preservi els diferents entorns que conformen la nostra vida social.
Aprendre a mirar de nou a Torredembarra. Aprendre a valorar els detalls, els conjunts i les diferents mirades que podem dirigir en una passejada per la vila i les seves rodalies.
Una mirada pot portar molts records i descobrir molts de nous. Tots recordarem les accions artístiques que es basaven en tapar completament elements molt populars de diferents ciutats. Un temps després es destapaven aconseguint que tornéssim a veure i, per tan, a descobrir tots els signes que el dia a dia havia ocultat.
Torredembarra no es pot tapar, però de segur que la podem tornar a veure.
El procés necessita de les col·laboracions ciutadanes. Una nota, una fotografia vella o nova, una adreça, un sentiment es podran dipositar en urnes assenyalades a Cal Bofill o al Pati del Castell. Mitjançant la Web podrem aportar fotografies digitals i/o missatges. Cal que reunim tots els missatges que puguem per a no deixar-nos de re-veure tots i cadascuns dels elements que ens acompanyant al dia a dia. Una qüestió, la primera llista provisional assenyalava cinquanta cinc elements. Mirant i comentant, en sortien bastants més.
Serem capaços de assenyalar-ne tants, cadascú de nosaltres? Potser no. Tots junts, si. I tant.

dijous, 31 de desembre del 2009

dilluns, 28 de desembre del 2009

Pla de construcció de nous centres hospitalaris. Torredembarra






Exposició de motius
A causa de l'augment poblacional que pateix Catalunya i a la, cada cop més àmplia, demanda mèdica que provoca, en alguns casos, llargues cues i esperes als hospitals i centres mèdics per la falta de places, es disposa la construcció de quatre nous hospitals a Tàrrega, Mollerussa, Roses i Torredembarra, municipis que, fins avui, no disposaven d'un centre sanitari gran, basant-se en el que proposa el Pla InverCAT.

Article 1.
Dels enclavaments on es construiran.

1.- Es construirà, en Tárrega, l'Hospital de Sant Eloi, situat en l'actual solar que es troba entre el Carrer de Betlem, l'Avinguda Ondara, el Carrer de Pau Casals i el Carrer de Bellpuig.

2.- Es construirà, a Mollerussa, l'Hospital de Sant Isidori, situat en l'actual solar que es troba entre el Carrer de Ronda Sant Pere, el Carrer del Mestre Capell, el Passeig de la Sardana i l'Avinguda de la Pau.

3.- Es construirà, a Roses, l'Hospital Costa Brava, situat en l'actual solar que se troba en la confluencia de l'Avinguda de Rhode i el Carrer Comapedrosa, tal com s'especifica en el mapa de l'annex.

4.- Es construirà, a Torredembarra, l'Hospital del Baix Gaià, situat en l'actual solar que se troba en la confluencia de l'Avinguda Pompeu Fabra, el Carrer d'Anselm Claver i el Carrer de Donya Guiomar, tal com s'especifica en el mapa de l'annex.

Article 2.
Es declara com a inversió d'interès autonòmic el corresponent projecte de construcció dels nous hospitals, així com expressament la utilitat pública i la urgent ocupació a favor del Servei Català de Salut dels terrenys a què es refereix l'apartat anterior. L'execució del citat projecte no dependrà del desenvolupament territorial o urbanístic previ, ni dels corresponents instruments de gestió.
Article 3.
Per a la immediata execució de les obres necessàries de construcció de l'hospital, únicament serà necessària l'aprovació del projecte per part del Parlament i del Servei Català de Salut, amb l'informe previ dels respectius Ajuntaments.
Article 4.
Els hospitals anteriorment referits hauran de disposar dels equipaments següents:
- Hospital de Dia.
- Servei d'Anestestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor
- Servei de Cardiologia
- Servei de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu
- Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
- Servei d'Endocrinologia i Nutrició
- Servei de Farmàcia Hospitalària
- Servei de Maternitat- Servei de Medicina Intensiva
- Servei de Medicina Interna- Servei d'Hematologia i Hemoterapia
- Servei d'Obstetrícia i Ginecologia
- Servei de Pediatria i Neonatologia
- Servei de Pneumologia- Servei de Radiologia
- Servei de Reumatologia
- Servei d'Urgències.
- Unitat d'Anàlisis Clíniques
- Unitat de Vigilància Intensiva
- Unitat de Vigilància Intensiva

Article 5
Els hospitals anteriorment descrits hauran de disposar d'al voltant de 100 llits (35 de convalescència i 65 de llarga i mitja estada polivalent), a més de 20 places d'Hospital de Dia.
Article 6
L'assignació de la construcció d'aquests centres hospitalaris es realitzarà mitjançant sorteig públic que es realitzarà 6 mesos després de l'entrada en vigor d'aquest Pla. Totes les empreses que vulguin participar hauran d'aportar un pressupost i uns terminis de construcció, així com diferents plans de com quedarà el recinte un cop construït.
Article 7
La Generalitat de Catalunya sufragarà el cost de construcció dels nous recintes hospitalaris mitjançant inclusió, per terminis, des de l'inici fins al fi de les obres, dels diners adscrits a la construcció en els Pressupostos anuals.
Article 8
Les empreses que vulguin optar a la construcció dels recintes hospitalaris, hauran de tenir, com a mínim, un 60% d'empleats del municipi o de la Vegueria on estigui situat el nou recinte hospitalari.

Disposició Final Única.
Aquest Pla entrarà en vigor vint dies després de la seva publicació en el DOGC.

divendres, 18 de desembre del 2009

El plenari i l’ombra llarga





La percepció de que el què passa al plenari torrenc és el que succeeix a arreu no és certa. O, si es prefereix, no s’ajusta a la realitat.
El darrer es va finalitzar, abans de desitjar bones festes etc., amb una expressió: “No ens ho acabem de creure”.
És just però, preguntar a que es referia l’alcalde amb aquesta afirmació, però davant de preguntes com la referida al PERI de l’estació, a on va callar per deixar a un altre que es defensés amb una peregrina explicació de que no ho tenia massa clar o no ho recordava prou bé per contestar, hom es pregunta si val la pena de contestar.
En l’entrevista setmanal és va afirmar que aquest tema, l’estació, era una aberració més de les que passen ( o li passen) a Torredembarra. Es va assegurar que un funcionari havia enviat l’expedient a Tarragona, sense dir-ho a ningú ni preguntar.. etc., ja que els circumloquis van difícil de reproduir la resposta, acabant amb un “qui mana aquí” en referència als SSTT de la Generalitat.
Si un alcalde ho manifesta públicament ho ha de mantenir, esmenar o corregir en el plenari. No s’hi val qui dies passa, anys empeny.
La resposta del perquè de l’estelada al monument Alfa-Omega definint a Baix a Mar com un col·lectiu especial i que s’arreglarà quan trèiem la via, ho deixarem per un altre dia.
Un altre exemple de perplexitat és les respostes al fet de perquè s’han tret els rètols identificatius de les places d’aparcament per a torrencs i torrenques amb disminució de mobilitat.
Si revisar la normativa, doncs som-hi. Si cal verificar l’actualització de les places, doncs som-hi. Si cal actualitzar el format-disseny, doncs som-hi. Però tot això abans i amb la discreció i la presumpció d’innocència dels titulars de treure aquesta identificació.
Comentar com de passada que hi ha quelcom d’abús, no és de rebut, ni institucional, ni de bon veí. Que encara que s’oblidi ho som tots, amb càrrec institucional, amb delegació de competències o com a censat i poc més.
Però tornem a “No ens ho acabem de creure”. El poble n’anava tant ple del que podia passar, que aquesta frase, insisteixo sense constatar la voluntat, va sonar esclaridora.
El plenari és un camp potencial d’enfrontaments. No ja dels regidors amb delegació de competències i els qui no en tenen, sinó, ans el contrari entre membres del mateix grup, o millor dit coalició. I no ens posem massa nerviosos, perquè la coalició que va derrotar el tercer Reich, grinyolava des del primer dia.
I no és posar més llenya al foc, el que pretén aquest escrit. El que humilment vol dir és que hi ha una sistemàtica absurda i que ve de lluny. Les explicacions son tan confuses com repicades. Dubto que un veí, ni estan a la sala de plens, en pugui treure l’aigua clara.
La paradoxa final és felicitar per la redacció d’un plec de condicions que, pel que sembla, no a atès o contestat qüestions molt importants. Soterrats, si,no? Com plantejava Esquerra, no ha tingut resposta escrita o al ple.
Però si l’ha tingut en una de les celebres entrevistes on, enmig de rialles forçades l’alcalde, es felicitava de que haguéssim anat tard davant de les problemàtiques dels contenidors soterrats a municipis veïns. Tot una declaració d’acord supramunicipal.
Potser no és mala idea, jeure un temps indeterminat i anar al segur. Jo, personalment, prefereixo anar caminant i refer alguna drecera en camí, abans que veure passar als altres vianants que van fent camí. Però en tot i per tot, podia haver respós la proposta com cal i als regidors que ho van plantejar.
Tenim ple, de fet en tindrem un altre el dimarts que ve.
Però l’ombra llarga que ens neguiteja als torrencs, son les informacions que es van creuant i que no acabem de confirmar o aclarir ni a dins ni a fora del plenari.
I la relació de llocs de treball, espero que podem abastar el que pot arribar a significar, i casi que tinc la temptació de conformar-me en que s'entengui que és. Per variar.

dimarts, 15 de desembre del 2009

Les consultes i l’entorn





Molt s’ha parlat sobre el perquè, el quan i què representen en realitat les consultes de diumenge. Llastimosament, la realitat ja no la podrem copsar. Sols el que representa per cadascú de nosaltres.
Les diferents valoracions estan afectades pel que es desitja i el que és, com a valor absolut i com a factor relatiu, en aquesta polièdrica realitat. Poder decidir, com no. Poder expressar-se, com no. Dret a decidir, i tant. Però, i les altres possibilitats?
Quan es parlava de plataformes per a poder realitzar consultes, molts ens hi vàrem interessar. Quan s’ha reduït o, si es prefereix, concretat a la pregunta i amb garanties d’una i prou, doncs no sé quants, però alguns ens hem desencisat.
No és just però, tractar les jornades de consultes com a entelèquies, o reduir-ho a propaganda. Tampoc és just voler pensar que en aquest tema o són senars o són parells, que el blanc i el negre estan definits.
Un estat federal desenvolupat ens portaria a reunions de coordinació dels diferents presidents, o dels consellers de cada ram. A un fons de solidaritat i a acords de desenvolupament per a treballar cap a l’equilibri i la millora. I si sembla utòpic, repassem les teories europeistes. No hi estaríem massa lluny.
És clar, però, també, que els discursos de no voler saber-ne rés de qualsevol altre que visqui a la península, minven la potencialitat del federalisme. Uns creuen que és massa poc ambiciós i altres que és una mena de cavall de troia per abastar l’ independència.
Uns i altres, s’equivoquen. Hi ha massa experiències com per no creure que l’Espanya del segle XXI ha d’anar cap aquí o no anirà.
Hem estat molt atents a les diferents interpretacions, anàlisi i pronòstics de la crisis global. A problemes globals, solucions globals.
Cal que hi hagi canvis estructurals a nivell mundial. Amb un tercer món, no es podrà funcionar. Cal globalitzar la qualitat de vida, això si, replantejada i recuperant la simplicitat i les diferents vessants de la cultura com a fita personal. La cultura democràtica, la cultura social, la política, la natural… la de millorar com a persones.
En poques hores, les diferents opcions d’acció davant dels resultats de les consultes han comportat el primer gerro d’aigua freda. Caldrà esperar.
Quan Catalunya sigui una nació federal, o un estat federal, o un “land” europeu… no ens quedarà temps per decidir quin pla hem de posar en marxa. Un espai independent amb “laportes” al govern? Una burgesia renovada? Un cooperativisme com a eix renovador de la societat rural catalana? Una dispersió calculada de les concentracions ciutadanes i industrials?
Preguntes que ens poden esperonar per a respondre-les o que ens ensopeixin fins a la desafecció vers el futur.
De moment, hi ha hagut consultes. Amb ordre i esperit. Caldrà veure si som capaços d’acceptar si a la fi, els catalans i les catalanes tenen altres prioritats.

Deien alguns dels avis republicans que l’esquerra i la dreta, com a opcions, no com a partits, es podrien reduir a un opció de velocitat. La pressa en abastar un futur solidari, fraternal i de qualitats plurals podria ser la fita d’ambdós, sols discrepo amb aquesta afirmació quan veig que uns pensen que la gent vol ser atesa abans que participar.

Potser és una qüestió d’anar-ho fent tot plegat, sense preses i sense pauses.

diumenge, 6 de desembre del 2009

Mor Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució i ministre de Cultura de Felipe González




Avui, les paraules han de ser les de la història. Però no em resisteixo a un record personal per un home que em va impressionar. Humil i atent va esdevenir un referent, quan tanta falta ens feia. No se'n podria recordar, va ser una conversa breu a la Casa Helizalde, jo no ho he oblidat mai. El pessam per la familia i pels nebots que he pogut conèixer, en Feliu, la Montse i en Jordi. Adéu, de cor.


Jordi Solé Tura ha mort aquest divendres als 79 anys. Polític català, va ser un dels pares de la Constitució, que justament aquests dies compleix 31 anys, exmilitant del PSUC i ministre de Cultura del govern de Felipe González. El govern català instal·larà aquest dissabte a la tarda la capella ardent al Palau de la Generalitat. La seva mort ha provocat un sentiment de dol en majúscules al món de la política. José Montilla, que ha visitat Solé Tura abans de morir, ha anunciat que se li concedirà la Medalla d'Or de la Generalitat a títol pòstum.

Diuen alguns que el seu currículum és un dels més brillants de la democràcia espanyola. La vocació política de Solé Tura va començar aviat, mentre ajudava al forn dels seus pares a Mollet del Vallès, on va néixer el 1930.Doctor en Dret i catedràtic, la seva segona gran passió va ser la universitat. Les aules de la Central de Barcelona van ser el marc de les seves primeres activitats clandestines com a lluitador antifranquista, entre les quals destaca la "caputxinada" de Sarrià, a Barcelona, l'any 66.
Influenciat pel comunisme, comença a militar en el PSUC, funda Bandera Roja i torna, al cap d'uns anys, al mateix PSUC, on assumeix feines de direcció.Amb l'arribada de la democràcia, Solé Tura és elegit diputat al Congrés i participa com a ponent en l'elaboració de la Constitució del 78, un fet que, com va dir diverses vegades, va ser l'honor més gran de la seva vida. Tot seguit, forma part de la Comissió dels Vint que redacta l'Estatut de Sau.
L'any 83, coincidint amb la seva elecció com a regidor de Barcelona, Solé Tura inicia un distanciament del PSUC i s'acosta al PSC. És com a socialista que resulta elegit diputat, i l'any 91 Felipe González el nomena ministre de Cultura.
En dos anys al capdavant del ministeri, concreta la compra per part de l'Estat de la col·lecció Thyssen, impulsa el trasllat del "Guernica" al Reina Sofia i viu els Jocs Olímpics del 92.Seguidor del Barça i dels esports de neu, en els últims anys va continuar de senador i diputat, va publicar les seves memòries i va rebre moltes condecoracions i homenatges.
El 2003, des d'un balcó de la Generalitat, va celebrar, entusiasmat, la proclamació del primer govern català d'esquerres de la democràcia, el tripartit, del qual va formar part la seva neboda Montserrat Tura.
L'Alzheimer va marcar els últims anys de la seva vida. El seu fill, Albert, li va retre un sentit homenatge amb el documental "Bucarest. La memòria perduda".


dimecres, 25 de novembre del 2009

Mullar-se amb l'aigua... no sempre és fàcil




Una llarga i sinuosa història en paraules de EL PUNT


La guanyadora del concurs per l'aigua a la Torre podrà assumir el servei si paga una fiança de dotze milions
25/11/09 02:00 - Torredembarra -
a.p


Nou capítol en el conflicte judicial pel concurs per a l'adjudicació del servei de l'aigua i el clavegueram a Torredembarra, que l'any 2008 va ser atorgat a la companyia Aqualia. Després que el jutjat del contenciós administratiu número1 de Tarragona dictés sentència l'estiu passat i desestimés el recurs presentat per la companyia perdedora (i actual gestora del servei), Sorea, ara el magistrat ha optat per permetre que la companyia guanyadora comenci a treballar ja com a nova concessionària. El jutge, però, en una interlocutòria dictada el dia 18 de novembre, estableix com a condició que Aqualia dipositi una fiança de dotze milions d'euros abans de començar a gestionar el servei, ja que la sentència encara no és ferma i Sorea, de fet, ja ha presentat un nou recurs contra ella.
Davant d'aquesta situació, el govern municipal (CiU, l'Agrupació, el PP, GIT i una edil no adscrita) va fer públic ahir que, en cas que Aqualia no pugui dipositar la fiança requerida, l'Ajuntament optarà per recuperar la gestió directa del servei i crearà una empresa municipal que funcionaria de manera provisional fins que hi hagi una sentència ferma sobre el cas. «No sabem què farà l'empresa, però si recorre contra la decisió del jutge sobre l'aval suposarà esperar fins a quatre anys fins a tenir una resposta», va assenyalar l'alcalde, Daniel Masagué. En cas, però, que Aqualia opti per seguir les indicacions del jutge, el batlle va avançar que s'estudiarien de nou els termes del contracte, que va ser elaborat en temps de bonança econòmica. «No entrarem en un contracte per perdre diners», va assenyalar.
Crítiques del PSC i ERC
Tant el PSC com ERC (ara a l'oposició, però al govern torrenc quan es va impulsar el concurs) van mostrar ahir la seva incomprensió per la posició de l'executiu local, al qual acusen de no haver demanat l'execució de la sentència, que sí va reclamar la companyia guanyadora. El portaveu del PSC, Enric Grangel, va criticar que l'opció de crear una empresa municipal ja la va plantejar el seu grup fa sis mesos en forma de moció, i el govern la va rebutjar. «Em pregunto si potser aquest canvi és perquè ara el govern no vol signar el contracte amb Aqualia», va comentar.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/13-serveis/108004-la-guanyadora-del-concurs-per-laigua-a-la-torre-podra-assumir-el-servei-si-paga-una-fianca-de-dotze-milions.html


La Torre vol que el jutge tingui en compte les indemnitzacions pel concurs de l'aigua
08/10/09
02:00 - Torredembarra -
a.p


L'Ajuntament de Torredembarra ha comunicat ja al jutjat del contenciós administratiu la seva posició respecte de la petició d'execució de la sentència referent al concurs per a la gestió de l'aigua que ha fet l'empresa guanyadora del procediment, Aquàlia. Així, el consistori ha comunicat que considera procedent que s'opti perquè la companyia guanyadora comenci ja a gestionar el servei després que la sentència va dictaminar que el concurs s'havia fet correctament.
El consistori, però, també ha sol·licitat al jutge que tingui en compte les indemnitzacions que l'Ajuntament hauria d'assumir si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acabés estimant el recurs que va presentar l'empresa perdedora del concurs, Sorea, i que actualment és la que s'encarrega de gestionar el servei.
Ara serà el jutge qui haurà de valorar si finalment opta per ordenar l'execució de la sentència i, per tant, provocar que es produeixi un canvi de concessionària, o si manté la suspensió cautelar del resultat del concurs d'adjudicació fins que no hi hagi una sentència ferma.
Sorea va ser la que va iniciar el procediment judicial en contra del resultat del concurs per a la gestió de l'aigua a Torredembarra, que es va aprovar a principi de l'any passat. El jutjat contenciós de Tarragona ja va desestimar el recurs de la companyia, que ara ha recorregut contra la decisió davant del TSJC.

Aquàlia demana al jutge que li deixi gestionar l'aigua a la Torre
03/10/09 02:00 - Torredembarra –
a.p


L'empresa guanyadora del concurs per a la gestió del servei de l'aigua i el clavegueram a Torredembarra, Aquàlia, ha presentat al jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona una petició d'execució provisional de la sentència que confirmava que la resolució de l'adjudicació s'havia fet de manera correcta. Així, la companyia vol que s'aixequi la suspensió cautelar a què està sotmès el resultat del concurs com a conseqüència del recurs judicial que va presentar l'empresa perdedora del procés i actual gestora del servei, Sorea.
Ara el jutge haurà de decidir si accepta la petició d'Aquàlia, que comportaria que Sorea cessés en la seva tasca a Torredembarra i cedís el lloc a la companyia guanyadora del concurs. Sorea, per la seva banda, ja va presentar un recurs a la sentència dictada el 17 de juny passat.
L'Ajuntament ho estudia
L'Ajuntament de Torredembarra disposa de tres dies hàbils per comunicar al jutjat la seva posició respecte de la petició d'Aquàlia. L'alcalde, Daniel Masagué, va insistir que es prendrà la decisió que més «afavoreixi» el municipi.

Un altre recurs de Sorea endarrereix la decisió del govern torrenc sobre l'aigua
25/07/09 02:00 - Torredembarra -
a.p

Sorea, l'empresa perdedora del concurs per a l'adjudicació del servei de gestió de l'aigua i el clavegueram a Torredembarra, ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la sentència del jutjat del contenciós administratiu de Tarragona que avalava l'adjudicació del servei a l'empresa Aquàlia. El recurs, però, encara no ha pogut ser estudiat pel jutge, ja que la companyia encara ha de completar la documentació necessària per tal que el magistrat decideixi si l'admet a tràmit o no.
Davant d'aquesta situació, el govern municipal de Torredembarra ha decidit esperar aquesta resolució del jutge abans de decidir si reclama o no l'execució de la sentència, que suposaria el traspàs del servei de Sorea a Aquàlia. L'alcalde torrenc, Daniel Masagué, dijous passat, en el ple municipal, va assegurar que la decisió encara s'ha d'acabar estudiar, i que tem que si Sorea acabés guanyant el seu recurs l'Ajuntament l'hauria d'acabar indemnitzant.
Per la seva banda, PSC i ERC (que governaven en el moment de l'adjudicació del concurs) van reclamar a Masagué que demani l'execució de la sentència, ja que consideren que l'oferta feta per la nova adjudicatària és més beneficiosa pel municipi. El portaveu del PSC, Enric Grangel, va afirmar que aquest altre recurs de Sorea s'ha fet per intentar continuar més temps com a responsable del servei.

El PSC de la Torre vol que l'alcalde es disculpi pel conflicte de l'aigua
26/06/09
02:00 - Torredembarra -
a.p

El PSC de Torredembarra va reclamar ahir que l'alcalde actual, Daniel Masagué (CiU), «es disculpi» després que el jutjat hagi donat la raó a la gestió de l'executiu liderat pels socialistes sobre l'adjudicació del concurs per a la gestió de l'aigua. Masagué, que és alcalde des de l'agost passat, va criticar durament el concurs des de l'oposició. Els socialistes van demanar a l'executiu actual que expliqui públicament com actuarà ara. «No entendríem que quedés impassible perquè seria un perjudici econòmic per al municipi», va explicar el portaveu del PSC, Enric Grangel. La formació creu que el consistori hauria de reclamar a la companyia perdedora que dipositi una fiança «milionària» si vol mantenir suspesa l'adjudicació. Per la seva banda, Masagué va descartar que es mantingui la gestió de l'aigua en la situació actual, i va assegurar que es triarà l'opció «que sigui menys dolenta». L'alcalde va afirmar que es disculparà si es va «excedir» en alguna de les seves paraules, però no respecte a les seves crítiques sobre com es va fer el concurs, ja que considera que la sentència «no entra a fer valoracions» en aquest punt.


El jutge avala l'adjudicació de la gestió de l'aigua de la Torre a l'empresa Aqualia
19/06/09
02:00 - Torredembarra -
a.p


El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha desestimat el recurs presentat per la companyia Sorea contra l'adjudicació del servei de gestió de l'aigua i el clavegueram a Torredembarra a una segona empresa, Aqualia. Aquest acord, que va ser aprovat pel ple municipal el gener del 2008 (quan al govern local estaven PSC, ERC i GIT), havia estat suspès cautelarment pel mateix jutge el març del 2008, després que l'empresa perdedora del concurs i actual adjudicatària del servei, Sorea, presentés un recurs contra la decisió de l'Ajuntament.
Segons la sentència, que es va dictar el 17 de juny i es va notificar ahir al consistori torrenc, l'acord d'adjudicació del servei és ajustat al dret. Tot i això, la perdedora del recurs, Sorea, té ara un termini de quinze dies per apel·lar aquesta decisió. L'execució de la sentència, que suposaria que Aqualia podria assumir ja el servei de gestió de l'aigua i del clavegueram al municipi, també haurà de ser determinada pel mateix jutge un cop ho sol·liciti la part interessada.
Amb aquesta decisió, es posa un punt final provisional a la polèmica trajectòria d'aquest concurs, que de fet s'hauria d'haver tancat durant el mandat passat. Llavors, però, un jutge va decretar, a petició també de Sorea, la suspensió cautelaríssima del ple en què s'havia de produir l'aprovació, que finalment es va produir l'any passat amb el suport de PSC, ERC, l'Agrupació i el PP (aquests dos darrers, actualment al govern). CiU, que ara té l'alcaldia, es va oposar llavors frontalment al concurs, tot i que en entrar al govern l'agost passat va acordar amb els seus socis respectar la decisió del jutge en l'afer. Ahir l'executiu va dir que actuarà de la manera que «més afavoreixi la població».

dilluns, 23 de novembre del 2009

Polítics sense política


PERICO PASTOR


22/11/2009  LA SITUACIÓ DE LA VIDA PÚBLICA
Polítics sense política

• L’autèntic mal és que no hi ha política i tot es limita a una gestió d’urgències de dubtosa validesa

ORIOL Bohigas*


En una reunió informal en què coincidien alguns polítics professionals i alguns ciutadans adherits a la política per afecció i responsabilitat, vaig sentir una frase que podia semblar extemporània però que, en el fons, era reveladora d’alguns dels problemes reals que ens malmeten. Un polític conspicu i ben instal·lat digué que avui dia els polítics manen poc i que, tal com van les coses, encara manaran menys. ¿Era una atzagaiada o una anàlisi realista de la situació i, en conseqüència, un planteig crític en profunditat?

Una primera interpretació de la frase podria ser el reconeixement que cada dia hi ha més camps de coneixement, més camins d’intervenció a la vida col·lectiva que fan perdre terreny a la política i la seva capacitat de comandament cedint-lo, per exemple, a les propostes i les conseqüències de la macroeconomia i de l’economia d’urgència, dels problemes laborals, de la coherència unitària del planeta i del respecte a les seves reserves energètiques, de la sostenibilitat i tants altres valors que es presenten com a fets objectius aparentment alliberats de la política. Aquesta interpretació constataria la substitució de la càrrega ideològica de la política, fins i tot dels seus moralismes, per uns principis que responen només a la gestió més o menys correcta del desenvolupament, amb el perill d’incloure-hi –descuradament o subreptíciament– interessos tendenciosos darrere de l’objectivitat aparent.

PODEM pensar en una altra interpretació més malèvola. La frase podria ser un símptoma d’impotència i de resignació: els polítics no manen perquè ja ho fan, malgrat ells, les forces reals que s’han imposat a la nostra societat i que ronden al voltant dels grans capitals organitzats globalment i emparats sovint per diversos mitjans de comunicació. És l’acceptació d’un fet que tendeix cap al suport d’interessos particulars o, en situacions extremes, fins i tot, a la corrupció. És a dir, els polítics manen poc perquè els interessos dels grups dominants han corcat els seus cadirals. Ja no és possible ni una gestió correcta del desenvolupament social, encara que sigui sense política.

LA TERCERA interpretació pot ser encara més devastadora: els polítics no manen perquè els que manen són els partits polítics i aquests, cada dia, estan més i més desinteressats en la política, absorbits en les tasques electorals i en la recerca de recolzaments econòmics per a la supervivència de l’organització i els seus components. Ja sabem que l’estructura funcional de la democràcia està basada, entre altres coses, en la presència organitzada dels partits, però també sabem –i ara amb experiència comprovada– que aquesta estructura no pot funcionar si els partits anul·len la qualitat de la política i dels polítics i la creació de lideratges naturals.Es podrien suggerir moltes més interpretacions a la frase que ens etzibà el polític conspicu i responsable. Però em sembla que totes elles tenen el mateix rerefons: els polítics manen poc perquè els criteris polítics, estrictament polítics, no s’imposen des d’un altre nivell jeràrquic als moviments extrapolítics que ocupen un poder jeràrquicament esguerrat, que decanta la societat cap a un sistema de gestió sense ideologia, cap als interessos dels grans grups econòmics, cap a la corrupció o cap al partidisme eixorc. Els polítics sense política no manen ni poden manar. I això és un accident greu. Perquè només la política amb tot el seu contingut programàtic, amb totes les exigències morals, amb tota la voluntat de transformació global, pot girar la situació. Ens queixem dels mals de la política i ens equivoquem.

EL MAL AUTÈNTIC és que no hi ha política i que tot es limita a una gestió d’urgències amb dubtosa validesa en els terminis normals de la vida activa d’una societat. Ni la corrupció, ni el marasme dels partits, ni l’abús de poder dels grups que trafiquen en el control econòmic, ni els que abusen de falses mesures objectivables poden ser corregits, si no és amb l’exercici net i pelat de la política. Això que, per ara, els nostres polítics no estan disposats a apostar. I és que els polítics no es volen ficar en política, si em permeteu parodiar una famosa frase de Franco.

I, per acabar-ho d’adobar, hi ha una derivació perniciosa d’aquest apoliticisme dels polítics: els ciutadans també han perdut la musculatura política i l’empenta necessària per exigir un renaixement. Primer van iniciar un absentisme electoral que es completà amb greus desafeccions i que ha acabat amb un menyspreu que comença a macular les consciències que s’havien format en l’entusiasme de la democràcia. Perquè, al revés del que alguns diuen, la mort de la política ha de portar, indefectiblement, la mort de la democràcia. I per evitar la mort de la política cal trobar, primer, uns polítics prou polititzats.


*Arquitecte.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=663963&idseccio_PK=1006&h=

dilluns, 16 de novembre del 2009

Debat públic a l'entorn de la participació ciutadana i la qualitat democràtica




La convocatòria, comença d’aquest manera:

La Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Tarragonès es complauen en convidar-vos a la jornada de debat entorn al foment de la participació ciutadana i la millora de la qualitat democràtica que tindrà lloc el proper dilluns 23 de novembre a les 17:30 hores a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Tarragonès (C/de les Coques nº 3 de Tarragona).


Entre altres temes s’abordaran qüestions com:


La millora de les relacions entre els poders públics i la ciutadania
La capacitat d’intervenció de la ciutadania en els afers col·lectius
El paper que tenen les organitzacions socials


Ve acompanyada de dos textos prou interessants. Destaco un dels paràgrafs de la justificació de l’acció. De segur que ni els més interessants i els més clarificadors. Els esmento com a base de moltes converses que estic sentint darrerament. Mala peça al teler, l’ou o la gallina. Parlava un cronista reconegut que ens hauríem de plantejar si la desafecció és dels ciutadans a la política, o dels polítics a la ciutadania. Seguirem parlant..

“El principi democràtic, base del sistema polític, no ha conegut un gran desenvolupament més enllà dels aspectes formals i de regulació del sistema electoral i representatiu. Malgrat els intents inicials dels primers textos constitucionals d’incorporar altres institucions de democràcia directa, actualment s’ha avançat poc en aquest aspecte.
Justament, és el contrari del que aconsella la nova realitat social del nostre país i recomana la Unió Europea i el Consell d’Europa, que aposten decididament per cercar nous canals i noves eines d’implicació ciutadana en la cosa pública.
La ciutadania pot votar lliurement i elegir els representants en les diferents institucions municipals, autonòmiques, estatals i europees. Aquesta elecció democràtica les dota de legitimitat, però cal més. En una societat complexa, canviant i fluida com l’actual, amb presència d’interessos tan diversos i, a voltes, confrontats, és fonamental comptar amb més participació ciutadana per donar més eficàcia i capacitat a les actuacions públiques.”