Les fòrmules i la mà estesa

Que ens cal redreçar la gestió municipal, està prou clar per a tothom. Com es fa?

Primera reflexió.

Cal deixar-nos de banda les percepcions personals i anar de cara a cada projecte? Potser si, però quin preu es paga?.

A cada acció hi ha una reacció, sembla provat. O com deia l’avia, a la vida tot s’acaba pagant, encara que tardis anys en adonar-te,

Crec que el primer pagament és ajornar de nou el dibuix panoràmic de que som i que ens cal per avançar cap a on ens cal.

Els detractors de la visió mes eixamplada diuen, constaten, que son una mena de filigranes intel·lectuals i que el que el ciutadà vol... d’això si que en saben... son fets i que els netegin el carrer, el demés no els hi interessa... d’això també estan molts segurs.

El que esta clar es que no tenim una tradició de cadascú al seu veritable lloc. M’explico, els funcionaris i treballadors han d’estar reconeguts, formats i amb eines per a treballar.

Els electes, per la seva banda però no massa lluny, amb ganes de crear, de copsar opinions, de dibuixar objectius, d’establir sinèrgies amb altres estaments i en constant contacte amb la ciutadania.

Si això no es així, s’acaba perden el temps. Es fan coses? Si, i tan. Fent-les una mica millor que l’any passat, n’hi ha prou però no es suficient.

A algú se li acudiria iniciar un viatge decidint cada mati quin camí a seguir, sense tenir molt clar a on cal arribar?

Segona reflexió.

El gran topall sembla, compte que sols sembla, que s’ha extingit. La regidora, encara ho és, ja no te delegació de competències. Si el verb es expulsió o no, crec que sols depèn de les ganes de llegir o del to de la bona senyora que va acompanyar a l’encara regidora fins al govern d’en Massagué i que, sens dubte, l’haurà acompanyat fins a la porta. O potser ha sortit sola? Sols depèn de la quantitat d’apunts que hagi estat capaç de prendre en la seva represa estada a l’Ajuntament.

S’ha volgut fer creure que l’objectiu de fer-la fora era l’única funció i feina d’alguns regidors de l’oposició.

Ans el contrari, s’han presentat mocions i aportacions importants. Que el pla “Zapatero” estava mal entès, que calia donar feina i treballar amb diversos eixos. Que el pla per aconseguir diners era un pa de pagès per avui i gana per demà. Que esporgar l’arbre dels tècnics per a veure el sol et pot costar tenir menys fruits quan sigui mes necessari... i moltes altres coses que de plenari en plenari semblen perdre’s pels racons del castell.

Informació lleial, respecte al consens i zero comentaris de passadís.

I potser encara ho refarem una mica. Encara que la por escènica de les eleccions municipals ho esguerri tot de nou.

Tercera reflexió.

Tot i la presumible primera plana dels diaris torrencs, ha estat de molt baixa volada que al costat de la unanimitat de tots els grups al govern i figurés un “No creia que fos declarada trànsfuga... fa ser expulsada... no va haver moció de censura... es va desintegrar...”.

Tot i no veureu correcte en el seu moment, cal dir ben alt que per a no perjudicar es va fer l’oferiment de dimitir davant d’un acord que donés estabilitat. Un sacrifici personal, així ho creia l’anterior batlle.

Per tan, siguem mes seriosos, uns i altres, es va donar pas a una nova majoria tot dient n’hi ha prou en que estigueu d’acord.

Sense una necessària moció de censura s’aplanava el camí. I si hi havia dubtes de transfuguisme i d’honorabilitat, haver preguntat a la plana major convergent que va venir a aplaudir.


Quarta reflexió.

Crec que ens cal esperar unes hores, no massa en realitat. Que les vegueries o els empadronaments, o el foc o el By-Pass de l’AVE.. ens retornin a aquest segon pla d’atenció institucional.

Un segon pla importantíssim per Torredembarra, aquell a on es proposa i s’escolta. Aquell a on es millora perquè cal. Sense gran titulars. Sense proporcions nacionals.

En la justa mida de la nostre ciutadania. De Torredembarra.