I seguirem demanant sempre...

Publicat el 14 juny de 2006

Una moció, un catàleg i una oportunitat.

Com ja vàrem anticipar-vos en anteriors edicions, el plenari ha aprovat la moció presentada per la Comissió de Medi Urbà del Consell de Sostenibilitat de Torredembarra per instar a l’Ajuntament de Torredembarra ha iniciar les accions necessàries per tal de tenir una normativa pròpia que permeti protegir de manera immediata i efectiva els edificis i elements arquitectònics contemplats en el catàleg elaborat prèviament a l’aprovació dels PEMUS, mentre aquesta no es dugui a terme.
La moció també inclou la petició d’afegir al pre-catàleg aquells elements que, tot i no estar precatalogats, pel seu interès històric i cultural s’hi puguin incorporar amb l’informe tècnic pertinent.
Per a completar el marc de les accions també demanem que es creï l’Institut Municipal de Patrimoni Cultural que tingui, entre d’altres, la funció d’emetre informes tècnics que permetin la incorporació al catàleg dels elements a protegir.
La reflexió del que pot o ha de representar, si es prefereix, ha d’anar més enllà. En primer lloc no limitar-nos a pensar en el patrimoni com a un conjunt d’arquitectures amb un mínim d’anys, representativitat estilística o especificitat artística i, fins i tot, simbologia de fets i gens. És quelcom més.
Ja en les primeres reunions per a debatre i encetar la possible utilitat d’una moció es definien un cúmul de sensibilitats que establien una nova definició. El patrimoni incloïa bens naturals, arquitectònics i paisatgístics. I més concretament, s’avaluava la possibilitat que oferia la nova llei del paisatge de contemplar, conceptes nous com el mateix paisatge urbà. La configuració d’un indret, ja sia una plaça o un conjunt de cases per exemple, era susceptible de protecció. Així la plaça, seguim amb l’exemple, pot esdevenir un bé respectat i admirat pel veïnatge, entès com a un conjunt. No serà necessari que un edifici esdevingui tan important com per estendre la seva protecció o que sols pervingui ell mateix com ha passat a massa llocs del país.
Els bens naturals son contemplats dins d’un patrimoni. Una novetat molt important. Ens fa pensar el patrimoni en més dimensions que en la estrictament referida a edificis singulars o conjunts antics. O en la necessària, fins ara, especificitat o majestuositat d’un indret natural per a provocar la seva custodia. Un camí pot estar tan sorprenent com una catedral. Un recorregut pot portar-nos per restes romanes, sínies, cases de pedra, ponts o senzillament tornar-vos al poble tot gaudint dels camps, horts o rieres i recordant-nos com havia estat Torredembarra i com encara és si sabem conservar-ho.
Podrem parlar de paisatge, i sobre aquest nou concepte veure i analitzar la millor forma de protegir el que més ens agrada.
Aquest situació ha de comportar un procés participatiu. Ens cal, tots plegats, detectar i assenyalar el més representatiu o diferent de tot allò que ens envolta. Ens cal saber-ho transmetre al conjunt de la ciutadania. Ens cal fer una tasca de difusió que encapçali un procés d’avaluació per a dissenyar les acciones més escaient per a configurar un catàleg que, definitivament, preservi els diferents entorns que conformen la nostra vida social.
Aprendre a mirar de nou a Torredembarra. Aprendre a valorar els detalls, els conjunts i les diferents mirades que podem dirigir en una passejada per la vila i les seves rodalies.
Una mirada pot portar molts records i descobrir molts de nous. Tots recordarem les accions artístiques que es basaven en tapar completament elements molt populars de diferents ciutats. Un temps després es destapaven aconseguint que tornéssim a veure i, per tan, a descobrir tots els signes que el dia a dia havia ocultat.
Torredembarra no es pot tapar, però de segur que la podem tornar a veure.
El procés necessita de les col·laboracions ciutadanes. Una nota, una fotografia vella o nova, una adreça, un sentiment es podran dipositar en urnes assenyalades a Cal Bofill o al Pati del Castell. Mitjançant la Web podrem aportar fotografies digitals i/o missatges. Cal que reunim tots els missatges que puguem per a no deixar-nos de re-veure tots i cadascuns dels elements que ens acompanyant al dia a dia. Una qüestió, la primera llista provisional assenyalava cinquanta cinc elements. Mirant i comentant, en sortien bastants més.
Serem capaços de assenyalar-ne tants, cadascú de nosaltres? Potser no. Tots junts, si. I tant.