Un pla d’usos pel comerç

Vaig atendre amb atenció, quasi bé sempre ho intento, la presentació de l’estudi realitzat per Anguerri Consultors.

Es va realitzar poc després d’un altre presentació, la digitalització del fons documental de la parròquia de Sant Pere Apòstol, potser per això es va trobar a faltar la presència de més regidors. Present el màxim responsable, Pere Font i, discretament entre els assistents, en Santiago Ardèvol.

La presentació, extensa i bàsicament basada en estudis de La Caixa, va dibuixar les potencialitats.

El volum del pastís, expectatives comercials per valor de 88 MEUR, i més del doble si hi afegim les poblacions d’influència comercial i altres dades d’interès. Teòricament, per suposat. Però per a ser fidel a la veritat, en paràmetres tècnics, bastant exacte. En tot cas l’horitzó a abastar.

Vaig trobar a faltar un estudi més minuciós de les absències. És a dir, davant dels macro números, un anàlisis més rigorós del perquè i la seva evolució. Que no hi hagi un estudi des de fa vint anys, en to cas no explica la situació actual.Tots els pobles han realitzat estudis d’implantació i potenciació del comerç?. És evident que no.

En el cas de Torredembarra, un cop més, ha mancat transversalitat. Accions que beneficien clarament i esperar que la bonança d’un sector estiri de l’altre. Altres absències que vaig trobar era analitzar el mercat potencial més proper: els visitants captius. Els torrencs que dormen en altres indrets i que quasi dupliquen el cens actual. Com seduir-los per a fer que als plaers de l’estada si hi pugui afegir comprar al poble, per exemple.

Per altre banda, quasi sorpresa pel to del discurs del Sr. Anguerri, exDirector Gral. de Promoció Comercial i Comerç, i fins i tot del reptat COPCA. La havia sentit abans, més d’un cop, com a membre de l’administració. La vehemència tenia un altre to, ahir es permetia certes critiques entre línies cap a l’administració, abans no ho havia escoltat.

Si l’entorn marca l’evolució del comerç o si és l’evolució del comerç la que demanda actuacions a l’entorn, és l’ou o la gallina. Però no es pot oblidar que els comerços lluiten cada dia i que la manca d'actuació al carrer els hi dóna la raó.

Quan ens visiten els tècnics o “gurus” a Torredembarra, a un li queda saber quin eix inspirador ha marcat la intervenció.

Fa un temps, des d’alemanya, em sembla recordar, ens van fer un repàs important. Les conclusions eren que no s’havia d’atendre al carrer: “l’aventura de vendre començava de portes endins”. Curiosament l’especialitat principal del ”guru” era l’actualització d’establiments. Ho deixo ací.

Però tornem a la sessió de dijous, davant de la primera pregunta que parlava de com prendre’s seriosament l’estudi amb l’absència de tants polítics, resposta ràpida, “jo ja li he explicat tot això a l’alcalde”. Bonic? No, sens dubte.

Com a comunicador hauria d’haver sabut que encetava la desconfiança. La segona qüestió va fer ressorgir el director general, o com a mínim així ho vaig percebre.Si ens fan falta “locomotores”, així s’anomena a establiments de superfície major de 400m2 o marques conegudes, perquè no plantejar-se una actuació d’impuls municipal que encapçali aquest viatge?.

Com ja s’ha plantejat un “mercat” de vocació comarcal que combini la funció de “Porta” del Baix Gaià amb la promoció dels seus municipis, com a referent promocional del que ofereix Torredembarra i com aglutinador de serveis que ara manquen com espais per a convencions, lleure i oci etc.

“NO”. Així va respondre el consultor a un tema, que altres i no pocs han valorat com interessant. Ací cal recordar que es demanava una comissió per a estudiar-ho, no un pressupost cego per a realitzar-ho.

Un reguitzell d’exemples poc apropiats per intentar parodiar la proposta. Que si un alcalde es va plantejar un centre de convencions, i ara el local és buit i ell no és alcalde. Que si no son temps per aventures, que si varies coses i anomenar dues vegades, els vuit anys de director general, que si consultem el currículum en surten més, si comptem el total de temps en responsabilitats sobre el comerç d’una manera o altre.

Bé, anem acabant, si ens calen elements com oci i lleure, com locomotores, com ser referent i compensar l’àrea d’influència de Tarragona, com saber comunicar el que fem, el que tenim i el que oferim... Com es pot ser taxatiu?.

Potser creia el Sr. Anguerri que ja sabia els detalls de la proposta inicial? Potser hi havia algun avis, "compte si critiquen o si proposen" En tot cas, una actuació aventurada, potser era la filosofia del Fons d’Inversió Local. I si ara hagués semblat precipitat, saber que la petició de parlar-ne farà un any de vida abans del que ens pensem.

Estic escrivint aquest text sentint una conferència del Sr. Anguerri a Sabadell. La presentació i la recepta sembla massa general, no pas per dolenta, ans el contrari, perquè els comerciants son gent pràctica i volen afirmacions i detecció de problemes i solucions.

Cal poder aparcar i cal guarnir, netegem i arrangem, tant tendes com establiments, tant carrers com façanes. Sí, és clar.

Exemples d'errors i d'encerts i al·lusions a establiments amb nom i cognom per a guarnir l'exposició.

I la meva conclusió és senzilla, no calen receptes de fora o massa generals, si és vol. Cal aplicar aquest vella creença de que a Torredembarra no funciona el més senzill, i just els responsables, tots nosaltres, treballar en una mateixa direcció. Sense records que restin i sense desconfiances que ens facin ensopegar. Un programa de govern que pensi en els detalls com a implementació de l‘objectiu. No una llista de detalls per assolir i no perdre electorat.

Ahir es demanava un pacte que superi les persones, que deixi a l’administració amb un compromís fort amb el teixit comercial. Transversalment parlant, no n'hi d’altre.

Un pla general d’actuació? Si, un pla de govern. Explicat i acurat, contrastable i reclamable. Un punt zero, sé que ho demandem sovint, per a començar a fer un pas prou ferm per a tornar a pujar al tren.

Així ens estalviaríem una hora i mitja per arribar a un pla d'usos que cal fer, encara.

La feina està per fer, tenim una bona llista d’establiments que primer caldrà consensuar, ja que ni els propis comerciants estan massa d’acord amb la distribució per sectors, per establir zones preferents i aprovar una normativa que reguli quants de cada mena hi ha a cada troç. I ho hauran de plantejar i aprovar els empresaris i comerciants.

Potser ho faran més a gust si hi ha plans d’actualització i arranjament del paisatge urbà que es desenvolupin paral·lelament. Potser ho faran millor si el projecte general de comunicació i participació està dibuixat d’una vegada, potser si veuen els llaüts vogar cap a un sol indret, tornin a tenir la il·lusió per a vogar cadascú des del seu establiment.

Per cert, a notícies de la web de l'ajuntament sols hi ha l'acte anterior. Ho deixo ací.