El plenari i l’ombra llarga

La percepció de que el què passa al plenari torrenc és el que succeeix a arreu no és certa. O, si es prefereix, no s’ajusta a la realitat.
El darrer es va finalitzar, abans de desitjar bones festes etc., amb una expressió: “No ens ho acabem de creure”.
És just però, preguntar a que es referia l’alcalde amb aquesta afirmació, però davant de preguntes com la referida al PERI de l’estació, a on va callar per deixar a un altre que es defensés amb una peregrina explicació de que no ho tenia massa clar o no ho recordava prou bé per contestar, hom es pregunta si val la pena de contestar.
En l’entrevista setmanal és va afirmar que aquest tema, l’estació, era una aberració més de les que passen ( o li passen) a Torredembarra. Es va assegurar que un funcionari havia enviat l’expedient a Tarragona, sense dir-ho a ningú ni preguntar.. etc., ja que els circumloquis van difícil de reproduir la resposta, acabant amb un “qui mana aquí” en referència als SSTT de la Generalitat.
Si un alcalde ho manifesta públicament ho ha de mantenir, esmenar o corregir en el plenari. No s’hi val qui dies passa, anys empeny.
La resposta del perquè de l’estelada al monument Alfa-Omega definint a Baix a Mar com un col·lectiu especial i que s’arreglarà quan trèiem la via, ho deixarem per un altre dia.
Un altre exemple de perplexitat és les respostes al fet de perquè s’han tret els rètols identificatius de les places d’aparcament per a torrencs i torrenques amb disminució de mobilitat.
Si revisar la normativa, doncs som-hi. Si cal verificar l’actualització de les places, doncs som-hi. Si cal actualitzar el format-disseny, doncs som-hi. Però tot això abans i amb la discreció i la presumpció d’innocència dels titulars de treure aquesta identificació.
Comentar com de passada que hi ha quelcom d’abús, no és de rebut, ni institucional, ni de bon veí. Que encara que s’oblidi ho som tots, amb càrrec institucional, amb delegació de competències o com a censat i poc més.
Però tornem a “No ens ho acabem de creure”. El poble n’anava tant ple del que podia passar, que aquesta frase, insisteixo sense constatar la voluntat, va sonar esclaridora.
El plenari és un camp potencial d’enfrontaments. No ja dels regidors amb delegació de competències i els qui no en tenen, sinó, ans el contrari entre membres del mateix grup, o millor dit coalició. I no ens posem massa nerviosos, perquè la coalició que va derrotar el tercer Reich, grinyolava des del primer dia.
I no és posar més llenya al foc, el que pretén aquest escrit. El que humilment vol dir és que hi ha una sistemàtica absurda i que ve de lluny. Les explicacions son tan confuses com repicades. Dubto que un veí, ni estan a la sala de plens, en pugui treure l’aigua clara.
La paradoxa final és felicitar per la redacció d’un plec de condicions que, pel que sembla, no a atès o contestat qüestions molt importants. Soterrats, si,no? Com plantejava Esquerra, no ha tingut resposta escrita o al ple.
Però si l’ha tingut en una de les celebres entrevistes on, enmig de rialles forçades l’alcalde, es felicitava de que haguéssim anat tard davant de les problemàtiques dels contenidors soterrats a municipis veïns. Tot una declaració d’acord supramunicipal.

Potser no és mala idea, jeure un temps indeterminat i anar al segur. Jo, personalment, prefereixo anar caminant i refer alguna drecera en camí, abans que veure passar als altres vianants que van fent camí. Però en tot i per tot, podia haver respós la proposta com cal i als regidors que ho van plantejar.
Tenim ple, de fet en tindrem un altre el dimarts que ve.
Però l’ombra llarga que ens neguiteja als torrencs, son les informacions que es van creuant i que no acabem de confirmar o aclarir ni a dins ni a fora del plenari.

I la relació de llocs de treball, espero que podem abastar el que pot arribar a significar, i casi que tinc la temptació de conformar-me en que s'entengui que és. Per variar.