dilluns, 10 de novembre del 2008

Pressupostos ve de pressuposar




Una política de pressupostos hauria de ser un possicionament respecte a proporcions de despesa i d'inversió. Concretament, en que cal treballar més i en què cal mantenir, en què cal redreçar i en què canviar del tot.


Una família fa debats de pressupostos. Si pintem les habitacions dels nens... doncs anirem de vacances més a prop. Si els nens han d'anar a la universitat, doncs el més segur és que a força d'aprop ens quedem a casa.


Redescobrim el bricolatge per estalviar. Tot i que sovint ens surti més car si no estem a l'aguait. Però sempre tenim opcions com anar a buscar-ho, muntar-ho a casa o sempre... sempre el buscar, comparar i decidir.


Els pressupostos com a filosofia no son gaire diferents. Si la família té un percentatge d'ingressos que depenen de les comissions, doncs no assumeixen els riscos dels que treballen a llocs de més solidesa econòmica. Estalvien més i vigilen més els recursos. Compten menys amb les targes de crèdit i sovint estudien opcions creditícies, per si de cas.


Els pressupostos de l'ajuntament a hores d'ara, pel que se sap, és més un exercici de comptabilitat.


Si no sabem el que més convé, cap compte deixarà content a tothom. Si no podem sortir els divendres potser és bo comprar llibres, o cinema, o fins i tot canviar el televisor per un de més qualitat. Tot abans que deixar de sortir i engabiar-nos vius i prou.


Notem a faltar la conversa de projectes polítics d'abast d'aplicació. Notem a faltar com aprofundeixen en unes coses i s'explica què passarà amb les altres. Notem a faltar un discurs polític que ens expliqui prioritats i ordres.


Amb un debat de pressupostos com cal, deixaríem als tècnics que quadressin els comptes. I amb els comptes quadrats cada àrea gestionaria els projectes adscrits, ja sigui anant a buscar-ho, muntant-ho a casa o sempre... sempre buscant, comparant i decidint.


Una novetat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

es una pena no poder saber vuestra entidad. Hay buenas ideas en este bloc.

En Torredembarra no se oyen propuestas creativas. Todo gira en torno a intereses. Hay mucha desilusion y muy poca esperanza.

ya hace falta que salgan nuevas voces, pero tambien nuevas caras.

un saludo

Anònim ha dit...

Els pressupostos d'enguany portaran cua. El pacte d'esquerres que tan revindiqueu va esquivar la responsabilitat de fer polítiques de contenció.

A l'ombra de la oposició, si viu molt bé.

Bones paraules, però des de casa.

Un anònim que no ho és, però que ho serà mentre no signeu amb noms i cognoms.