El 14 de juliol de 1713, les tropes borbòniques van entrar a la ciutat de Tarragona, acabant-se així la guerra de Successió. Aquesta entrada es va fer sense resistència militar, ja que l’1 de juliol del mateix any, els comuns de Tarragona així ho van acordar amb l’esperança de conservar i mantenir les prerrogatives que tenia la ciutat com a part integrant d’una Catalunya amb lleis i constitució pròpia.
Tot i així, el juliol de 1713, Barcelona va enviar una tropa de mil homes amb Rafael Nebot al capdavant, per impedir que la ciutat es rendís. Aquest ajut fou contrarestat per les tropes borbòniques del Regimiento Numancia, del qual, el llibre que recull la seva història, i la pàgina web que té a la xarxa, asseguren, en l’apartat de la Guerra de la Successió, que “el Regimiento acometió valientemente a los Migueletes espada en mano, pasando a degüello a la mayor parte y cogiendo prisioneros a seiscientos insurrectos”. En un altre apartat, aquest regiment se sent orgullós de “ser el terror de los catalanes, a quienes persiguió a muerte”. Paraules i fets que posen en evidència la sort que va seguir a les ciutats i a la població que queia en mans borbòniques.
L’esperança de conservar i mantenir les prerrogatives de la ciutat, tal com desitjaven els comuns de Tarragona, es va truncar des del primer moment perquè van topar amb l’actitud rancuniosa de Felip V envers els seus contrincants i, en primer lloc, van fer desaparèixer pràcticament la Universitas Tarraconensis.
En segon lloc, la imposició de les demandes militars de les tropes borbòniqeus per finançar els allotjaments i la continuació de la guerra van exigir l’esforç de tots els ciutadans i va esdevenir un continu impost “terrorista”, que va acabar amb la malmesa economia municipal. Es calcula que, des del juliol de 1713 fins al final de la guerra, el 1714, la despesa municipal per allotjament de les tropes borbòniques i l’impost de guerra va representar un augment de la despesa pública del 400 o 500%. Quan es va acabar aquest esforç, es va imposar el cadastre com a mesura de càrrega contributiva que gravava les propietats urbanes i rurals, el treball i els beneficis de comerç i la indústria. Això sí, excusant la noblesa i el clergat, que no l’havien de pagar.
En tercer lloc, la imposició del castellà com a llengua oficial, culminava el procés d’uniformitat per la vida del càstig, tot i que el castellà era pràcticament desconegut pels catalans i pels tarragonins. Els corregidors l’aplicaven a les escoles i jutjats.
Com es pot veure, Tarragona ni va conservar ni va mantenir les prerrogatives, i, fins i tot, podem afirmar que encara avui el càstig que durant el segle XVIII ens van infringir continua vigent, per viu, perquè volem continuar sent i sentim que som un poble: la universitat, el català i el dèficit fiscal.
El 295è aniversari de l’entrada de les tropes de Felip V a la nostra ciutat, i tenint en compte les obres que es duran a terme amb l’objectiu de remodelar el Saló de Plens de la nostra ciutat, el consell plenari,
ACORDA,
La retirada del retrat de Felip V del Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona en el marc del projecte de reforma que es preveu dur-hi a terme i que es busqui una ubicació alternativa per a la seva conservació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada