Barack Obama va néixer a Honolulu de pare kenià i mare nord-americana. Els seus progenitors tenien antecedents molt diferents. La seva mare, Ann Dunham, d'ètnia blanca, va venir al món i es va criar en una petita ciutat de Kansas. Quan la seva família es va traslladar a les illes Hawai, va conèixer Barack Obama pare, un jove kenià que havia obtingut una beca per estudiar a la Universitat de Hawaii. Es van casar el 1959 i el 4 d'agost del 1961 Barack Obama va néixer a Honolulu.
Dos anys després, Obama pare va deixar la família. Primer, per anar a graduar-se a Harvard, i després per ocupar un càrrec d'economista al govern de Kènia. Obama fill només va tornar a veure el seu pare una vegada més, quan tenia 10 anys.
Quan Obama tenia 6 anys, la seva mare es va tornar a casar. Ho va fer amb un directiu indonesi d'una empresa petrolera. Aleshores, la família es va traslladar a viure a Jakarta, la capital d'Indonèsia. Allà, durant 4 anys, Obama va anar a l'escola. Finalment, va retornar a Hawaii, on va cursar Secundària mentre vivia amb els seus avis materns.
En el seu llibre "Dreams from My Fhather", Obama descriu aquesta etapa de la seva vida com a turbulenta a causa de la seva identitat biracial, cosa que era aleshores encara poc freqüent als Estats Units. Aquestes arrels, blanques i negres, li haurien donat una més àmplia visió del problema racial al seu país i a compartir, d'alguna manera, els dos punts de vista. Obama va deixar Hawaii per anar dos anys a l'Occidental College a Los Angeles, des d'on aniria posteriorment a Nova York per llicenciar-se el 1983 a la Universitat de Colúmbia.
Després d'una curta etapa treballant com a redactor financer d'una empresa consultora internacional a Nova York, se'n va anar a Chicago. Allà va treballar com a organitzador comunitari d'una coalició d'esglésies dels South Side de la ciutat, zona afroamericana pobra que aleshores patia els efectes de la transició de centre industrial a l'economia de serveis. "Va ser aquí, en aquests barris, on vaig rebre la millor educació que mai he tingut, i on vaig aprendre el veritable sentit de la meva fe cristiana", recordaba Obama en el discurs que va fer anys després per anunciar la seva candidatura presidencial.
Després de tres anys de fer aquesta tasca, Barack Obama va arribar a la conclusió que per ajudar realment aquella gent era necessari actuar des de més amunt, des de l'àmbit legal i polític. Per això, va matricular-se a la facultat de Dret de Harvard, on va aconseguir ser elegit el primer president negre de la prestigiosa Harvard Law Review i graduar-se amb "magna cum laude" l'any 1991.
Amb el títol sota el braç, Obama torna a Chicago, on exerceix d'advocat dels drets civils i dóna classes de Dret Constiucional a la Universitat. L'any 1992 es casa amb Michelle Robinson, una altra graduada de la facultat de Dret de Harvard, i treballa en la inscripció de votants per ajudar candidats demòcrates com Bill Clinton.
L'any 1996 Barack Obama es presenta per primera vegada com a candidat per a un càrrec públic i surt elegit com a representant de Chicago al Senat de l'estat d'Illinois. L'any 2000 decideix anar més enllà i es presenta a les eleccions al Congrés dels Estats Units en un intent fallit per desbancar el representant demòcrata per Chicago, Bobby Rush.
Aquest fracàs el fa canviar d'objectiu i decideix presentar-se com a candidat a senador per l'estat d'Illinois a les eleccions del 2004. Obama va aconseguir fàcilment la nominació per al partit demòcrata amb una proporció de vots del 53%, xifra que superava l'obtinguda pels seus sis rivals plegats. Obama es va beneficiar del suport de tot el partit demòcrata, que va veure l'oportunitat de recuperar el control del Senat, que aleshores dominaven els republicans per un escó de diferència. Per aquesta raó, el partit demòcrata va decidir donar a Obama un paper destacat a la Convenció. Un paper que va aprofitar totalment.
El discurs d'Obama va electritzar el partit. Va advocar per la necessitat de superar les divisions partidistes i la seva crida a l'adopció d'una "política d'esperança" en lloc d'una "política de cinisme" va entusiasmar les bases demòcrates. Des d'aquell moment, es va convertir en l'estrella ascendent del partit. D'aquesta manera, Obama va obtenir una victòria al Senat sense precedents, amb un 70% del vot popular. Si bé la total desorganització dels republicans també hi va contribuir, el mèrit d'Obama en la victòria és inqüestionable: va guanyar en 93 dels 102 comptats de l'estat i els electors blancs van votar a favor seu en una proporció de dos a un.
Amb aquests fonaments, Barack Obama s'ha llançat a la campanya presidencial d'aquest 2008. Una campanya on ha demostrat el seu atractiu, fins al punt d'esdevenir la gran esperança per renovar la política interior i exterior dels Estats Units.
Dos anys després, Obama pare va deixar la família. Primer, per anar a graduar-se a Harvard, i després per ocupar un càrrec d'economista al govern de Kènia. Obama fill només va tornar a veure el seu pare una vegada més, quan tenia 10 anys.
Quan Obama tenia 6 anys, la seva mare es va tornar a casar. Ho va fer amb un directiu indonesi d'una empresa petrolera. Aleshores, la família es va traslladar a viure a Jakarta, la capital d'Indonèsia. Allà, durant 4 anys, Obama va anar a l'escola. Finalment, va retornar a Hawaii, on va cursar Secundària mentre vivia amb els seus avis materns.
En el seu llibre "Dreams from My Fhather", Obama descriu aquesta etapa de la seva vida com a turbulenta a causa de la seva identitat biracial, cosa que era aleshores encara poc freqüent als Estats Units. Aquestes arrels, blanques i negres, li haurien donat una més àmplia visió del problema racial al seu país i a compartir, d'alguna manera, els dos punts de vista. Obama va deixar Hawaii per anar dos anys a l'Occidental College a Los Angeles, des d'on aniria posteriorment a Nova York per llicenciar-se el 1983 a la Universitat de Colúmbia.
Després d'una curta etapa treballant com a redactor financer d'una empresa consultora internacional a Nova York, se'n va anar a Chicago. Allà va treballar com a organitzador comunitari d'una coalició d'esglésies dels South Side de la ciutat, zona afroamericana pobra que aleshores patia els efectes de la transició de centre industrial a l'economia de serveis. "Va ser aquí, en aquests barris, on vaig rebre la millor educació que mai he tingut, i on vaig aprendre el veritable sentit de la meva fe cristiana", recordaba Obama en el discurs que va fer anys després per anunciar la seva candidatura presidencial.
Després de tres anys de fer aquesta tasca, Barack Obama va arribar a la conclusió que per ajudar realment aquella gent era necessari actuar des de més amunt, des de l'àmbit legal i polític. Per això, va matricular-se a la facultat de Dret de Harvard, on va aconseguir ser elegit el primer president negre de la prestigiosa Harvard Law Review i graduar-se amb "magna cum laude" l'any 1991.
Amb el títol sota el braç, Obama torna a Chicago, on exerceix d'advocat dels drets civils i dóna classes de Dret Constiucional a la Universitat. L'any 1992 es casa amb Michelle Robinson, una altra graduada de la facultat de Dret de Harvard, i treballa en la inscripció de votants per ajudar candidats demòcrates com Bill Clinton.
L'any 1996 Barack Obama es presenta per primera vegada com a candidat per a un càrrec públic i surt elegit com a representant de Chicago al Senat de l'estat d'Illinois. L'any 2000 decideix anar més enllà i es presenta a les eleccions al Congrés dels Estats Units en un intent fallit per desbancar el representant demòcrata per Chicago, Bobby Rush.
Aquest fracàs el fa canviar d'objectiu i decideix presentar-se com a candidat a senador per l'estat d'Illinois a les eleccions del 2004. Obama va aconseguir fàcilment la nominació per al partit demòcrata amb una proporció de vots del 53%, xifra que superava l'obtinguda pels seus sis rivals plegats. Obama es va beneficiar del suport de tot el partit demòcrata, que va veure l'oportunitat de recuperar el control del Senat, que aleshores dominaven els republicans per un escó de diferència. Per aquesta raó, el partit demòcrata va decidir donar a Obama un paper destacat a la Convenció. Un paper que va aprofitar totalment.
El discurs d'Obama va electritzar el partit. Va advocar per la necessitat de superar les divisions partidistes i la seva crida a l'adopció d'una "política d'esperança" en lloc d'una "política de cinisme" va entusiasmar les bases demòcrates. Des d'aquell moment, es va convertir en l'estrella ascendent del partit. D'aquesta manera, Obama va obtenir una victòria al Senat sense precedents, amb un 70% del vot popular. Si bé la total desorganització dels republicans també hi va contribuir, el mèrit d'Obama en la victòria és inqüestionable: va guanyar en 93 dels 102 comptats de l'estat i els electors blancs van votar a favor seu en una proporció de dos a un.
Amb aquests fonaments, Barack Obama s'ha llançat a la campanya presidencial d'aquest 2008. Una campanya on ha demostrat el seu atractiu, fins al punt d'esdevenir la gran esperança per renovar la política interior i exterior dels Estats Units.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada