Arreu del país hi ha col·loquis, conferències, assemblees i jornades que parlen, d’una manera o altre, sobre la participació.
Al "Mònic" darrer hi havia fins i tot un article a on de forma aparentment serena sembla que s'analitza tot i que alguns ja veiem que en el text s’anticipava el que pot passar a Torredembarra, s’esfondrà el Consell Municipal de Sostenibilitat per donar pas a enquestes i a consells de gent gran, de savis fins i tot, i de la dóna en particular per a cobrir l’expedient. I no és ue siguin males idees, sols que arriben sota sospita.
L’argumentació política, ve d’elegits democràticament, per tan polítics, és que el que tenim no és prou representatiu. L’altre argumentació, també política doncs és gent que participa per millorar sense cap altre reconeixement que la constància, és que l’esquema és consensuar i les portes han d'estar obertes.
Cap rés més? Doncs sembla que si.
És cert que a voltes els debats són llargs. És cert que no és té tota la informació. És cert, també, que a manca de representativitat institucional no és genera aquella actitud d’estadista “sui generis” que fa que gent surti escollida i l’endemà ja té la necessitat de tirar pel dret i la impaciència d'escoltar. I és just ací a on es basa la importància del Consell.
Hi ha massa d’un color? De quin? I en tot cas, Que importa? Si hi faltés algun color, no seria una mostra de la poca vocació participativa?
La situació seria diferents si les formacions polítiques aportessin mocions de forma regular i fossin rebutjades sistemàticament sols en virtut del color d'on varen néixer.
Això, és cert? No.
Lluny d’entrar a fons en el consell, lluny d’avaluar el que li cal, ens trobem enmig de problemes de reconeixement de dedicació per part de funcionaris, cosa respectable però encara més lluny de ser el millor pel consell, i de retalls de pressupost que sols provoquen alentir el batec del consell fins a la son de la mort.
Cal diagnosticar i debatre fins a la sanació. Tots en tenim algun referent, com a mínim el Dr. “House” . Mitjançant diagnòstic diferenciats s’arriba a esbrinar el que passa, sovint detalls simples i concrets embolicats per teories complexes i tecnificades.
Si es pot reorganitzar l’ajuntament es pot trobar algú que vocacionalment li estigui bé, complementar els horaris d’una forma diferent i dongui organització al consell. Si aquesta persona no hi fos, podria preguntar-se als membres fins a on estan decidits a arribar.
Potser cal que el consell es reorganitzi amb responsabilitats més clares i definides. Potser. Potser cal establir d’un cop la possibilitat de tenir una mena de contacte permanent amb l’ajuntament per a demanar els documents que calen per treballar bé.
Potser també ens cal que el plenari de regidors envií al consell tots aquells temes que es vulgui que neixin amb coherència i es puguin beneficiar del debat dels veïns i veïnes que ofereixen temps i esforços per a treballar al consell. Vindrien amb les argumeentacions i els mmatissos que tan hem trobat a faltar els darrers anys.
I si hi ha prou gent per a ser representatiu, o si fos representatiu i hauria més gent. L’ou i la gallina, divertit, però estèril.
Donem-li continguts i mitjans i a esperar. Que d’esperar alguns ja en tenim una tesis doctoral.
1 comentari:
(Hola Cua. Et faig arribar un escrit que publico avui al meu blog amb l'unica intenció de continuar el debat que amb valentía i sentit comú, has iniciat en el teu blog)
Una abraçada
Jordi Solé
Llegeixo un bon article del company de blog la Cua del lleó, que fa referència a l’escrit que vaig publicar al Mònic i reproduït a RESNOESMESQUI, titulat Associacions i Participació.
Cúa de Lleó dona per assentat que el què dic es una inici o intenció d’esfondrà el Consell Municipal de Sostenibilitat. Res més lluny d’això. I si el Govern té en el seu pensament moure el tema en aquest o altre sentit jo no em faig pas portaveu de cap idea què no sigui estrictament la meva i què alguns poden o no compartir.
L’article només posa en damunt la taula la necessitat de veure si el model escollit per obrir portes cap a la participació es o no la correcta. Si el model existent, es el no el més convenient, no a la institució, sinó a la població i més concretament a les entitats que estan ansioses per tenir veu dins del consistori d’una forma natural i democràtica que, ara per ara, siguem valents, no existeix.
I nom em val dir allò de: Qui vulgui venir que vingui. No és pas aquest el problema. La qüestió és si aquells que ens preocupa el tema, estem o no contents amb el que hi ha ara, si cal modificar o no, si cal reobrir o cercar nous camins que generin una dinàmica diferent a l’actual i on les entitats, i ciutadans, estiguin veritablement representats i es sentint útils en la confecció del seu futur
Ja sé que molta culpa la tenen els mateixos governants. Per mandra, per covardia o fins i tot per què el sistema de participació real acaben fent nosa a tots els polítics (molesta demanar l’opinió, no fos cas que aquesta no sigui la mateixa que la del representant escollit per les urnes, oi?).
Curiosament el mateix Cua de Lleó, inicia desprès en el seu escrit, el debat. Per tant si hi ha debat, vol dir que hi ha necessitat de meditar el que què tenim i trobar millores susceptibles per beneficiar al conjunt de la població.
És el Consell Municipal de Sostenibilitat un òrgan perfecte?. NO. És el CMS una eina tancada a ampliar la seva composició a altres maneres de fer i pensar?. NO.
El CMS té un paper importantíssim i tots convindrem que és un model que a uns quants ja els hi va bé, a molts els hi agradaria ampliar o modificar i, a altres fins i tot eliminar. Però no hem de caure a l’error de pensar que cap d’aquestes es l’encertada o no. Tot es pot plantejar. I sí dins del CMS es veu necessari fer l’esforç de portar el debat al carrer, penso seriosament, que ho tindria que fer. Què no ?, dons aquells grups, entitats, partits polítics, persones que sí ho creguin necessari que impulsin a fer-ho. Sí ni uns ni altres ho veuen convenient, dons tema tancat i cap un altra cosa.
Publica un comentari a l'entrada