dijous, 18 de setembre del 2008

No ho volia creure...




No ha calgut esperar els clàssics cent dies de nou govern per poder contemplar amb tota claredat l'autèntica cara
.

No ens enganyem. Una cosa són les paraules i una altra els fets. El poble no pot caure en el parany de creure que s'ha produït un canvi, i prou.

Les primeres actuacions del nou govern mostren ja la seva autèntica naturalesa: en política repressiva es manté i es refà l'ajuntament amb menys mitjans, diners i més submissions.

S'adopten posicions públiques del més tronat caràcter policíac, és de suposar que així ens vigilaran de més a prop.

En la política econòmica, tots els esforços van encaminats a racionalitzar i a mantenir els grans equilibris, amb intents de control de la despesa pública retallant per a on es descobreixen un cop més.

Tot això generarà uns costos socials elevadíssims que, com sempre, repercutiran en la fe i en la paciència dels que s'estimen la vila.

Ni tan sols s'ha intentat aplicar un mínim programa econòmic, la qual cosa no representa cap sorpresa coneixent la personalitat dels ideolègs de la coalició. Per a aquest personatge la recuperació econòmica passa per l'augment de la taxa de benefici del compte de resultats, cosa impossible d'aconseguir en les circumstàncies actuals si no és a costa d'una major eliminació d'accions que no generen benefici, ens tot el contrari son despeses per la gent i prou, ja sigui disminuint els sous o reduint la plantilla, o totes tres coses alhora.

Seria molt llarg enumerar tots els indicis que, en aquestes setmanes, permeten copsar quina serà l'actuació governamental.

Davant d'aquest panorama caldrà, en el futur immediat, un gran esforç d'intel·ligència i de mobilització, si realment volem contrarestar l'actual ofensiva. Tasca intel·lectual perquè s'haurà de combatre en el terreny de les idees. I tasca mobilitzadora perquè la lluita a tots nivells és l'únic camí que ens conduirà a un govern d'esquerres com cal, calia i caldrà.

Tan sols desitjar, que no esperem a rebre un per un per a reaccionar.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

La crisi s’estén per tot arreu i a la nostra Torre també.
La recaptació tributaria està lligada a l’activitat econòmica i si aquesta disminueix, la recaptació també ho fa.
I això segur està afectant a la caixa del nostre Ajuntament.
La preocupació per aquesta situació i per tal de saber el grau de repercussió a les arques municipals, així com la possibles actuacions que pensa dur a terme l’equip de govern per ajustar els ingressos i les despeses en l’actual exercici.
No deixa de ser curiós que quan la majoria d’ajuntaments de Catalunya ja han començat a prendre mesures en l’actual exercici, l’equip actual de govern del nostre Ajuntament encara ni sap la repercussió en la seva recaptació, ni, per tant, ha pres cap tipus de mesura per tal de contrarestar els seus efectes.
El números a final d’any no quadraran .

Anònim ha dit...

Son "malos tiempos para la lírica" perque la petita opulencia viscuda als últims anys ens han fet somniar truites a molts que en lloc d'estar per consolidar i millorar la cohesió social, hem estat per assolir petits triomfs daurats com els`` castells´´ als que hem volgut arribar.
Sempre son de paper els`` castells´´, sobre tot perque ens lliguem de peus i mans per aconseguir-los pensant que la seva propietat ens fara "felices y comieron perdices".
I no va aixís aixó. No és més ric el que més té sinó el que menys necessita.
No, no anem bé. Si la solució ha d'ésser continuar progressant i progressar vol dir sentir-se propietari d'un`` castell de paper´´, o el que és el mateix, només podem anar a parar a on estem, a profundes crisis que faran anar a les portes de la miseria.
Cal tenir clar que els ajuntaments han assumit moltes més competències de les que els hi són “obligatòries”, en favor de la seva ciutadania.
Les llars d’infants, escoles de música o residències de gent gran, entre molts altres serveis, no estan contemplats com a propis dels Ajuntaments i, per tant, els ens locals els construeixen i gestionen com poden.
Però aquesta assumpció de responsabilitats no ha anat acompanyada de cap increment de dotació econòmica per part dels diferents Governs Centrals de l’Estat.
Vivim uns dies en què molts estan pendents de què fan les borses, dels bancs mundials, dels grans organismes econòmics... En definitiva, també estem pendents de la crisi econòmica
Per cert, cua de lleó, dir mentides o mitges veritats, és un pecat , si tan venuts anem per el nostre Ajuntament posa exemples a veure si podem fer-hi alguna cosa.
La vida és qüestió de prioritats.
Adéusiau .

Anònim ha dit...

Hem canviat elgastar el que tinc pel gastaré menys sense cap ideologia social.

Anònim ha dit...

Exemples, la biblioteca i les jornades partides sense més benefici que el manà. Retallar despeses sense parlar amb la gent.

Jornades interculturals que no es faran, consell de sostenibilita sense convocar, procesos participatius sense qualitat, l'enquesta d'un que sols sap parlar sol.

Distancia enlloc de esperonamet del personal, fredor enlloc de projecte.

Turisme i promoció economioca sense consens ni projecte ni pressupost, urbanisme dilatador a l'espera de que l'oblit i la crisis ens faci distreure.

Localització d'afins per sobre de qualitat. Freno de mà enlloc de canvi de marxes.

ah!!

"De mentides i mitges veritats, no he vist cap. S'ha dit el que s'ha dit i del que no s'ha dit no puc saber si era mentida,,, anònim""