Sembla que el debat no s'acaba. Si no dius tot el que saps, que en definitiva és creure i poca cosa més, menteixes.
Si sols dius el que està contrastat, o així ho sembla raonablement, dius mitges veritats.
Doncs seguirem d'aquesta manera, ja que com a col·lectiu, publiquem el que cadascú, o tot plegats, o alguns, o quasi bé ningú li sembla en cada moment. I és que el fet era proporcionar material per a parlar.
Compti el lector, que diem parlar, ni pensar ni debatre ni qualsevol altre verb que a força de rang pugui esdevenir arma voladissa i ens torni cap als nassos amb un missatge que digui prepotents o alguna "finuramés.
Anem a pams.
El Ple passat va esdevenir una sessió de tanteig. Sembla que tot el que hi ha de fons pugui aflorar. Però la pregunta és, que hi ha de fons en realitat?
Quines accions son "fons" o la llibertat indivudual de fer el que cal? Tots i cadascuns dels regidors han de parlar amb tots. El poble, Torredembarra, necessita que del debat s'enforteixin les conviccions o, com a mínim, les explicacions.
Ens cal saber. Saber més de tot. Del que es fa i del que no es fa. I sempre, el perquè més extens i estructurat que es pugui.
Un exemple?
Els recursos d'alçada. L'explicació, venint d'altres cadires de la sala, hagués estat raonable? Si? No? Doncs apliquem la raó a escoltar i analitzar arguments. Deixem de banda qui ho diu. El perquè de qui ho diu no sempre es correspon amb el perquè de què es diu.
Els processos d'aprovació de cada actuació estan sotmesos a llei. Sembla prou clar. Doncs sembla que no. Quan uns Serveis Territorials diuen que no han d'esperar a l'aprovació d'un text refós, primer ens caldrà que algú, tècnic a poder ser, ens expliqui si veritablement és així.
Si el fet, o l'error, o el que desenvolupa el problema, és haver portat al Ple una aprovació no imprescindible, també cal saber-ho.
Però, el cas no és tan senzill, ja que enmig de les explicacions s'afegeix que l'equip de govern no té la sensació que els temes que han provocat la situació estiguin ben parlats amb els afectats. Doncs, home, el tema canvia d'una forma important.
La participació és una obligació de les manifestacions democràtiques d'aquest segle vint-i-un que fa no massa que hem estrenat. Potser el segle passat, que lluny queda, era una opció d'avançats. Ara, és una obligació raonable i necessària.
Calia recolzar o ratificar els decrets d'alcaldia que varen fer possible els recursos d'alçada? Era escenificar un posicionament sobre l'autonomia municipal? En l'explicació de vot, alguns ho van deixar clar. Si n'hi havia més, no passava per sobre del concepte.
Respectable. A veure si entre tots expliquem millor el que cal fer, el que es fa i el que cal fer quan passa cada cosa. Això si, abans assegurar-nos de que cal fer les coses, o si es convenient, per a no generar més debats que no acabem de comprendre en la seva totalitat.
Però si es passa a aprovació alguna cosa que la llei no preveu que sigui per a afavorir el consens i la informació. I si aquesta decisió generar reaccions, ens caldrà seguir recolzant el procés.
Varies coses no s'hi valen, però una és parlar de les responsabilitats com si sols fossin dels que aproven. Ja hem aprés que els que no aproven, n'hi han aprovat, i a voltes no s'han explicat prou bé, també son responsables. Com a mínim davant la llei escrita dels homes i dones que vivim ací.
I sobre que fer davant de la responsabilitat, ens ho pensem... i ja serà una altre entrada.
Encara que sembli una mitja veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada