LLegit i pensat

Avui llegíem una dissertació del senador Lluís Badia. Tractava de les finances locals. De fet, aconsellava el què cal fer davant de la evident recessió i disminució dels pressupostos d'ens superiors que deixaran d'aportar fons als ens locals.

Llarga plana, llarg text, conclusions? Ací ve el dubte. No ho hem comprés gaire bé.
Cal retallar... Si cal personal.. doncs si, perquè no semblava asseverar. Retallar l'”auto bombo”, no hem comprés si es referia a la comunicació com a concepte o si titllava de “pamflet” tot el que editen els ajuntaments.
I alguns exemples més. El fons de l'article és un clam a la responsabilitat en forma de decisió cara al retall i, així ens ho ha semblat, una lleu indicació a la imaginació.

Moll de l'ós, sens dubte.

La gestió municipal és vetllar per l'endeutament raonat. Però també és assumir la responsabilitat de invertir en projectes, més enllà dels resultats immediats.
Cal ser motor. Potser la clau. Quan els conservadors reclamen el paper protagonista del teixit socio-econòmic davant de l'intervencionisme, ens trobem que quasi bé ja sols és la diferència més evident entre una ideologia i l'altre.
Amb les excepcions de les llibertats individuals en que sols es discrepa públicament en supòsits sobre la interrupció de l'embaràs, l'eutanàsia o el dret a la representació més enllà dels ens constitucionals i reconeguts fruits de les eleccions legislades. No ens deixéssim, el tracta als nouvinguts i el repensar la seva presència quan hi ha canvis en l'equilibri socio-econòmic. I alguns temes més, no gaires, per a ser una mica rigorosos.

Així, que és l'intervencionisme?

Doncs ser conscients del pes dels ajuntaments al seu entorn immediat. Podria ser una definició. I un cop matitzada, veure que coses com el registre d'empreses locals i un calendari dinàmic d'actuacions pot ser un pal·liatiu, gens menyspreable, en èpoques com l'actual.
El sector public ha rebut peticions de no aturar les infraestructures per a no escanyar el sector dedicat a la construcció en general. Però no podem parlar de carreteres i similars solament, ja que interacciona en un sector d'empreses que de la subcontrata en fan una filosofia. Caldria, doncs anar a injectar comandes al veritable centre del teixit, a les empreses mitjanes i petites, a les empreses locals.

I així, valorar si eliminar l'”auto bombo” afecta a empreses i també la necessària necessitat dels veïns i veïnes d'accés a la informació. Suspendre una festa major per motius econòmics mai a portat més enllà de la depressió social. Les penes amb pa, són menors, i perdoneu la literalitat, podria fer-nos pensar que amb menys pa ens cal més alegria.
Potser podríem ampliar l'horari de la biblioteca al cap de setmana. Potser si tenim més estret el cinturó, ens estigui bé anar a la biblioteca. Un lloc que, fa pocs dies, el conseller del ram definia com una mena d'esglésies del futur. Un lloc a on pensar, interaccionar-nos entre nosaltres i gaudir de l'ocasió de sentir-nos més presents a la societat.

Més alegria, més satisfacció pels veïns i veïnes que suportarem l'impàs de la crisi recuperant el millor de la societat, l'estar junts i l'aprendre junts. I ací, la Biblioteca és fonamental.
Obriu els dissabtes i els diumenges i esperarem més tranquils l'etern debat de “galgos” i “podencos”.

Ah! i a banda treballar per la promoció econòmica més enllà de les jornades festives. Vivers d'empresa, formació continuada, formació claus en mà per les necessitats del territori i ull als estudis que presagien les necessitats del futur. A veure si un cop a la vida ens anticipem.