dimarts, 9 de setembre del 2008

L'ofrena i la festivitat




Sembla que els arguments es facin forts per on més tous estan. Que si la festa... que si la reivindicació... que si s'exclou... que si representa a tots.


És que hi ha alguna cosa representativa que no reivindiqui? És que hi ha alguna cosa minoritària que no reivindiqui espai? És que no és la diada?


Doncs, deixem-nos de floritures i sumem, Ja!


Que els cors proposats baixin unes escales, que els parlaments es facin davant de la Torre, que la manca de morts sota els peus no invalidi el pensament pels màrtirs de Catalunya quan deixem els rams. La Torre de Torredembarra el més semblant a un monument històric ancestral que tenim. De fet, massa sovint ni ens el mirem. Donem-li protagonisme. Que la Diada i la Torre no es deslliguin. Que el jardí esdevingui escenari i que els segadors esdevingui himne. Si cal deixar la gravació, endavant els cors. Però la Diada a la Torre i a Torredembarra.


No sigui que l'escenografia ens malmeti un símbol. Que ací a la Torre, ja anem un pel curts.

2 comentaris:

Francesc Mercadé ha dit...

"La Torre de Torredembarra el més semblant a un monument històric ancestral que tenim." Poca broma, fou bastida el 1.178 de la nostra era. És a dir fa uns 830 anys. Be es mereix un homenatge nacional. Tanmateix es tracta d'un monument declarat el el seu dia, Bé Cultural d'Interés Nacional.

la cua de lleó ha dit...

De broma cap ni una. Encara que et sembli mentida, no tothom parla amb tu, de tu o en referència a tu.

L'alusió en similitud a ancestral, no qüestiona els seus valors. Va directament a una afirmació que justificava els canvis de celebració i prou coses més.

Deduir que es menysté la torre, són ganes de polemitzar. Per no equivocar-se, hi han les preguntes de situació. No sigui que contestan facis mal-interpretar les afirmacions.

Cosa que comença a esser habitual.