El govern envia al Ministeri un document amb les observacions formulades a la proposta de reforma del sistema de finançament

La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals s’ha reunit aquest migdia per aprovar el document que recull les seves observacions a la darrera proposta del Ministeri i que al mateix temps fixa les condicions perquè la Generalitat pugui acceptar el nou model de finançament que ha plantejat el govern de l’Estat. L’informe conté un llistat dels punts on s’han detectat avenços des de la proposta formulada el passat més de juliol i dels punts on encara es detecten insuficiències respecte al que marca l’Estatut. El document, que ja s’ha tramès al Ministeri d’Economia i Hisenda, conclou que “en el seu estadi actual, el text tramès per l’Administració General de l’Estat no permetria arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya”.

Tot i que hi detecta alguns avenços respecte al document del passat mes de juliol, el govern català considera “insuficient” la darrera proposta del Ministeri. En primer lloc, perquè no garanteix que es compleixin tots els preceptes que estableix l’Estatut en matèria de finançament. En segon lloc, perquè el model plantejat no garanteix que es produeixi un canvi real respecte a la situació actual. És a dir, no assegura que existeixi un mecanisme d’anivellament que apropi les posicions relatives de les comunitats autònomes en recursos per càpita, però que no les inverteixi. Finalment, perquè resulta impossible valorar el model sense conèixer les quanties i els percentatges.

El document conclou que donada la insuficiència i inconcreció de la proposta, així com la inexistència d’una quantificació i de les garanties necessàries per assegurar el desenvolupament complet de l’Estatut, cal una reformulació de la mateixa.

Observacions de la Generalitat de Catalunya

a la proposta base per a un acord de reforma del sistema de finançament de les comunitats autònomes

resum

La proposta del Ministeri d’Economia i Hisenda conté avenços respecte al document presentat el passat mes de juliol, però són encara massa inconcrets per poder garantir que seran efectius. A més, el document presenta clares insuficiències en punts essencials per a la definició del model. Les més significatives són:

- Per al govern de la Generalitat, és fonamental el compliment de tots els preceptes estatutaris i la proposta del govern de l’Estat no ofereix prou garanties en aquest sentit.

- El nou model ha de suposar un canvi real respecte a la situació actual. Els ingressos de la Generalitat han de procedir dels seus impostos i ha d’existir un mecanisme d’anivellament que apropi posicions, però que no les inverteixi. Tampoc aquest punt està assegurat amb la proposta que formula l’Administració General de l’Estat.

- Resulta impossible valorar el model resultant sense conèixer les quanties i els percentatges pendents de determinar. Segons com aquest es concretin,el model pot ser o no acceptable.

Per tot això, en el seu estat actual el text tramès per l’Administració General de l’Estat no permetria arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya.

El criteri bàsic que ha d’utilitzar el govern a l’hora de valorar la proposta del Ministeri és el del compliment de l’Estatut. Així, de la concreció de la proposta elaborada pel govern de l’Estat podria desprendre-se’n un model coherent amb l’Estatut. Però també podria concretar-se’n un que hi entrés en oberta contradicció. En aquest sentit, la Generalitat entén que la proposta del Ministeri ha de reformular-se en la línia que s’exposa en aquest document.

avenços

• El govern de l’Estat es compromet a realitzar una aportació addicional de recursos al conjunt del sistema amb l’objectiu de resoldre l’actual insuficiència financera de les comunitats autònomes.
• S’accepta que l’anivellament és un element clau en la concepció del model. El mecanisme d’anivellament s’aplicarà als serveis públics fonamentals de l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials). Es tracta d’un avenç sempre que la resta de recursos (és a dir, els destinats a finançar la resta de serveis) no s’anivellin i es corresponguin amb la capacitat fiscal de cada comunitat autònoma.
• Es considera la població com a indicador bàsic per al càlcul de les necessitats. És un pas endavant en la mesura que sigui l’indicador utilitzat per a la distribució de tots els recursos i no només els vinculats a l’aportació addicional que realitzarà l’Estat.
• Les variables bàsiques (població) s’actualitzaran anualment i els paràmetres estructurals es revisaran cada cinc anys.
• Es crea un Fons de Competitivitat destinat a les CA que tenint una capacitat fiscal superior a la mitjana acaben disposant d’uns recursos per càpita inferiors a la mitjana. Això permetrà vincular els ingressos de les CA amb la seva capacitat fiscal sempre que es garanteixi que els efectes d’aquest fons no quedaran desvirtuats per l’acció d’altres instruments també previstos pel model proposat.
• S’accepta la necessitat de compensar els costos addicionals del bilingüisme.
• Quant als aspectes tributaris, es confirmen els percentatges de participació en els impostos estatals previstos a l’Estatut. També s’amplia la capacitat normativa en l’IRPF i s’adopta el compromís d’elaborar una proposta per a la UE per tal que les CA disposin de capacitat normativa en l’IVA.

insuficiències

La proposta del Ministeri presenta insuficiències rellevants i no suposa la definició d’un model amb objectius i criteris clars i ben definits. La proliferació de fons així com de variables per al càlcul de necessitats poden acabar provocant que es mantinguin i consolidin les anomalies del model actual.

• El nou model ha de suposar un canvi real respecte a la situació actual, i la proposta del Ministeri no ofereix prou garanties perquè això sigui així. El model ha de garantir que els ingressos de les CA estiguin vinculats als impostos pagats pels seus ciutadans i que el mecanisme d’anivellament apropi les posicions relatives de les CA en recursos per càpita, però que no les inverteixi. Sense haver definit de forma clara i explícita els objectius del model –que poden aplicar-se de forma gradual si és necessari­–, no és possible avaluar si els instruments creats (els diferents fons que planteja el govern) són els apropiats per assolir-los.
• La proposta del Ministeri no permet afirmar que el model que se’n derivi sigui coherent amb l’Estatut. L’element clau és el mecanismes d’anivellament. L’Estatut proposa que els recursos autonòmics es divideixin en dos blocs:

- Els destinats a l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials). Estan integrats per una part dels recursos tributaris i pels recursos aportats per l’Estat. Aquest bloc s’anivella completament amb l’objectiu que cada CA disposi dels recursos suficients per prestar aquests serveis en igualtat de condicions.

- La resta de recursos. No s’anivellen i estan integrats exclusivament per tributs. Es distribueixen d’acord amb la capacitat fiscal de cada CA.

• El model proposat no garanteix que es corregeixin les anomalies actuals. El nou model continua basant-se en el repartiment actual dels recursos; de fet, el consolida. Els canvis que planteja el Ministeri només tenen incidència sobre l’aportació addicional que realitzarà el govern de l’Estat, que es distribuirà tenint en compte, exclusivament, l’increment de la població. Això pot provocar que la distribució global dels recursos continuï essent la mateixa que fins ara. O, dit d’una altra manera, que la posició relativa de Catalunya en recursos per càpita no variï. Només es podran obtenir canvis significatius si la dotació addicional és suficientment important.
• És imprescindible definir de quina forma evolucionarà el model en el futur amb l’objectiu de garantir que els guanys no només es limitaran a l’any base. Cal establir criteris d’evolució que permetin que, per exemple, els recursos del Fons de Competitivitat creixin a un ritme superior a la mitjana amb l’objectiu de compensar deficiències anteriors. Per la seva banda, també caldria preveure una evolució del Fons de Suficiència Global que afavorís aquelles CA que perceben recursos per sota la mitjana.
• A l’hora de calcular les necessitats de despesa, la proposta no té en compte variables incloses a l’Estatut com la immigració o els costos diferencials (nivell de preus).
• Es dupliquen instruments destinats a corregir les desigualtats territorials en renda per càpita. Si l’objectiu del Fons de Cooperació és afavorir el desenvolupament econòmic de les CA amb menys recursos, seria més transparent i efectiu fer-ho a través del Fons de Compensació Interterritorial, que ja existeix.
• Manquen garanties per a la constitució del Consorci Tributari. L’Estatut atorga a aquest organisme la capacitat per gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar els tributs estatals recaptats a Catalunya, i la formulació que inclou la proposta del Ministeri no li atribueix aquestes competències.
• Deficiències en el mecanisme d’assumpció de les competències dels òrgans de revisió econòmico-administratius.
• Falten garanties per al compliment del principi de lleialtat institucional. La proposta del Ministeri no suposa cap avenç respecte al que ja estableix la LOFCA: tot i que aquesta llei reconeix aquest principi, l’Estat l’ha vulnerat de forma reiterada.
• No existeixen les garanties suficients perquè l’Estat compensi les CA per la supressió de l’impost de patrimoni, que caldria dur a terme d’acord amb la recaptació real.
• No es reconeix la bilateralitat entre el govern de l’Estat i la Generalitat prevista a l’Estatut, que s’hauria de concretar en el paper central de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals en la negociació.