dissabte, 22 de març del 2008

Un pas subterrani, una passera i el futur de Muntanyans

Avui s'ha escenificat l'accés al pas subterrani de la Marítima Residencial. Una reivindicació llarga i feixuga que ha acabat prou bé. A la fi del pas, una passera elevada per accedir directament a la platja.

Les passeres, de segur, que tenen algunes pegues però, de segur, també, que fan que hom no travessi l'espai natural per qualsevol lloc.

Hi havia una convocatòria de reivindicació. Lloable, sens dubte. Cal seguir parlant de Muntanyans i de tot el que s'hi farà. L'informe de l'ACA dona el vist-i-plau a la canalització del Torrent d'en Gibert. Un pas més cap a la urbanització. Però no s'hi val abandonar, hi ha massa en joc.

Uns veïns satisfets per un pas anhelat i insatisfets per la resta de problemàtica que hi ha a la Marítima i per uns Muntanyans que poden ser quasi bé privats pel mur de construcció que els separarà encara més de la platja.

Un consistori satisfet per un tema més acabat, el pas i la passera, però insatisfet pel tortuós camí que ja fa tan temps que dura i que fa dels Muntanyans una pedra a la sabata, acabi com acabi.

La convocatòria de reivindicació volia seguir parlant dels Muntanyans i ha omplenat d'escrits que recorden la inundabilitat de la zona. Sens dubte i cal seguir parlant.

Algú podria pensar que uns han guanyat i els altres han perdut. Si sumem qui estava content i qui no. Seria encertat fer aquesta lectura?

Nosaltres pensem que no. Cal seguir vetllant pels Muntanyans. Siguin quines siguin les gestions que es facin. Que sembli difícil aturar la construcció, no voldrà dir mai que no sigui prou encertat estar molt atents a la defensa i a la correcta gestió de l'espai d'interès natural.

Que sigui digne de frustració el no haver preservat la zona a temps, no minimitza els esforços de la gent que encara lluita per a dignificar els Muntanyans.

Veïns, Consistori i reivindicadors estan condemnats a entendre's pel bé de l'espai. I potser no estiguin tan allunyats. De segur que si seguim repetint comentaris d'uns i altres, semblarà una lluita fratricida.

Però avaluant els fets i les possibilitats de resposta en cada moment, puguem veure que no hi ha més lluita que salvar el màxim d'una de les darreres zones humides de Catalunya.

Potser algun dia acabarà existint un hotel, apartaments, un bufet o jacuzis... o potser no. Però el segur és que molts fem el que podem. I molts ens lamentem també de la fatalitat del destí i de la manca de voluntat política.

La voluntat política és el que fa arriscar una gestió, deixant de fer unes coses per unes altres i gastant en un tema i no en un altre. Podem lamentar-nos, sí. Però qui pensi que avui ha perdut, o qui pensi que ha guanyat, s'equivoca.

Tan sols hi ha la seguretat per a molts d'anar de casa a la platja amb menys perill. Tan sols hi ha l'abastament d'una reivindicació. Tan sols hi ha una passera que facilita l'accés i preserva una mica més l'espai natural. Tan sols... doncs ara que ho penso, no està malament.

Seguirem treballant alhora per a millorar. I quan es pugui fer plegats... doncs millor que millor.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No iran nunca en un solo barco. Son interesos opuestos. Unos van a por el ruido y los demás a vivir lo mejor posible.Los vecinos queríamos más seguridad y nadie nos hizo caso.asi que no soñeis con el entendimiento no es posible.

Anònim ha dit...

El poble ha crescut el suficient per a no creure que ja està tot dit. Hi ha gent arreu que es preocupa per les coses. Hi ha gent que treballa sense rés a canvi. La Torredembarra d'avui va més enllà de noms i cognoms. I és clar, que hi haurà enteniment i unitat d'acció. Sense això construirem una vila sense ànima.

I això és molt pitjor que les actituts i comentaris de persones que es creuen amb major representativitat de la que tenen.

Anònim ha dit...

No siempre esposible ir a una. Para eso estan los partidos. Con programas y responsabilidades públicas.

Las formaciones pequeñas a veces son grupos de amigos. Y eso no siempre es bueno. El sabado eramos muchos vecinos y pocos manifestantes. Por algo sera.