Unes eleccions amb un regust estrany.
Una mort estúpida, una campanya d'asedi inspirat en velles formes de màrqueting electoral, un aguanta com puguis i davallades a dojo. Calia votar. No vàrem votar com calia.
Un percentatge sensiblement superior hagués estat un bon missatge als impacients i mai prou conformats. Als que de la frustració fan argument i de l'assassinat, posicionament polític.
I enmig d'una jornada serena una sensació més. Què fa el Senat? La solució és territorial? Cal una segona cambra? Podríem solventar el tema amb llistes obertes, a on cada diputat aconsegueixi l'acte per ell mateix? Serien les campanyes electorals una avaluació directa del que s'ofereix davant dels que hem d'escollir?
Cal parlar-ho. I sembla que amb la sensació que tenim avui, potser no perdre massa temps.
1 comentari:
El problema no es de las elecciones. Si directas, listas abiertas o cerradas. El problema es la gente que se arrima y sale diputado por intereses personales.
Son los que estan ociosos y luego nos enseñan el camino.
¡¡Un asco!!
Publica un comentari a l'entrada