Els futurs de Catalunya i d'ERC

Esquerra Republicana té una prova de foc en la Conferència Nacional del partit que ha de revisar l'estratègia política republicana.

Una conferència a on es presenten els dos corrents crítics sorgits l'últim any -Reagrupament.Cat (R.Cat), de Joan Carretero, i Esquerra Independentista (EI) d'Uriel Bertran- amb l'objectiu d'imposar un correctiu a una executiva que consideren massa preocupada pels seus càrrecs a la Generalitat. Els exigeixen separar els càrrecs interns dels institucionals -seguint el model aplicat pel PNB- i renegociar l'acord de govern en Catalunya amb el PSC per marcar tendència cap a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació en la pròxima legislatura.

Així, la Conferència Nacional ha d'aclarir dubtes sobre el futur del govern tripartit que presideix José Montilla. En cas de triomfar la postura dels corrents crítics, la direcció d'ERC es veuria obligada a renegociar el denominat «Pacte d'Entesa» per incloure en el mateix el concert econòmic o una llei de referèndum catalana.

Pacte CiU-ERC?

En aquest context, la direcció republicana insisteix una i altra vegada davant dels seus sectors crítics de que «no és seriós» pretendre renegociar un pacte de govern que la formació va segellar fa menys d'un any, conscients que una reivindicació així podria fer saltar pels aires el Govern català.

Però els republicans desobedients ja han marcat fins i tot el procés renegociador i l'obligatorietat de sotmetre un hipotètic nou acord a les bases per garantir-se un text més radical que l'actual.
Paral·lelament, sectors republicans i nacionalistes han iniciat un acostament de postures a través del naixement de noves plataformes sobiranistes, que s'han convertit en punt de trobada entre CiU i ERC.

Es va constituir oficialment la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes, liderada pel pro convergent Alfons López Tena i el pro republicà Hèctor López Bofill.

La nit abans, la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) -pròxima a ERC- i Sobirania i Progrés -en l'òrbita de Convergència- van anunciar que uniran estratègies a fi de «mobilitzar a la societat civil catalana cap a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació». Més enllà de plataformes i grups afins, les pròpies direccions de CiU i ERC han començat a realitzar tímides maniobres d'acostament en les últimes setmanes.

Dirigents de CiU han recuperat la idea de l'aliança nacionalista que marginaria el PSC del govern català. Una proposta que la direcció d'Esquerra ja no rebutja tan taxativament com fa uns mesos.

Tensions a CiU

Aquestes maniobres no són alienes a les tensions que viu també CDC en el seu interior. Les pressions del sector més sobiranista, liderat per Felip Puig i Oriol Pujol, han estat a punt de provocar la ruptura amb Unió. Finalment Artur Mas i Josep Duran Lleida han aconseguit salvar els mobles, però el líder de Convergència continua sotmès a enormes pressions que li han portat a una remodelació interna en la qual el fill de l'expresident Jordi Pujol ha assumit noves quotes de poder.

Aquest és l'escenari en el qual s'emmarca la pròxima Conferència Nacional d'Esquerra, en la qual el caràcter assembleari del partit jugarà en contra del «aparell» controlat per Puigcercós i la seva mà dreta, el Xavier Vendrell. Tanmateix, els dirigents republicans semblen haver après de les dues últimes derrotes.

L'última es va produir en un moment clau -les assemblees sobre l'Estatut- en les que es va imposar el «no» al text malgrat que la direcció del partit defensava un vot favorable. Aquella imposició de les bases independentistes va obligar al llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a expulsar ERC del primer govern tripartit.

Abans d'això, l'últim congrés republicà, celebrat a Lleida el 2004, ja es va saldar amb una inesperada derrota de la direcció quan va intentar reformar els estatuts del partit per acabar, precisament, amb el seu caràcter assembleari.

Aquesta vegada, tanmateix, el «aparell» ha après la lliçó, jutjant per les dificultats que els militants de base han tingut per apuntar-se a la Conferència -segons els crítics- que malgrat tot registra una inscripció rècord: 2.800 persones, gràcies al suport econòmic de la direcció a les seccions locals «menys desobedients». La tesi de la direcció, defensat pel portaveu parlamentari i futur cap de llista al Congrés, Joan Ridao, és que cal ser partit de govern per ampliar la majoria social a favor de la independència. Una vegada que aquesta opció sigui majoritària es podrà convocar unilateralment un referèndum que «l'Estat espanyol» haurà d'atendre, malgrat que no estigui previst a la Constitució.

Aquesta postura implica el rebuig de ple de dues de les principals exigències dels crítics, que ja han pactat sumar els seus vots: renegociar el Pacte d'Entesa i separar els càrrecs de partit i de govern.

La plataforma de l'exconseller Joan Carretero ha plantejat una esmena a la totalitat del text oficial en la que defensa que «estar en el Govern és un mitjàmedi» mentre per al sector oficial «és un objectiu», segons la portaveu del grup, Rut Carandell. Adverteixen, a més, que l'actual pacte que sustenta el govern tripartit no marca un programa polític sinó que es limita a «prometre que ens portarem bé», la qual cosa segons el seu parer es tradueix en «submissió» al president Montilla.

Confrontació amb Espanya

Aquest grup reclama un gir radical en la política d'àmbit nacional per «tornar a la confrontació amb l'Estat». Consideren que l'estratègia «pactista» no porta a res, per la qual cosa d'imposar-se aquest grup, el PSOE es quedaria sense un dels seus suports parlamentaris.

Per la seva part, Esquerra Independentista ha presentat nou esmenes parcials que inclouen també les principals reivindicacions de R.Cat, encara que donen més marge a la negociació amb el sector oficial. La direcció d'ERC ha acceptat incorporar en la seva ponència la petició d'una llei de referèndum, com plantejava el corrent, encara que el grup d'Uriel Bertran continua decidit a presentar a votació la seva esmena en aquest sentit, ja que considera el text oficial massa ambigu. En ella es fixa un referèndum d'autodeterminació i planteja aquesta llei com una «condició al pacte de govern que pugui sorgir de les eleccions autonòmiques de 2010», punts que la direcció d'ERC no accepta. A més EI planteja les característiques d'un eventual futur Estat català, que defineix com «una república federal, social, laica i democràtica», que en principi han de ser assumides per la direcció.