dimecres, 19 de març del 2008

Altafulla o la realitat de la democràcia

Un candidat a les darreres eleccions responia divertit quan li comentaven el fet de no haver aconseguit acte de diputat: "La dictadura de la democràcia".

En una trobada de la gent de "la Cua del Lleó", vàrem comentar la dita i ens vàrem posar a filosofar. La democràcia que ha fet possible que un electricista arribés a Ministre. Bé, un altre exemple, que qualsevol, entès com a terme de pluralitat i no despectiu, pugui ser alcalde del seu poble.

I d’ací a la democràcia activa. Sí, aquella que no entrega un xec en blanc per a quatre anys. Aquella que vol ser escoltada. La que no creu que pel fet de no haver-se adscrit a un partit o a una agrupació d'electors no està condemnada a esperar a veure com va tot.

I d'ací, òbviament estem resumint, a Altafulla.

L'alcalde de la vila, i sembla que per temps més llarg que el previst als auguris, és un home de bé. Temprat de cap i acerat de "verb". Un estil definit i que potser fa difícil la negociació. Bé un estil. El cap de llista socialista, reflexiu i "socarrà", bé un altre estil. Per la Pau arriba la passió i la improvisació, doncs el mateix més estil. I així fins a trobar vuit formes, amb les seves interioritats per a onze cadires.

Si algun cop ha estat necessari el parlar de veritat, és a Altafulla. I vagi per endavant, que parlem d’oïda i que per això ho publiquem en un blog personal de lliure accés i no en un article d'opinió.

La dreta i l'esquerra ja no es diferencien de la forma que ho feien fa uns anys. Ara, el concepte de creixement i de la sostenibilitat marquen els debats. Fins a on créixer? Fa falta això o allò més que això altre o allò altre? La veritat és difícil, però cedir pot arribar a ser relativament útil. Si tens una llista de projectes, quin percentatge donaries per bó? La meitat? Menys? És dolents fer la meitat i la meitat dels altres?

Cal educar fins al punt de negar un desig fins i tot quan sembla... doncs això, un desig? Tota la informació pot portar a fer una gestió compacta, si els diners acompanyen, però ens podem allunyar del que es vol en realitat.

Com arreglar-ho? Potser una mica de tots i més de la formació-ns que estan al front de l'ajuntament. Potser la clau sigui anar administrant la responsabilitat enmig de la conversa. Les preses i prioritats son tan relatives com pensaments hi hagi.

Potser parlant, a la fi del mandat ens trobem a Altafulla una biblioteca moderna i no reciclada, i un camp de gespa artificial que sembli l'obra més col·lectiva del municipi. Potser arribin a anivellar els ingressos i les despeses, amb l'endeutament i la feina feta. Potser puguin tornar a gaudir de la gran oportunitat de treballar pels de casa.

I a la Torre? Doncs també... I tan.



Arguments i conversa. No hi ha més. Sort.

1 comentari:

Anònim ha dit...

És obert l'assistència a aquestes reunions?

Podeu donar pistes de qui sou. votans d'esquerra republicana? convergents?