Ens hem passant patint massa mesos. Hom veia. Hom sabia. Hom callava per a no fer massa fresa i distreure als que havien de veure, saber i callar més sovint per a no fallar i fallar-nos.
I ara, és clar que també torna a tocar de veure, saber, escoltar i callar per a no fer una trencadissa que impedeixi posar-se dempeus.
La llista dels deures que s'ha imposat el nou govern es prou coneguda. No ens ha de sorprendre. És, en definitiva, el que s'està demandant durant gairebé tres anys des d'arreu de la vila. Muntanyans, Carrer Antoni Roig, ordre i concert i participació de veritat. D'aquella que te la creus fins a entendre que les aparents molèsties són com les medecines. Sovint couen perquè curen.
Si agafem distància, veurem que fan el que cal fer. Tema a tema i amb bona lletra. Un cop dit el que calia al plenari, que llàstima de certes companyies. Sols ens queda cent dies de crèdit i pensar en Torredembarra.
I si cal afegir experiència, doncs som-hi. Si cal afegir-hi crítica constructiva, doncs som-hi. I mentre esperem que la Torre faci el que li cal fer, potser seguir parlant i estructurant les alternatives polítiques reals.
Hem parlat del fet de la fragmentació política de Torredembarra com a explicació de la dificultat de formar governs estables. Bé, potser sí que és l'explicació. I ha hagut massa fragmentació política dins de les formacions. I això sols s'arregla amb programes de govern que s'hagin de complir front de la improvisació.
No sigui que a banda del transfugisme que fa majories, tinguem trànsfugues latents darrera les sigles que fan minories incomprensibles.
1 comentari:
No tothom arriva a comprendre tot el que dius. Sembla que sembreu dubtes. Potser caldria dir les coses clar i català. I si es trenca rés. Ja s'arreclarà.
Cal assenyalar els culpables amb el dit ben alt. Desenmascarar els personalismes, les chuleries i la mediocritat.
Proposeu canviar amb els mateixos responsables. No sortirà bé. Talleu caps, uns i altres. O l'esquerra desapareixerà.
Ja saps qui soc.
Publica un comentari a l'entrada