L’humor és el millor catalitzador de desgràcies
Qui s’hagi quedat sense benzina el dia que anava amb presses. Qui hagi perdut la cobertura del mòbil en mig de la més important de les trucades de feina. O qui hagi llençat per error el paperet on hi havia el telèfon de l’amant en potència. Qualsevol gafe o, parlant bé, malastruc té cita la nit del dimecres 13 a la Ciutadella de Roses. Té hora per a una Terapia de grup per a gafes, “un espectacle molt digerible i molt ben interpretat”, segons el seu director, Gilbert Bosch.
I aquí una llarga i pedant entrevista
Hola!
"Teràpia de grup per a gafes" és la pitjor obra de teatre que he vist en la meva vida. Érem pràcticament una legió sencera de persones que ahir vam anar a la ciutadella a veure aquesta obra infumable i que vam sortir lamentant-nos d'haver pagat deu euros per una obra de guió més aviat absurd, insípid i suat. També és cert que dos dels actors (el noi i la noia que es quedava en sostens) ho feien bé però la resta hauria de dedicar-se a alguna altra cosa i no robar d'aquesta manera el temps, els diners i la paciència dels pobres espectadors.
I ho dic amb coneixement de causa. No faig una crítica gratuïta sense saber-ne res. És cert que no sóc cap experta, però sí sé quan m'han pres el pèl. Sé que el guió era horrible, les actuacions (especialment la de la noia més prima) insípides i planeres, tot i que darrera hom hi pot veure una bona direcció artística. Podem afegir, ja per finalitzar que el muntatge és avorrit i previsible.
El que em molesta, però, és que l'ajuntament de roses, possiblement per estalviar-se diners, hagin pagat a aquest grup de teatre amateur com a plat fort del teatre de festa major. És una vergonya!! A més a més, sense grades!! Amb prou feines es podia veure l'escenari!! Que no costen tants diners!!!
I no sóc la única que ho penso. Que preguntin a tot aquell que ahir a la nit va perdre el temps a la ciutadella.
De part d'una ciutadana indignada!
Patètica la obra. Però molt! Es deuen pensar que ens prenen el pèl. Com és possible que s'hagi contractat un espectacle així per la festa major? Vaig anar amb amics de fora i vaig sentir vergonya. I vergonya hauria de sentir qui ho va programar.
L'obra, "Teràpia de grup per a gafes", no va convèncer el públic. Almenys quantitativament: 500 espectadors mentre que l'obra de l'any passat, "Pels Pèls", va reunir-ne gairebé mil. Així ho va confirmar el tècnic de Cultura, Enric Matarrodona.
L'Ajuntament assegura que era previsible, tant per la companyia contractada com per la meteorologia del dia. Per cert, el vent va obligar a iniciar la representació amb mitja hora de retard.
I aquí una llarga i pedant entrevista
Hola!
"Teràpia de grup per a gafes" és la pitjor obra de teatre que he vist en la meva vida. Érem pràcticament una legió sencera de persones que ahir vam anar a la ciutadella a veure aquesta obra infumable i que vam sortir lamentant-nos d'haver pagat deu euros per una obra de guió més aviat absurd, insípid i suat. També és cert que dos dels actors (el noi i la noia que es quedava en sostens) ho feien bé però la resta hauria de dedicar-se a alguna altra cosa i no robar d'aquesta manera el temps, els diners i la paciència dels pobres espectadors.
I ho dic amb coneixement de causa. No faig una crítica gratuïta sense saber-ne res. És cert que no sóc cap experta, però sí sé quan m'han pres el pèl. Sé que el guió era horrible, les actuacions (especialment la de la noia més prima) insípides i planeres, tot i que darrera hom hi pot veure una bona direcció artística. Podem afegir, ja per finalitzar que el muntatge és avorrit i previsible.
El que em molesta, però, és que l'ajuntament de roses, possiblement per estalviar-se diners, hagin pagat a aquest grup de teatre amateur com a plat fort del teatre de festa major. És una vergonya!! A més a més, sense grades!! Amb prou feines es podia veure l'escenari!! Que no costen tants diners!!!
I no sóc la única que ho penso. Que preguntin a tot aquell que ahir a la nit va perdre el temps a la ciutadella.
De part d'una ciutadana indignada!
Patètica la obra. Però molt! Es deuen pensar que ens prenen el pèl. Com és possible que s'hagi contractat un espectacle així per la festa major? Vaig anar amb amics de fora i vaig sentir vergonya. I vergonya hauria de sentir qui ho va programar.
L'obra, "Teràpia de grup per a gafes", no va convèncer el públic. Almenys quantitativament: 500 espectadors mentre que l'obra de l'any passat, "Pels Pèls", va reunir-ne gairebé mil. Així ho va confirmar el tècnic de Cultura, Enric Matarrodona.
L'Ajuntament assegura que era previsible, tant per la companyia contractada com per la meteorologia del dia. Per cert, el vent va obligar a iniciar la representació amb mitja hora de retard.
Són algunes de les entrades parlant d'aquesta obra en un blog de Roses.
Triar una obra de teatre per la festa major és complicat i cal molt coneixement del públic potencial que hi anirà. O, potser tot el contrari.
La comissió encarregada de triar ho feia sobre un ventall molt minso, però tan li fa. La mostra que hi havia semblava condemnada a elevar a indiscutible l'elecció dels "gafes", mai més ben dit.
A hores d'ara, tots sospiten si a la web de referència hi havien afegit rialles. A hores d'ara, alguns ja es penedeixen de no haver fet cas de la primera impressió i haver escollit "El Lleig". A hores d'ara hom pensar que per l'any que ve ha de prevaldre el millor teatre per sobre de l'aparent oportunitat i idoneïtat per a conviure amb la festa major. Però la clau és a hores d'ara.
La millor intenció i una relliscada, sempre serà molt millor que la supèrbia de l'asèptica programació allunyada de la societat. Però, pensant en l'auditori, hom es pregunta com fer-ho adequadament.
Sens dubte anant als diferents festivals, veient els treballs i establint criteris de programació d'un conjunt anyal. Ja que un cop l'any pot passar, però una programació ha de copsar totes les sensibilitats i totes les expectatives.
És va tantejar als gafes per Internet i dins d'una llista curta. El que ja s'ha aprés, és que la llista ha de ser més llarga i a Internet cal mirar les web's de referència i moltes altres més...
Triar una obra de teatre per la festa major és complicat i cal molt coneixement del públic potencial que hi anirà. O, potser tot el contrari.
La comissió encarregada de triar ho feia sobre un ventall molt minso, però tan li fa. La mostra que hi havia semblava condemnada a elevar a indiscutible l'elecció dels "gafes", mai més ben dit.
A hores d'ara, tots sospiten si a la web de referència hi havien afegit rialles. A hores d'ara, alguns ja es penedeixen de no haver fet cas de la primera impressió i haver escollit "El Lleig". A hores d'ara hom pensar que per l'any que ve ha de prevaldre el millor teatre per sobre de l'aparent oportunitat i idoneïtat per a conviure amb la festa major. Però la clau és a hores d'ara.
La millor intenció i una relliscada, sempre serà molt millor que la supèrbia de l'asèptica programació allunyada de la societat. Però, pensant en l'auditori, hom es pregunta com fer-ho adequadament.
Sens dubte anant als diferents festivals, veient els treballs i establint criteris de programació d'un conjunt anyal. Ja que un cop l'any pot passar, però una programació ha de copsar totes les sensibilitats i totes les expectatives.
És va tantejar als gafes per Internet i dins d'una llista curta. El que ja s'ha aprés, és que la llista ha de ser més llarga i a Internet cal mirar les web's de referència i moltes altres més...
3 comentaris:
Molta lletra i poca gràcia. Feia anys que no m'aburria tan. Sols em distreia la fe que li posavent els actors. Per cert molt jovenets, no?
Una mitjana de vint-i-quatre anys directament importada de l'Institut del Teatre.
El text feixuc ho posava molt difícil. La direcció no preveia ni els més elementals principis de la posada en escena, des de temps per diferir cada nou tomb en el discurs bàsic ni temps per assimilar gags directes.
No ens va semblar un problema d'actors.
Problema i prou. Tens raó
Publica un comentari a l'entrada