Cal treballar de valent en tots sentits, però faltaria a la veritat sinó expressés que estic cansat de problemes basats en la manca de respecte i la poca generositat política. N
Quan hem pogut... no hem avançat prou. Ara cal avançar sense gran discursos. Complir i convèncer. Si cal obrir el partit que no sigui per deixar enrera als seguidors del catalanisme progressista per abastar majories cojunturals.
El "mai" d'Alfredo Pérez Rubalcaba al dret a decidir, expressat dissabte passat en el comitè federal del PSOE davant Pere Navarro, no ha alterat els plans dels socialistes catalans en aquesta matèria. El líder del PSC s'ha mostrat convençut que el PSOE acabarà acceptant el dret a decidir de Catalunya, de la mateixa manera que en quatre mesos ha acabat acceptant que cal modificar la Constitució per avançar cap a un model d'estat federal. De fet, després d'apel·lar a l'esperit de la Transició per abordar aquest canvi de cicle, Navarro ha considerat que la reforma constitucional l'acabarà abraçant també el PP. "Serà molt difícil de fer, però no impossible", ha insistit. És més, ha opinat que els federalistes són majoria tant a Catalunya com a Espanya. "Hem de liderar l'àmplia majoria federal", ha etzibat.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La Sentència del Tribunal Constitucional, que modifica l’Estatut aprovat en referèndum
per una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, va ser interpretada per molts
com la confirmació que les ànsies d’autogovern de bona part dels catalans i les
catalanes no cabien ja en la Constitució Espanyola.
El nou finançament acordat el 2009, que pretenia aturar el creixent malestar fiscal
català, ha estat incapaç de garantir el compliment del principi d’ordinalitat A més, la
percepció d’un exagerat dèficit fiscal s’ha vist agreujada amb motiu de la crisi
econòmica.
A aquests problemes s’hi afegeix la sensació d’injustícia sobre les inversions públiques
de l’Estat a Catalunya, l’acumulació d’incompliments per part dels successius Governs
d’Espanya del model de finançament acordat a partir del que disposa el nou Estatut i la
manca de sensibilitat suficient sobre la realitat pluricultural i pluringüística d’Espanya.
En aquest darrer aspecte cal subratllar l'inadmissible intent de l'actual Govern
d'Espanya de qüestionar el model lingüístic de l’escola catalana amb més de 30 anys
de vigència.
Aquest conjunt de raons aconsellen renovar el pacte constitucional i estatutari a través
d’una reforma federal de la Constitució Espanyola que contempli al menys quatre
aspectes especialment rellevants:
Regles: Cal resoldre de la millor manera possible la qüestió del repartiment
competencial i garantir l’adequat exercici de les competències, incorporant clàusules
de tipus federal que fixin els límits a l’exercici competencial de cada administració per
fer realitat el principi segons el qual l’autogovern permeti el desenvolupament integral
de polítiques pròpies per part de les Comunitats Autònomes, evitant al màxim el
solapament competencial. En paral·lel, s’han d’enfortir i millorar els mecanismes de
cooperació entre les Comunitats Autònomes, i entre elles i l’Administració General de
l’Estat.
Recursos: cal incloure a la Constitució les previsions necessàries per assolir un pacte
fiscal federal amb les següents característiques principals:
a) Que la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos de
caràcter general suportats a Catalunya correspongui a l’Agència Tributària de
Catalunya, que també podrà gestionar els tributs locals quan així ho acordi amb les
Administracions locals que ho desitgin.
b) Que l’Agència Tributària de Catalunya disposi de plena capacitat i atribucions per a
l’organització i l’exercici de les funcions pròpies de la gestió tributària. A aquests
efectes, l’Agència Tributària de Catalunya i l’administració tributària de l’Estat
establiran un consorci tributari que, presidit per un representant de la Generalitat,
actuarà com a única administració tributària a Catalunya.
c) Que la Generalitat disposi de capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots
els tributs suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió
Europea.
d) Que la contribució catalana a les finances de l’Estat integri la contribució a les
despeses de l’Estat i la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament) Pel
que fa a l’aportació a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament, que s’estableixin
les adequades previsions per a garantir que Catalunya no perdi capacitat fiscal un cop
realitzada la seva contribució a la solidaritat, tot respectant de forma escrupolosa el
principi d’ordinalitat.
Representació: el federalisme és una combinació d’autogovern i co-govern que
requereix que les Comunitats Autònomes participin en les institucions generals de
l’Estat. En aquest sentit, té especial rellevància la reforma del Senat, amb dues
opcions possibles: a) una reforma de Senat per convertir-lo en Cambra territorial, o b)
la seva supressió en benefici d’un Consell Federal del qual formin part delegats dels
governs autonòmics. La Constitució, en aplicació del principi que estableix que les
Comunitats Autònomes són Estat, ha d’establir que puguin representar-lo a l’àmbit
internacional i en la Unió Europea en qüestions relatives a competències
autonòmiques exclusives, adoptant els adequats mecanismes de coordinació entre
elles.
Reconeixement: la reforma constitucional ha d’incorporar el reconeixement explícit i la
garantia del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat, deixant clar
que el terme nacionalitat empara aquelles Comunitats que es consideren a si mateixes
com a nacions. Així, ha de quedar clar que la Constitució empara el reconeixement de
la realitat nacional catalana, dels seus símbols nacionals i de la continuïtat històrica de
les institucions de la Generalitat, aspectes que determinen una posició singular de la
Generalitat en l’Estat. La reforma ha d’emparar el model lingüístic vigent a Catalunya
particularment en el terreny educatiu, així com el dret a adreçar-se en català als
organismes constitucionals i jurisdiccionals d’àmbit estatal, l’impuls a l’oficialitat de la
llengua catalana en la Unió Europea, l’ús de la llengua catalana en el Congrés i en el
Senat (o en el Consell Federal), i la presència en la UNESCO de les diverses llengües
i cultures d’Espanya. Finalment, s’ha d’establir que futures reformes de la Constitució
en determinats aspectes hagin de comptar necessàriament amb l’acord de les
Comunitats Autònomes.
En paral·lel, i d'acord amb la voluntat expressada per una majoria de les forces
polítiques presents en el Parlament de Catalunya, cal impulsar un procés negociador
per fer possible que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret
a decidir sobre el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya. Aquest procés
negociador ha de perseguir un gran acord que faci compatible el principi democràtic
amb el principi de legalitat, des del convenciment que les lleis han de ser observades i,
al mateix temps, que poden ser modificades per a millor servir a la societat. L'objectiu
és assolir un acord entre el Govern de Catalunya i el Govern d'Espanya que permeti la
celebració a Catalunya d'una consulta o referèndum en el marc de la legalitat, perquè
els catalans i les catalanes puguin pronunciar-se sobre quin ha de ser el futur de les
relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya,
1. Manifesta el convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran
de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions
Catalunya-Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través
d’un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de
respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.
2. Es compromet a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum
o consulta acordat en el marc de la legalitat. En aquest sentit:
a. Insta el Govern de la Generalitat a negociar i acordar amb el Govern d’Espanya, en
el termini de dos anys, les reformes legals necessàries per tal que els ciutadans i els
ciutadanes de Catalunya puguin exercir el dret a decidir sobre el futur de les relacions
Catalunya-Espanya.
b. Insta el Govern de la Generalitat a informar al Parlament, como a mínim cada quatre
mesos, sobre l’evolució del procés negociador.
3. Proclama la necessitat d’impulsar la reforma de la Constitució per tal d’assolir un
Estat federal que garanteixi el màxim autogovern per a Catalunya, ens asseguri un
tracte fiscal just, i reconegui la nostra identitat i cultura nacionals en el marc de l’Estat
Espanyol i la Unió Europea, conscients que un sistema de sobiranies compartides és
la millor forma de gestionar les interdependències existents en el món global.
4. La conveniència de que els grups parlamentaris impulsin la creació d’una Comissió
d'Estudi per tal d'establir, en el termini d'un any, els elements que haurien de
conformar una proposta de reforma constitucional, acordada per una àmplia majoria
del Parlament de Catalunya per ser negociada i aprovada posteriorment en el marc de
les institucions de l'Estat.
La Sentència del Tribunal Constitucional, que modifica l’Estatut aprovat en referèndum
per una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, va ser interpretada per molts
com la confirmació que les ànsies d’autogovern de bona part dels catalans i les
catalanes no cabien ja en la Constitució Espanyola.
El nou finançament acordat el 2009, que pretenia aturar el creixent malestar fiscal
català, ha estat incapaç de garantir el compliment del principi d’ordinalitat A més, la
percepció d’un exagerat dèficit fiscal s’ha vist agreujada amb motiu de la crisi
econòmica.
A aquests problemes s’hi afegeix la sensació d’injustícia sobre les inversions públiques
de l’Estat a Catalunya, l’acumulació d’incompliments per part dels successius Governs
d’Espanya del model de finançament acordat a partir del que disposa el nou Estatut i la
manca de sensibilitat suficient sobre la realitat pluricultural i pluringüística d’Espanya.
En aquest darrer aspecte cal subratllar l'inadmissible intent de l'actual Govern
d'Espanya de qüestionar el model lingüístic de l’escola catalana amb més de 30 anys
de vigència.
Aquest conjunt de raons aconsellen renovar el pacte constitucional i estatutari a través
d’una reforma federal de la Constitució Espanyola que contempli al menys quatre
aspectes especialment rellevants:
Regles: Cal resoldre de la millor manera possible la qüestió del repartiment
competencial i garantir l’adequat exercici de les competències, incorporant clàusules
de tipus federal que fixin els límits a l’exercici competencial de cada administració per
fer realitat el principi segons el qual l’autogovern permeti el desenvolupament integral
de polítiques pròpies per part de les Comunitats Autònomes, evitant al màxim el
solapament competencial. En paral·lel, s’han d’enfortir i millorar els mecanismes de
cooperació entre les Comunitats Autònomes, i entre elles i l’Administració General de
l’Estat.
Recursos: cal incloure a la Constitució les previsions necessàries per assolir un pacte
fiscal federal amb les següents característiques principals:
a) Que la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos de
caràcter general suportats a Catalunya correspongui a l’Agència Tributària de
Catalunya, que també podrà gestionar els tributs locals quan així ho acordi amb les
Administracions locals que ho desitgin.
b) Que l’Agència Tributària de Catalunya disposi de plena capacitat i atribucions per a
l’organització i l’exercici de les funcions pròpies de la gestió tributària. A aquests
efectes, l’Agència Tributària de Catalunya i l’administració tributària de l’Estat
establiran un consorci tributari que, presidit per un representant de la Generalitat,
actuarà com a única administració tributària a Catalunya.
c) Que la Generalitat disposi de capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots
els tributs suportats a Catalunya, en el marc de les competències de l’Estat i de la Unió
Europea.
d) Que la contribució catalana a les finances de l’Estat integri la contribució a les
despeses de l’Estat i la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament) Pel
que fa a l’aportació a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament, que s’estableixin
les adequades previsions per a garantir que Catalunya no perdi capacitat fiscal un cop
realitzada la seva contribució a la solidaritat, tot respectant de forma escrupolosa el
principi d’ordinalitat.
Representació: el federalisme és una combinació d’autogovern i co-govern que
requereix que les Comunitats Autònomes participin en les institucions generals de
l’Estat. En aquest sentit, té especial rellevància la reforma del Senat, amb dues
opcions possibles: a) una reforma de Senat per convertir-lo en Cambra territorial, o b)
la seva supressió en benefici d’un Consell Federal del qual formin part delegats dels
governs autonòmics. La Constitució, en aplicació del principi que estableix que les
Comunitats Autònomes són Estat, ha d’establir que puguin representar-lo a l’àmbit
internacional i en la Unió Europea en qüestions relatives a competències
autonòmiques exclusives, adoptant els adequats mecanismes de coordinació entre
elles.
Reconeixement: la reforma constitucional ha d’incorporar el reconeixement explícit i la
garantia del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat, deixant clar
que el terme nacionalitat empara aquelles Comunitats que es consideren a si mateixes
com a nacions. Així, ha de quedar clar que la Constitució empara el reconeixement de
la realitat nacional catalana, dels seus símbols nacionals i de la continuïtat històrica de
les institucions de la Generalitat, aspectes que determinen una posició singular de la
Generalitat en l’Estat. La reforma ha d’emparar el model lingüístic vigent a Catalunya
particularment en el terreny educatiu, així com el dret a adreçar-se en català als
organismes constitucionals i jurisdiccionals d’àmbit estatal, l’impuls a l’oficialitat de la
llengua catalana en la Unió Europea, l’ús de la llengua catalana en el Congrés i en el
Senat (o en el Consell Federal), i la presència en la UNESCO de les diverses llengües
i cultures d’Espanya. Finalment, s’ha d’establir que futures reformes de la Constitució
en determinats aspectes hagin de comptar necessàriament amb l’acord de les
Comunitats Autònomes.
En paral·lel, i d'acord amb la voluntat expressada per una majoria de les forces
polítiques presents en el Parlament de Catalunya, cal impulsar un procés negociador
per fer possible que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret
a decidir sobre el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya. Aquest procés
negociador ha de perseguir un gran acord que faci compatible el principi democràtic
amb el principi de legalitat, des del convenciment que les lleis han de ser observades i,
al mateix temps, que poden ser modificades per a millor servir a la societat. L'objectiu
és assolir un acord entre el Govern de Catalunya i el Govern d'Espanya que permeti la
celebració a Catalunya d'una consulta o referèndum en el marc de la legalitat, perquè
els catalans i les catalanes puguin pronunciar-se sobre quin ha de ser el futur de les
relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya,
1. Manifesta el convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran
de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions
Catalunya-Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través
d’un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de
respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.
2. Es compromet a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les
ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum
o consulta acordat en el marc de la legalitat. En aquest sentit:
a. Insta el Govern de la Generalitat a negociar i acordar amb el Govern d’Espanya, en
el termini de dos anys, les reformes legals necessàries per tal que els ciutadans i els
ciutadanes de Catalunya puguin exercir el dret a decidir sobre el futur de les relacions
Catalunya-Espanya.
b. Insta el Govern de la Generalitat a informar al Parlament, como a mínim cada quatre
mesos, sobre l’evolució del procés negociador.
3. Proclama la necessitat d’impulsar la reforma de la Constitució per tal d’assolir un
Estat federal que garanteixi el màxim autogovern per a Catalunya, ens asseguri un
tracte fiscal just, i reconegui la nostra identitat i cultura nacionals en el marc de l’Estat
Espanyol i la Unió Europea, conscients que un sistema de sobiranies compartides és
la millor forma de gestionar les interdependències existents en el món global.
4. La conveniència de que els grups parlamentaris impulsin la creació d’una Comissió
d'Estudi per tal d'establir, en el termini d'un any, els elements que haurien de
conformar una proposta de reforma constitucional, acordada per una àmplia majoria
del Parlament de Catalunya per ser negociada i aprovada posteriorment en el marc de
les institucions de l'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada