Dijous, 3 de gener - 00:00h.
El 31 de juliol del 2011, els Estats Units van arribar al límit màxim d'endeutament autoritzat per al Govern federal i van estar a punt d'entrar en suspensió de pagaments. Hauria estat una catàstrofe per al país i per a l'economia mundial en el pitjor moment de la crisi de l'euro. Després d'angoixants negociacions contra rellotge, un acord d'última hora entre republicans i demòcrates va augmentar el límit d'endeutament a canvi que Obama renunciés a apujar els impostos per al 2% dels americans més rics fins al nivell anterior a les rebaixes de Bush.
La reducció de la despesa es deixava per a més tard però els dos partits es lligaven de mans de manera que si no hi havia acord per al pressupost del 2013 es produirien automàticament augments d'impostos i reduccions de la despesa, el famós «precipici» o «mur» fiscal, la brutalitat del qual hauria provocat una greu recessió en l'economia americana i, de rebot, en la mundial.
Un cop més, el sistema polític nord-americà ha estat jugant amb foc i ha esperat fins a l'últim minut de la matinada de l'any nou per arribar al Senat a un altre acord de mínims que evités aquesta catàstrofe pressupostària.
L'acord ha estat ratificat de mala gana per la majoria republicana al Congrés, les borses han aplaudit alleujades i Obama ha pogut reprendre les vacances a Hawaii. Però és la segona vegada que no pot complir el seu programa fiscal. Durant les passades eleccions Obama va proposar augmentar els impostos a les famílies amb rendes superiors als 250.000 dòlars. Després del forcejament amb els republicans, hostils a qualsevol augment d'impostos, aquest límit s'ha augmentat fins als 450.000 dòlars. Ha aconseguit, en canvi, mantenir, si més no per un temps, els beneficis de l'assegurança de desocupació per a dos milions de nord-americans.
Sense aquest acord, el 2013 hauria començat molt malament i ens hauríem enfonsat encara més en la crisi. Però estem una altra vegada davant d'una solució parcial, fràgil i transitòria. S'ha tornat a arribar al límit legal del deute i caldrà tornar-lo a augmentar. El juliol del 2011 això va provocar la degradació de la qualificació del deute dels EUA per l'agència Standard & Poor's, de manera que els nord-americans no estan en bona situació per donar lliçons a l'Europa de l'euro.
El Senat i la Casa Blanca han acordat també un nou termini de dos mesos per decidir la reducció de la despesa necessària per equilibrar el pressupost, cosa que significa posar rumb cap a un altre precipici a data fixa mantenint una altra vegada el món en suspens.
La sensació és que els EUA són incapaços de reduir el seu dèficit fiscal, d'aturar l'augment del seu deute, que aviat arribarà al 100% del seu PIB, i de corregir l'extrema inequitat del seu sistema fiscal, que és una de les condicions necessàries per reduir el dèficit sense agreujar encara més les desigualtats que minen la seva societat.
La trista realitat és que la resistència a la redistribució fiscal en la societat i la política dels EUA continua fent perillar la seva cohesió i amenaçant l'estabilitat de l'economia mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada