I Tarradelles dixit....

Ahir es celebrava el vintè aniversari de la mort de l'expresident Tarradelles. Una història curiosa, sens dubte, la relació del personatge amb la generalitat i, de retruc, amb la història de Catalunya. Però si us sembla ens centrarem amb un aspecte, ressaltat no val a oblidar-ho, per l'actual president del nostre país.

"la política és per damunt de tot acció de govern i que l'obligació d'un polític és prendre decisions pensant en l'interès general tot i que aquestes comportin incomprensió i crítiques"

Home!. Potser es que escriure des de Torredembarra ens torni més sensibles, o que la frase ja té prou anys com per pensar que en un moment concret potser, i sols potser, va estar justificada. No ho compartim.
La política s'ha de reinventar? O potser sols cal recuperar el que mai tenia que deixar de ser: Un exercici de convivència. Cal trobar formes de representativitat per a concretar sistemes d'autogovern. Sens dubte. Però això no pot comportar llunyania dels representants respecte dels representats.
De segur que la tentació de "deixem fer que, per això m'has escollit, i ja parlarem" és forta i intensa. Ser participatiu és més feixuc. Ser més obert és més cansat. I fer-ho tot plegat és més carregós.
Però la diferència és governar sol, com si fóssim un director general d'una fabrica que sols entrega compte de resultat, oblidant que no ens han facultat per actuar com si tinguéssim la capacitació demostrada, o gestionar les potencialitats escoltant i posant ponts de contacte constants amb la resta del municipi.
Cal opinar-hi? Doncs no. Pensem que qualsevol que tingui prou i interès per a llegir, entendre rràpidament que el segle XXI ve marcat per una evolució social. El grau de preparació sociocultural i personal és molt més alt. I que davant de les enormes possibilitats d'accedir a les diferents informacions, els graus d'opinió són tan més alts com heterogenis.
Tan li fa si a un gran consell de participació i participa un dos per cent del cens. De ben segur que quan augmenti serà per la percepció de decisions que afectaran negativament a la resta de ciutadans. Així doncs, cal treballar amb honradesa, amb humilitat i amb decisió. Si un ciutadà que s'ha ofert per a treballar per al comunitat es queixa, de segur que pensarem que es voluntari i per tan, si podem ajudar millor, però si el cas és que no quadra en les nostres àrees d'actuació personal, cal retornar la demanda o queixa al si de la societat.
Perquè els regidors haurien de tenir un tracte especial? No plantegem un tracte discriminatori, lluny d'això. Però potser cal seguir recordant amb els fets que les tensions o "estressos" són quasi bé proporcionals a les eines que poden emprar. Que hi ha molt a fer, però que sense sentir-nos propers sols seran edificis i no noves oportunitats.
Venen els ajuntaments de les persones. Venen, també les noves concepcions d'economia local, de mancomunitats de serveis i de nous nuclis supramunicipals... i molts altres conceptes que sols poden recollir els plenaris locals si estan en contacte amb la realitat canviant de la societat.
Una societat que per massa gent son titulars televisius. Que sols quan son definits com a constatacions de noves corrents socials inciten a tenir-ho en compte. La societat som tots. I cada neguit del carrer del costat coincideix amb neguits d'altres carrers d'arreu. Si hem d'esperar als titulars dels diferents informatius, farem tard. I per no ser catastrofistes, el tard pot significar anar a remolc. De fet, ja hi anem.
Parem-nos a dibuixar calendaris i noves formes d'organitzar-nos tots. Atenció i menys sentir-nos ferits, el cap quedarà prou clar com per fer el que cal.