Els Canvis han ser més clars

Ens trobem amb la paradoxa de no aprovar projectes que podrien estar bé. De esgotar períodes de congelació de llicencies, de reconeixement elements d’interès cultural i tantes altres coses.

Buscar culpables? No, gràcies. Percentatges de culpabilitat? Noi, gràcies, també.

Si una de les mancances polítiques ha estat que les subvencions i les ocasions substituïssin el dibuix de projectes polítics per a Torredembarra, no ens podem distreure amb quines coses s’han malmès per reaccions a les accions.

Ara, no toca, com va popularitzar un president que del “Deixeu-me fer” en va fer un art que encara paguem ara.

Aquest mandat, ja que legislatura sembla que no agradi perquè no fem lleis, ha estat un cúmul de fets i coses, de coses i fets. Engegada de cavall i aturada de burro. Bé, en podem sortir enfortits.

Tan li fa si ara queden projectes pendents. Tan li fa d’aquella oportunitat o d’aquella ocasió. Val a dir que si fem menys però més aplegats, farem el que la vila demanda. I això si que s’ha de recuperar.

Hi havia dos eixos d’actuació a sobre la taula. Filadors i Entorn del Castell i Portal de Padrines. Explicats amb cura son difícils de rebutjar. Però, perquè s’han rebutjat?

Anem als fets provats: “Per a ser un text refós no és prou clar”. Llum i taquígrafs. Aquest argument figura a les actes i a les gravacions del ple. Del demés, especulacions i més o menys graus de desconfiança.

Un Ple extraordinari de quatre punts, ajornats en diferents instàncies d’altres plens o juntes, feia necessari la presència de tècnics redactors a la sala, de reunions prèvies d’explicació i pacte i de projeccions i temps per a esbrinar-ne tots i cadascúns dels detalls, el que grinyolava i el que calia aclarir.

Quan es varen presentar a les comissions del Consell, vàrem poder tenir a les mans els diferents gràfics, tot i que mancava una perspectiva des de l’entrada de la rotonda a nivell metre i mig per a assegurar-nos del que taparia o desvetllaria el projecte, i prop d’una hora per projecte. També es varen plantejar dubtes que calia seguir aclarint.

En un ple convocat a quarts de dues, no hi havia ni una quarta part de temps previst.

És ben cert que si la confiança no s’hagués malmès, amb una breu descripció potser hagués estat suficient. Millora la visibilitat , descobrim muralla, no hi ha més manrera d’alliberar l’espai més proper, l’edifici que ha d’anar a l’espai del pàrking tindrà especificacions per a conjuntar-ho i integra-ho, etc.

Ara volem tocar les ferides com Sant Tomàs. I no és culpa de ningú, o tan li fa. Remenem ferides un temps per acabar la legislatura amb tothom prou assabentat i recuperant la fe en els dictàmens tècnics. Això sí, cada tècnic a fer la feina. I el que no lluny del nou espai.

Potser haurem d’esporgar l’arbre i fixar que les hores de regar siguin les del conveni. No sigui que a força de veure “esmorzar” o relax no acabem de fiar-nos mai més.

Una cosa si que té de bo tot això. A forçà de sortir i entrar un tècnic va detectar que s’estava arreglant la porta de Sant Pere Apòstol i no tocava. Si s’hagués aturat i hagués parlat, els restauradors no hagueren estat lluitant un dia i mig amb unes pedres que s’esmicolaven. Potser hagueren trucat plegats a cultura i avui la festa hagués estat sencera.

Temps al temps, però sense pauses.