La reforma local es posposa al setembre
Montoro fa marxa enrere en la llei que reforça el paper de les diputacions, redueix regidors i limita el sou dels alcaldes
JOAN FAUS Madrid . Actualitzada el 30/07/2012
El govern espanyol fa marxa enrere i posposa al setembre la reforma de la llei de bases que buscava limitar les competències dels ajuntaments inferiors a 20.000 habitants i que els serveis que no puguin finançar passin a ser gestionats per les diputacions provincials, segons han assegurat aquest dilluns el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Íñigo de la Serna, i el de la Federació Catalana de Municipis (FCM), Manuel Bustos.
Bustos ha dit, en declaracions als periodistes, que davant de l'oposició d'alguns representants municipals la reforma de la llei de bases s'ha retirat de l'ordre del dia de la reunió que han mantingut amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.
http://www.ara.cat/politica/AJUNTAMENTS-CRISI_0_746325539.html
Amb la situació actual, la viscuda, la intuïda i la història i els seus racons i raconets podria pensar-se que d’entrada la idea és dolenta perquè la presenta una formació d’escassa sensibilitat perifèrica.
La veritat és que uns i altres no han tingut cap pressa per desenvolupar el marc polític i de gestió que necessitava l’estat. Un Estat que a força de no federalitzar-se i deixar que les decisions es cuinessin per adob i no amb una recepta sota la llum i el taquígraf ha impulsat la seva transformació des de la decepció i no des de la construcció del debat i el disseny de futur.
No fa pas gaire que en una trobada de municipis vaig demanar que l’autoregulació sorgís des del món local i no s’esperés a que un decret estatal tallés el sa i estalvi al mateix temps que defectes i malalties.
La resposta va ser corporativa, o així m’ho va semblar. Comentaris irònics de la mena de “ja està, un altre cop es posen amb nosaltres sense saber...”, paraules no dites però força intuïdes.
La corporació dels polítics local i dels gestors, que sovint no coincideixen, passa per sentir-se un altre cosa. Les deduccions de gent preocupada i amb força experiència, de treballadors de l’administració que no depenen de cap color i són el fil conductor de la vida burocràtica tampoc reben la consideració necessària. Potser un cregui que a ell sí que li diuen la veritat o que desperta més fidelitats, o potser un altre es passi creient que tothom estar en contra pel fet de ser ell/a regidor.
És ben cert que sabem de municipis que han gestionat amb poca volada o de forma capritxosa fins i tot. També sabem de plenaris porucs o fins i tot “ganduls” que han desaprofitat ajuts i subvencions. També hi ha els que hi preval allò de “tonto l’últim”. La suma de tot i de les seves circumstancies comporta un deute global estratosfèric, i tan li fa si altres administracions també ho han fet o ho han fet molt pitjor.
A tot el territori no hi ha una empremta clara del deute i de l’endeutament. No han estat les polítiques socials les que ens han endeutat. Això ho podria entendre i fins i tot defensar-ho.
Els refugis aeris de Torredembarra no és el més urgent que tenim entre mans, és veritat. Però quan veus les partides assignades a dit i sense cap reflexió i les quantitats destinades a lloguers impensables, a gestionar tossudament un pàrquing amb criteris perduts o si recordem que els fons d’inversió local ens han deixat rés acabat i un deute complementari.
Així quan veus que els refugis esperant no sé ben be el que... t’entren ganes de que s’aprovi el “coi” de llei i els ajuntaments hagin de preparar projectes per a poder obtenir fons de les diputacions o del qui sigui. Què sense informes de seguiment no es puguin demanar més calers i que sense un projecte global ni et rebin.
Potser a força de complir, els ciutadans sapiguem qui te idees i un programa, però de veritat.
Tan li fa, estic enfadat i la llei només serà una forquilla per relligar, cap eina de futur. Lamentablement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada