Proposta a proposta... per millorar els pressupostos

Ahir, comentant amb alguns veins i amics després de veure la placa commemorativa de l’aniversari diable, sortia un concepte interessant.

“Propostes!! Volem propostes!!! Criticar ja se sap, sempre hi haurà coses malament”

Vaig callar tot pensant que si s’hagués atès a moltes propostes noves, no estaríem així. No tocava que deia aquell, I de fet s’hagués format una gresca-conversa que bàsicament hagués girat sobre l’ou o la gallina. Qui ho ha fet pitjor? Perquè no s’hi confia amb els anomenats “polítics”?

“Massa pèl per raspallar” que deia l’avia. Expressió que sempre generava un breu silenci. Tot seguit algú, amb aquells segons de reflexió, aportava alguna idea o comentari que redreçava la conversa sobre el problema. No sempre es solucionava, però sempre representava una millora de to i d’arguments. Així, veient el pèl per una banda i la proposta de voler propostes, vaig comença a escriure... després d’una estona vaig pensar... Potser no calen retrets, segur que no. Però potser cal re-treure una proposta de l’any 2009. Sorprenentment no està gaire desfasada.

Aquí la teniu, és llarga. Ja ho sabeu. Els que parlen poc, o en sabem més o amaguen molt més.

Una Proposta pels pressupostos de l’any 2009

Cal esmentar en primer lloc que ens cal un debat polític per a definir les característiques del pressupost.

Cal definir la direcció de la gestió política amb claredat. Els àmbits d'aplicació i les proporcions d'inversió i despesa en cada projecte configuraran el tarannà polític dels regidors que formin part l'equip de govern. Concepte mal entès i que origina la mediocritat política de Torredembarra. Tots i cadascun dels regidors han de poder aportar idees, valoracions i esmenes. I els que tinguin competències reals delegades de l’alcalde, han de treballar per apropar la gestió al debat polític i les conclusions del debat a la gestió. El grau de consens i de capacitat d'incorporar idees i projectes, farà que les propostes que s’aprovin al Plenari gaudeixin de temps per a ser explicades, no ensenyades a mitges i qüestionades amb arguments una mica a “bulto” i enmig del desencís de no creure que serveixi de massa cosa en realitat.

Sovint s'ha presentat al plenari propostes quantitatives. És a dir, partides I assignacions. Ara més que mai, ens cal parlar de la filosofia que ha de inspirar la correcta aplicació de la gestió comptable del pressupost.

Ens equivoquem si sols veiem la quadratura del pressupost com l’obstacle a superar. Això ens porta, sense remei, a gestionar el recaptat i a deixar, de nou, el creixement i la Torredembarra que volem, per a més endavant.

Caldrà doncs parlar de la organització de la vila. Com volem optimitzar-la per a poder revertir, redistribuir i reinvertir els recursos existents.

L’anàlisi, de fet, s’ha començat un número important de vegades en aquest mateix plenari.

Som una vila extensa i esponjada. Un creixement de l’habitatge per tot el territori previs del terme municipal. Unes previsions d’antuvi que, dia a dia, amb el que sabem ara, han marcat un model poc sostenible i que ens omple de problemes.

La nostre balança comercial interna s’equilibra per la important presència de visitants. Ja siguin estacionals o de segona residència. L’augment de població en diferents períodes ha esdevingut l’injecció econòmica que ens permetia seguir tirant endavant.

Hem estat invertint els guanys d’aquests sectors, de la construcció i del turisme, de les activitats econòmiques més importants el millor que hem estat capaços sense un dibuix general i un pla d’actuació. Ens ha faltat veure més clar que quan fallés una afectaria l’altre. I en definitiva a tota la resta.

Ens manca doncs assumir el paper de principal motor econòmic de Torredembarra. No per balanços ni per excedents empresarials. Per la capacitat d’actuació que tenim i que hem d’exercir sobre el teixit socioeconòmic.

No podem ajornar aquest paper per diferents motius. Perquè figura als nostres programes, per la delegació de responsabilitats que ens arriba en cada elecció democràtica i perquè ho hem acceptat. Tenim un encàrrec. Tenim que complir i parlar i debatre fins que el més adequat i possible sigui el que es fa complir.

La nostre obligació passa per gestionar i administrar bé. Per descomptat. Però també passa, i ara és d’una evidència incontestable, per treballar per l’equilibri I pel desenvolupament del poble.

Correm el risc d’estar lamentant-nos de conjuntures heretades, d’evolucions del mercat i fins i tot del volum del capítol primer.

Un lament que lluny d’aportar solucions, ens entorpeix i sols serveix per a desencisar un dels patrimonis d’aquest Ajuntament: La Gent que hi treballa.

Si sols fem un anàlisi numèric i comparatiu amb altres Ajuntaments, podem caure amb les diferències de càrrega. Amb “Que podríem fer amb tants i quants diners alliberats de la partida de sous” o “és que si ho haguéssim fet abans!”.

Una reorganització dels actius de personal permetrà guanyar rendibilitat. Empreses municipals mixtes poden alleugerir part d'aquesta, diguem-li de nou, càrrega del capítol primer al permetre una estructuració de major recuperació d'ingressos, de menor pressió fiscal final i de més eficàcia i penetració en cada sector a tractar.

Aigua, residus, esports, cultura son àrees que poden escenificar una primera reorganització en forma d'empreses. Entenen que no comporta de cap manera un increment dels costos de gestió. Lluny d’això permet l’especialització, el tractament diferenciat i la gerència professionalitzada.

Consorcis o mancomunitats amb ajuntaments veïns per a fer front a problemàtiques similars i, fins i tot, idèntiques obren un nou ventall de possibilitats.

Si l'anàlisi més coincident és que depenem en excés del sector de la construcció i que no generem llocs de treball per als torrencs, torrenques i pels habitants del Baix Gaià, ens cal, doncs, una política decidida per donà suport a nous emprenedors i a empreses o projectes que es signifiquin especialment per una capacitat clara de contractació.

L’emprenedoria està debilitada. Formem unitats de producció per a necessitats del poble. Dotem-les de formació i gestionem-les garantim la seva pervivència amb menys costos dels que ens representa l’oferta comercial del mercat. Un cop els números quadrin i s’amplií l’oferta a la resta del mercat, reduïm la participació fins al tutelatge i formem una nova unitat de producció.

També és una temptació el fet de rebaixar la quantitat d’esforços econòmics que reverteixen directament a la població en aspectes com els serveis culturals, de patrimoni, de participació, de difusió, de polítiques d’igualtat, d’atenció als més febles o per minvar els estralls de les diferents mancances o dependències, per citar alguns exemples.

No hi ha lloc ni temps per a entrebancar-nos amb aquestes converses.

Ens cal construir un nou model organitzatiu dels recursos de l’Ajuntament. No retallar en funció de percentatge d’afectats o de pors a respostes socials. Cal fer be les coses perquè així ha de ser.

Així, ens cal un model que ens permeti optimitzar i recuperar l’eficiència del treball. Hem de projectar les empreses municipals que donin servei i solució a mancances estructurals i endèmiques del municipi. Mateix personal distribuït per més fronts d’acció, segurament ens donaria unes ràtios més enraonades.

Hem de fer un pla de formació intel•ligent per a permetre millorar com a treballadors els funcionaris motivats. Cal que puguin aprendre i formar-se. Cal que portin cap a Torredembarra les experiències d’altres administracions i de la resta de la societat.

Reorganitzar la gestió dels diferents residus, la gestió esportiva i la cultural pot ser el començament, com citàvem anteriorment. Una estructura des d’on estar més a prop i anar acumulant experiències empresarials i de participació. Per a fer, en definitiva, la feina més bé i amb recursos més propis. Els tenim.

Iniciatives com oficines de formació continuada “A mida” o per afavorir i incentivar les idees per a creació de teixit econòmic, poden ser rètols a sobre de tristos locals o la llavor del nou model torrenc. Depèn de la convicció alhora de dissenyar-ho i de la sensibilitat de vetllar-ho fins que eclosioni.

Sensibilitat i debat. Ens permetran convertir els pressupostos en quelcom més que una forma de gastar el recaptat. Ens cal una gestió de futur i pel futur.

ENS CAL SER MOTOR ECONÒMIC.

L’aproximació al ciutadà de l’administració pot ser una web, més o menys efectiva, o l’oportunitat de millorar els serveis i l’atenció personalitzada per a millorar l’atractiu de Torredembarra en termes socio- econòmics. Ja sigui per atraure inversions, per a no perdre als nostres emprenedors o per seduir als veïns que encara no han vist la necessitat d’empadronar-se amb nosaltres.

Esmentàvem les habituals retallades en les polítiques socials i de serveis. Mai serà més significatiu el que s’alliberi gastant menys en ajudar a la gent, si el comparem amb el missatge depressiu que rep la societat torrenca davant de cada pas enrera.

Hem de esperonar la iniciativa cultural i el nostre patrimoni, tangible o no. Disminuir fins al testimonial les subvencions a les entitats i associacions, els pressupostos de festes, exposicions i activitats, No és el missatge que com ajuntament hem de fer arribar a la gent torrenca.

Si vàrem aplaudir la borsa de lloguers, va estar per que exercirem un paper de gestors i garants, per delegació, en una situació en la que tothom hi perdia. Els habitatges estan buits davant de les diferents incerteses. Injectar confiança vol dir que la gent tingui accés a un habitatge digne i alhora que el rendiment de les propietats pugui revertir a la comunitat.

Agafem aquesta estructura i vestim-la amb altres ropatges.

Veïns que busquen feina i emprenedors que si trobessin un perfil determinat contractarien. Idees imaginatives que es troben amb el topall de les despeses d’inici. La dificultat de les empreses i comerços torrencs per trobar, definir i tirar endavant sinèrgies per a estalviar despeses i millorar efectivitat. I molts altres exemples...

Sense oblidar que el sector del comerç, dels serveis, de la gastronomia i altres, demanden constantment treballadors i treballadores amb formació especifica per a millorar amb la seva tasca. Un fet indiscutible. Mai un pla d’ocupació genera més llocs de treball que el teixit del comerç i de les petites i mitjanes empreses.

Cal donar a conèixer, endins i cap a fora, totes les iniciatives que es tirin endavant. Des del curs més bàsic de parelles lingüístiques, fins als de perfeccionament de treballadors del lleure, fins a qualsevol bonificació dirigida a fer palès l'acceptació i reconeixement de totes les accions, particulars o associatives que vetllin per la millora de Torredembarra. Cal fer i cal fer saber.

Son estructures de cost no gaire alt, relatiu sens dubte quan pensem en el que podem aconseguir.

La coincidència de cursos en quasi bé totes les oficines de treball o aules d’entitats sindicals i empresarials, fa pensar que encara tenim molt a fer a La Torre.

Més endavant recolliríem els fruits d’aquesta confiança, programant cursos més especialitzats encara, a mida que el contacte amb els diferents agents econòmics ens vagi confirmant les seves necessitats i la seva capacitat de contractació.

Els pressupostos que ha d’aprovar el plenari han de ser de futur. Perquè no dir-ho d’esperança pragmàtica. De missatge i de “llavor”.

Parlem de idees i que els tècnics facin una comptabilitat real. Aquest és l’ordre. Si no, lamentablement, no acabem de treballar bé ni uns ni els altres.