Nadal desautoritza Laia Bonet (PSC) que ahir va criticar durament ERC per votar en contra la compareixença del president Mas al Parlament pel cas Palau
En declaracions a Catalunya Ràdio, el portaveu del grup Parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, ha assegurat estar d’acord amb la tesi d’ERC, que considera que el suposat finançament irregular de CDC afecta a un partit polític i, en cap cas, la Presidència de la Generalitat com a institució. Amb aquesta declaració Nadal desautoritza el sentit de vot del PSC i les declaracions de la seva portaveu adjunta, Laia Bonet, que ahir després de la junta de portaveus es va mostrar molt contundent amb ERC assegurant que la formació havia passat de les “mans netes” a les “mans a la butxaca”. ERC ha assegurat que no vol que el país i les seves institucions s'afebleixin políticament, i ha demanat la compareixença immediata d’Oriol Pujol i de Felip Puig.
“Polònia” ha omplert el discurs dels decebuts de frases enginyoses i anàlisi divertit tot i arribar als extrems com acostuma a fer el conreu de l’humor.
En cap cas ha provocat la decepció, tan sols li ha aportat coreografia. Podríem dir que sinó estàs a prova de “polonies” i “Spitting images” potser estàs fallant en alguna cosa.
L’ex ministre Morán per exemple, responsable d'afers exteriors en el primer govern socialista de Felipe González va ser una diana constant per les parodies i “chascarrillos” de la premsa “xufla” de l’època. Amb gestió i paciència va acabar essent un dels més lloats i va rebre la constatació de molts columnistes que abans hi havia dibuixat “llufes” a la seva persona.
Carlos Solchaga va assumir una reconversió industrial tan necessària com innovadora, tan terrible com planificada. Ho va explicar de totes les maneres possibles, quan l’esforç no va anar acompanyat d’altres reformes també molt necessàries, quan no vàrem aprofitar el sacrifici de menysprear el color del gat sempre que cacés ratolins, es va allunyar de la política.
El president Mas està en entredit. Ho està. Tan s’hi val si vells contrincants l’entenen més o menys. L’ofici de gestor escollit a les eleccions comporta que la teva paraula ha de ser capdal. Tot el que no es va fer en èpoques socialistes pesa i pesarà. “Filesa” va pesar, el cas “Palau” pesa i pesarà.
Mentre no s’entengui que abans cal perdre unes eleccions per manca d’anuncis que fer un mal pas no anirem be tots plegats. Quan desapareguin les estratègies cares per tornar a tenir un partit amb els temes ben discutits per sortir al carrer a explicar-los, començarem a anar be.
Podreu pensar que no sempre hi ha lleialtat institucional i algú pot criticar el que de ben segur faria en el cas d’estar en el lloc de l’altre, i d’aquí surt la decepció que s’ha instal•lat a la societat.
Cal fer el que cal de veritat. Caure fins el que sigui necessàri i refer-nos tots plegats amb unes regles de joc netes i clares. Buidem els armaris d'ossos, ossets i esgarrapades.
Deixeu de traduir el que creu o pensa la gent. Què el president surti a explicar la veritat del cas “Palau”. L’enfebliment de la democràcia passa per dubtar de tot i de tothom. Adequar les finances a la realitat requereix molt d’esforç. I més quan aquest desfasament ha estat provocat en gran mesura per projectes allunyat de la realitat.
No és una crítica fàcil. Ja havíem dit que el tramvia a Barcelona havia d’arribar després de la plena escolarització de tots els seus infants i de solventar les bosses de pobresa. Que l’AVE, allò que ni els americans tenen, havia d’arribar després d’un pla estratègic rigorós que solventès les desigualtats autonòmiques i es deixés d’escanyar irreflexivament a una de les que tenia més capacitat de producció.
El corredor del Mediterrani esperava mentre els aeroports creixien sense demanda que els justifiqués.
En qualsevol empresa hi hauria dimissions i acomiadaments de la cúpula directiva i la marca recuperaria nom i prestigi i seguiria oferint productes de més qualitat per no perdre ni quota ni rendibilitat.
Les mans netes han de seguir a la vista. I els més experimentats a casa, cal gestió nova i ben clara. L'endeutament només pot suportar polítiques socials quan hi ha esdeveniments que ho justifiquin. Cal eficiència i voluntat de servir, no juguem a directors generals amb els diners dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada