Massa esperar i poc profit

No hi ha un mitjà adequat a Torredembarra per saber de veritat que és el que vol dir cada cosa que succeeix o que sembla que succeeixi.

Calla! Potser les amistat de debò. Aquelles que no et diuen si no hi ha rés a fer. Les que t’expliquen amb respecte i amb cura de no col•laborar amb la diatriba de torn i fer-te més mal del necessari.

 

Sabeu que de la ràdio no se'n parlarà a aquest bloc. No cal. Ja es va saben el que cal i els compromisos s’han de respectar. Encara que siguin per una de les bandes. No sigui que perdem els orígens i per tan, paraula de Raimon, les identitats.

 

Però hi ha massa gent que encara no ha descobert que no som tan especials. Que el càrrec no fa l’home, ens el contrari, cada persona ha de dignificar la responsabilitat que desenvolupi sense esperar agraïments i reconeixements.

 

Encara gràcies que ho faig! O bé No es pot fer més! Ja veuríem si ho fessis tu! etc. És una actitud que resulta més retrograda que l’anacronisme dels involucionistes. No hi ha rés pitjor que els falsos progressistes, per manca d’energia i preparació, i que els falsos conservadors, per immobilistes per si de cas, i sense reflexió.

Repercussions polítiques sembla que s’està posant de moda. Compte amb el que dieu! L’any que ve serà molt llarg! Estan sent les frases de moda entre els gestors més propers, geogràficament parlant.

Aquell el que vol és…, Tu no sap el que jo sé! I tantes altres frases plantegen un bosc tupit que ens allunya de la simplicitat. I és que es simple, assentar-se i dibuixar un futur. Un futur-horitzó. Una fita clara a on dirigir les naus, sigui quin sigui el trajecte, la seva complexitat o la seva durada.

Uns diuen que el desgavell de l’equip de govern no permet fer oposició. Per on analitzar si la improvisació porta a fets puntuals i no es pot actuar. Els altres diuen que la oposició practica el Diguin vostès el que vulguin, que mi oposo! I així és més difícil treballar.

Uns i altres deixen buides les cadires comunes pel treball de futur. Dibuixar futurs i opcions possibles. Algun dia podrem obrir en alguna web, el que s’està fen, cap a on anem i amb “pestanya” lateral el que proposen les altres formacions i cap a on aniríem.

Deixeu de gestionar el dia a dia. Delegueu en funcionaris i tècnics i dibuixeu. Torredembarra esgota el temps. Ens cal visió de futur i revisar els calaixos.

 

Una Oficina del Síndic a Torredembarra, una Oficina de Treball, Plans d’ocupació rigorosos i amb orientació coordinats amb els instituts i amb les empreses, Formació a l’Ajuntament, Estructura d’empreses municipals per reorganitzar-nos ( encara que sigui pels famosos dos punts d’IVA, feu números), replantejar la participació abans de que mori d’avorriment, Fundació per treball social ( amb el nom que es decideixi en cada moment), actuacions al polígon, descentralització d’illes comercials, el mercat municipal amb vocació comarcal, accions de promoció econòmica generoses i amb paciència per recollir resultats, recuperar les mocions aprovades en plenari o ajornades i tirar-les endavant, mercat al carrer els caps de setmana per agilitar el comerç, servei d’assessorament per activitats econòmiques i/o socials…

Moltes d’aquestes idees no son infal•libles ni perfectes… però tampoc son complexes o irrealitzables.

Així dons que esperem, que algú faci girar la broca per contagiar d’energia el teixit de la Torre. Algú que comenci a treballar i a callar els retrets o les respostes banals. Algú, si us plau, algú. Jo mi apunto.