La Pluja de Sant Jordi

Les festes del Barri de Sant Jordi son diferents a les altres de Torredembarra.

El Nucli, Casc o Barri Centre, però sempre antic, té un entorn difícil d'igualar i la sempre esperada presència del “Seguici”, dels diables i dels Castellers.

Als Munts hi ha el sempre meritori intent de fer barriada més enllà de la dispersió i del massa sovint oblit de l’administració.

La Marítima va teixint una personalitat per encaronar-se per sobre de la variant i del revolt rotund que esdevé una frontera quasi insuperable.

Clarà segueix celebrant i aixoplugant alhora els demés centres veïnals que a força de tenir noms administratius quasi hem oblidat que hi ha gent que estimen els seus carrers i el seu entorn com a propi i com a barri.

I ens deixem algun indret. De segur que els més curosos en assenyalaran altres. Mostra més palpable encara de la necessària política de districtes que ja fa falta a Torredembarra.

Però, tornem a Sant Jordi. Al seu espai verd hi ha una carpa i molts veïns. I al fons, com amagat, un pavelló esportiu i una zona reivindicada i plena d’activitat que encara no reflexa una part de la vida torrenca.

Però, ah! Avui la pluja ha esdevingut una senyal divina.

Mentre la sardana refilava a l’envelat es buscava una solució per a poder gaudir de nou dels castells. Dels Nois de la Torre i dels seus convidats. El pavelló!! I és clar que sí.

Quina comunió més clarificadora. Veure pujar els Castells al bell mig de la pista protegida del nou parquet de fusta, ha estat una sensació de futur.

Potser la pluja ha malmenat que mols torrencs s’acostessin a la festa. Potser i faltàvem molts. Però el que hem pogut veure al pavelló Sant Jordi ens ha acostat a la nova Torredembarra. Aquella que imaginem. A la que sense perdre els orígens guanya en identitat.

L’espai més nou amb una tradició arrelada. No ha estat la imaginació d’una comissió de cultura. Tot i que hagués estat molt bé. Ha estat els ciutadans i la puja els que han demandat el “fet”.

Si ho pensem bé, clarivident.