Diuen els més pausats i assenyats que la política del segle XXI passa per la participació.

Sembla que ha de ser així. Però, hem treballat la idea acuradament? Comitès, comissions, xerrades i col·loquis, xats... hi ha fòrums de tot tipus. Però que hi passa a dins? Son igualment benvinguts els que discrepen que els que assenteixen? Són igualment benvinguts els de sempre i els de recent incorporació? Són bones les aportacions si plantegen idees noves avui però ja experimentades ahir? Tenim la mateixa fe en la participació en l'enèsima reunió que sobre al paper al plantejar-les? Ha d'haver-hi un protocol general per a la política del segle XXI.

Entendre i preguntar, serenitat i anàlisi, i sobretot no fer del món de cada dia l'únic món. Potser les diferents plataformes de participació estiguin plenes de la mateixa gent. Potser sembla que ja ens coneixem tots. Però, afegir suposicions a la barreja no millora el resultat. Com és pot desdibuixar una proposta amb asseveracions formals. I el dubte raonable? I la necessària reflexió? I el respecte amb els comentaris? Si no hi ha tot això, no val la pena afavorir la participació. I no val la pena, perquè no ho és. Un espai per a aconseguir més suport, o més dignificació no és un concepte real de participació. I aquí ja me he adonat de que estic enfadat. I segueixo, disgustat, perquè no pot dependre el participar del que cadascú creu que és el seu topall d'aguantar.

Si algú no mereix el dret a explicar-se, o la necessària educació de rebre una explicació i poder opinar... no hi ha diàleg... ni respecte... ni democràcia.

I semblarà ple de frases fetes, potser serà veritat. Però no podem estar esperant tota la vida que els que gestionen recordin el llarg camí fet fins ací. Ni podem estar pendents de la moral ni de les ganes, i compte que quan la gent dona respecte i ganes d'entendre i rep ignorància o supèrbia acaba emprenyant-se. Faci gràcia o ganes de riure, pel preu del bitllet del tramvia es va engegar una revolta.

Llegiu més, si us plau, és absolutament necessari.