Avui hem pogut assistir a un altre ple de despropòsits. Si l’obsessió de l’alcalde és que no sembli que governa qui no li toca, el que aconsegueix és que la serenor i el pragmatisme l’aportin els regidors que no tenen delegació de competències.
I és que ja comença a ser una mica pesat, repetir i repetir que el govern son els disset regidors. I, també comença a cansar repetir que la corresponsabilitat és plena per a tots, tot i que hi ha la responsabilitat directa d’aprovar les coses. I s’aprova pels vots i les abstencions dels diferents regidors.
Les paraules govern i oposició ens projecten una imatge que, si bé és real massa vegades, no ajuda a aprofitar l’eficiència de disset opinions, enlloc de la meitat més un i orelles sordes. Digueu-me “innocent”, però crec que disset veuen més que la quasi meitat més l’alcalde de torn.
La cara del batlle era de "noiet" empipat en el dia del seu “sant”. Depenent els regals, "ha vingut la familia", depenent els regals “quatre tietes escarransides”.
Per entrar en els dos punts del Plenari extraordinari, diguem que calia escollir i aprovar el nomenament d’un candidat, i suplent, per assistir en representació de l’Ajuntament a l’assemblea de Caixa Catalunya. Avui era l’últim dia per a fer-ho per a complir amb els terminis de l’entitat. Uns deient que ja fa temps que s’ha sabia, els altres que no tant. La llei de “Caixes” ja fa temps que està aprovada i així ho reflectia, la representació no la poden exercir càrrecs electes en actiu.
Els dos noms, sorprenents, però rés a dir. Un proposa i el plenari disposa. Però veient l’adscripció política i cercle per on es mouen, o fins i tot els parentius d’antuvi, un, tot i respectant, es pregunta: Casualitat? Regal enverinat?
S’hagués entès el nomenament d’algú proper a un altre formació política present al plenari i diferent a les que ostenten delegació de competències? L’explicació ha estat la pluralitat política. Doncs be per la intenció. Malament per l’execució, com ja va sent sempre.
El segon punt ha estat una modificació de crèdit. És a dir aprovar que alguns diners sortint de llocs per anar a uns altres. El motiu ha estat tenir diners suficients per a fer front a l’elevada quota per a recollir la brossa del municipi. No es discutia el fer-ho, sinó ens el contrari, d’on traureu.
Entre les partides proposades hi havia infància i joventut i benestar social. En un període de crisi no sembla lògic buidar aquestes eines per treballar. L’explicació ha estat que es podien racionalitzar i arribar a cap d’any. La reflexió seria, si pots racionalitzar, fes-ho i allibera més diners per a treballa en polítiques socials. I si no tens idees, cap a Caritas Diocesana que per això fan una feina publica i notòria.
L’únic exemple en contra de les partides proposades per a vetllar el que comentem, ha estat els 3.000 euros per a netejar d’herbes el Camí del Moro. Mal exemple en boca d’una persona que davant de la publicació dels fons estatals per a la financiació local, li varen preguntar sinó era un bon exemple ( poca inversió + augment de troballes + augment de pes específic del valor cultural de les restes + promoció turística + apropar-se a les rutes romanes + altres) va dir que hi havia coses més importants.
Com que ja sabeu en que s'ho va gastar, deixem-ho ací.
Davant de les retòriques sobre el paper de la governança i el de l’oposició, sembla que parlem de regnats, "soc alcalde perquè així ho ha volgut Déu, s'ha afirmat “ ja sé que estic en minoria, cada dia compto fins a vuit… 1,2,3 … 4,5,6”. No traurem punta de que no hi ha arribat, ni dels ja populars exercicis per a entrenar la memòria.
Li traurem punta, si voleu a que comptant fins a deu sense rancúnia, potser hagués trobat l’estat d’ànim per a citar els portaveus i perfilar candidats i partides per a traspassar el que li falta a la brossa.
Vint minuts públics i una gran passa en privat. Ell que segueixi comptant i els altres fent propostes, com a mínim la meitat de la feina que és faci.
Els dos noms, sorprenents, però rés a dir. Un proposa i el plenari disposa. Però veient l’adscripció política i cercle per on es mouen, o fins i tot els parentius d’antuvi, un, tot i respectant, es pregunta: Casualitat? Regal enverinat?
S’hagués entès el nomenament d’algú proper a un altre formació política present al plenari i diferent a les que ostenten delegació de competències? L’explicació ha estat la pluralitat política. Doncs be per la intenció. Malament per l’execució, com ja va sent sempre.
El segon punt ha estat una modificació de crèdit. És a dir aprovar que alguns diners sortint de llocs per anar a uns altres. El motiu ha estat tenir diners suficients per a fer front a l’elevada quota per a recollir la brossa del municipi. No es discutia el fer-ho, sinó ens el contrari, d’on traureu.
Entre les partides proposades hi havia infància i joventut i benestar social. En un període de crisi no sembla lògic buidar aquestes eines per treballar. L’explicació ha estat que es podien racionalitzar i arribar a cap d’any. La reflexió seria, si pots racionalitzar, fes-ho i allibera més diners per a treballa en polítiques socials. I si no tens idees, cap a Caritas Diocesana que per això fan una feina publica i notòria.
L’únic exemple en contra de les partides proposades per a vetllar el que comentem, ha estat els 3.000 euros per a netejar d’herbes el Camí del Moro. Mal exemple en boca d’una persona que davant de la publicació dels fons estatals per a la financiació local, li varen preguntar sinó era un bon exemple ( poca inversió + augment de troballes + augment de pes específic del valor cultural de les restes + promoció turística + apropar-se a les rutes romanes + altres) va dir que hi havia coses més importants.
Com que ja sabeu en que s'ho va gastar, deixem-ho ací.
Davant de les retòriques sobre el paper de la governança i el de l’oposició, sembla que parlem de regnats, "soc alcalde perquè així ho ha volgut Déu, s'ha afirmat “ ja sé que estic en minoria, cada dia compto fins a vuit… 1,2,3 … 4,5,6”. No traurem punta de que no hi ha arribat, ni dels ja populars exercicis per a entrenar la memòria.
Li traurem punta, si voleu a que comptant fins a deu sense rancúnia, potser hagués trobat l’estat d’ànim per a citar els portaveus i perfilar candidats i partides per a traspassar el que li falta a la brossa.
Vint minuts públics i una gran passa en privat. Ell que segueixi comptant i els altres fent propostes, com a mínim la meitat de la feina que és faci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada